Alfons Cornella i les distàncies: els canvis imminents

12.03.2018

En el context del Mobile World Congres d’enguany, Alfons Cornella va dur a terme una conferència multidisciplinar en assumptes claus per al futur immediat. Estem parlant d’una presentació fascinant i reveladora que va permetre a l’auditori guanyar uns centímetres de distància als seus horitzons mentals.

Foto: Franck Veschi

Justament aquí, la paraula distància és oportuna, perquè la conferència tenia per títol Critical distances. The growing gaps between humans, machines, business and societies.  El repertori de temes tractats va incloure, per exemple, la sostenibilitat, la tecnologia, la democràcia, l’economia o la sanitat, tots ells enfocats des d’un punt de vista controvertit i marcadament actual. En aquest sentit, Alfons Cornella es va situar en posicions d’avantguarda per anticipar una gran quantitat de canvis que estan a punt de succeir o que ja estan succeint en altres llocs del món i que aquí ens passen desapercebuts. Al llarg de dues hores molt ben aprofitades, va desplegar ingents quantitats d’informació a partir de totes les seves lectures, en general, publicacions de rabiosa actualitat a càrrec dels experts més prestigiosos en cadascun dels temes escollits.

Qui no el conegui ha de saber que Alfons Cornella (Barcelona, 1958) és especialista en temes de ciència, tecnologia i innovació. Al llarg de la seva trajectòria, ha escrit més de 22 llibres i ha publicat prop d’un miler d’articles sobre aquests temes. L’any 2000 va fundar Infonomia, una empresa de serveis d’innovació que compta amb una xarxa de 23.000 professionals arreu del món. A més, també és consultor d’algunes grans companyies i destina part del seu temps a compartir els seus coneixements en públic. L’any 2016 va posar en marxa The Institute of Next des  de Infonomia, una plataforma per acostar la innovació a la societat i a les empreses a través de workshops i cicles de xerrades. N’és un exemple la conferència Critical distances, que forma part del programa Radical is normal. En aquest cas, l’esdeveniment va tenir lloc en un Auditori Axa (Av. Diagonal, 547) completament desbordat.

Alfons Cornella va començar parlant de les distàncies com a fractura. La nostra societat està plena de fronteres, visibles i invisibles, que delimiten, seccionen, aparten i restringeixen. Totes aquestes marques conformen una ortografia de la diferència en molts sentits. Per exemple, es donen les divisions, ben sabudes, enter-countries, o sigui, entre països rics i pobres (occident-orient, hemisferi nord-hemisferi sud) però també inter-countries, és a dir, dins el mateix país. També hi ha les fractures left-right entre models econòmics i classes socials, però, a banda d’aquests tòpics hi ha una sèrie de divisions emergents, molt més subtils, que Alfons Cornella va voler matisar, com ara les diferències rutinary-creative entre persones que tenen feines rutinàries i d’altres que desenvolupen tasques creatives; les ignorant-knowledge entre persones amb coneixements i persones que no en tenen, la qual serà decisiva en el futur, o les somewhere-anywhere entre persones arrelades al territori i persones independents i mòbils. Segons Alfons Cornella, els anywheres tindran al seu abast la clau del canvi, en el futur pròxim.

Tot seguit, va passar a parlar dels non-states. Aquest és un fenomen que ja s’està produint actualment i que a nosaltres ens toca de prop. Dins el panorama internacional, estan apareixent ciutats de referència que generen al seu voltant fluxos d’inversió i de coneixement. Aquestes autonomous-cities desborden la capacitat de gestió dels estats i reivindiquen un model propi, des-centralitzat i més flexible. És el cas de ciutats com Manchester, Pittsburg (EUA), Munich, Barcelona, Hong Kong, Dubai o Singapur on determinats grups de recerca estan liderant projectes innovadors en temes molt concrets. Al seu voltant s’erigeixen professionals i equipaments amb molta més capacitat de resposta, davant dels problemes, que no pas les estructures anquilosades de l’Estat.

Alfons Cornella també va parlar d’agricultura. En el futur, el món tindrà una població de 9.000 milions de persones i, al capdavall, l’alimentació global del planeta seguirà depenent, encara més, de recursos tan bàsics com l’aigua i la terra. Per això, la tecnologia agrícola està cridada a tenir un paper clau, en les properes dècades, sobretot per multiplicar el rendiment del sòl i augmentar exponencialment la productivitat en el mínim de superfície cultivable. Cornella va esmentar el Food Valley de Wageningen, als Països Baixos, una organització que vol emular el Silicon Valley americà en temes d’agricultura i que actualment està concentrant els millors investigadors i enginyers del sector.

Alfons Cornella durant la conferència.

Com no podia ser d’una altra manera, el protagonisme de la conferència el van tenir una sèrie de temes relacionats amb el desenvolupament tecnològic, com ara la robotització, la intel·ligència artificial i les noves tecnologies. Alfons Cornella va parlar d’un món sense feines. En el futur, l’economia ja no estarà tan basada en el treball (workism) i sí en la seva gestió a través del coneixement. D’altra banda, la presència dels robots que, actualment, ja substitueixen les persones en moltes feines mecàniques, obligarà a repensar què significa ser humà. Sens dubte, s’haurà de produir una re-humanització. En el futur caldrà que ens tornem a definir a partir d’allò que ens fa diferents a les màquines, o sigui, la creativitat i l’empatia. Cornella va desmentir les apocalipsis robòtiques, com ara Terminator, i va explicar que les innovacions de la tecnologia s’estan orientant, cada vegada més, en la potenciació més que no pas en la substitució, o sigui, en fer més senzilla la vida de les persones. Cornella també va parlarde la revolució digital, de la realitat de la ficció i de les fal·làcies virtuals, relacionant-ho, tot plegat, amb la psicologia humana, que tot sovint ens fa mentir per aconseguir avantatges. Segons ell, els recursos digitals permeten difondre mentides més fàcilment, però també les posen al descobert d’una manera més ràpida. Això ho ha vinculat a l’anomenada post-veritat, el ressorgiment dels populismes i la crisi de la democràcia, entesa com una stabilitocracy que, en el futur, acabarà convertint-se, inevitablement, en una epistocràcia o en un govern dels que saben.