Alexandre de Cabanyes, l’últim modernista

2.03.2018

El dia 5 de març de 1877, va néixer a Barcelona el pintor Alexandre de Cabanyes, el xic Cabanyes (era el fill petit del matrimoni De Cabanyes-Marquès) com se li deia carinyosament a Vilanova i la Geltrú, la ciutat on va viure sempre i on va morir amb 95 anys el 1972, fora de les estades en altres ciutats on va completar la seva formació com a pintor: París, Madrid, Munic. París, París!, sempre deia. O München, München!, com volent expressar amb aquestes paraules-amulet, qui hi pogués ser ara mateix, a París o a Munic, pels bons records que li portaven.

Alexandre de Cabanyes a la biblioteca de la masia familiar

Anys feliços, anys de la descoberta de la vida en tots sentits en aquells principis del segle XX, tan estimulants quant a horitzons culturals i tan plens d’experiències vitals que de seguida van deixar empremta en l’obra d’Alexandre de Cabanyes, un pintor vocacional que gràcies a què era fill d’una família benestant va poder viure una bohèmia daurada (s’expliquen experiències ben saboroses, d’aquell temps). I, no obstant això, l’obra de Cabanyes és mostra en una pintura reposada, de to arcàdic i evocatiu resolta amb les seves peculiars textures ingràvides. Pintura que decantant-se per un estil impressionista de fer, va adscriure’s espiritualment al Modernisme. L’art com una religió laica, doncs, com una resposta plàstica a l’atractiu i profunditat de l’experiència humana en relació amb el món, amb la creació en totes les seves formes.

Alexandre de Cabanyes, que segons es diu no es va preocupar ni poc ni molt per la seva posteritat, ja que vivia amb una gran intensitat i plenitud el moment present, aquell moment en el qual hi som tan presents que perdem la noció del temps de rellotge, deia que era l’últim modernista. I amb aquesta afirmació no sabem si múrria, espontània o profètica, creava el gran titular que justament en la seva posteritat defineix el conjunt de la seva obra, encara que mirada amb atenció té molts replecs, molts, tot i la transparència dels seus temes (paisatges, marines i retrats) i la tècnica d’un pinzell destre, àgil, gens insistit, que deixava flotant els encontorns.

Coincidint amb els 140 anys del naixement d’Alexandre de Cabanyes, l’any 2017 es va obrir un any de commemoració en què l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Comarcal del Garraf es van proposar de dur a terme un homenatge al qui ja havia sigut anomenat fill il·lustre, que tot mostrant l’obra del pintor propiciés un reconeixement més sòlid entre les noves generacions de la seva personalitat i biografia artística. Així és com va obrir-se un camp de recerca, d’estudi, que ha posat de relleu, que ha posat ben a la vista tant d’especialistes com del públic en general, la figura d’Alexandre de Cabanyes, un pintor de vàlua ben remarcable.

Després de mesos de treball intens, rigorós i en equip, treball comissariat per Oriol Pi de Cabanyes i Esther Alsina, a partir del 25 de febrer es pot veure una magnífica exposició antològica d’Alexandre de Cabanyes en dues exposicions temporals complementàries: La captura de l’instant, a la Biblioteca Museu Balaguer, i L’entorn perpetuat, al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, que es troba a la Masia d’en Cabanyes (una vil·la neoclàssica d’estil palladià), on va morir als 25 anys el poeta Manuel de Cabanyes, oncle-avi del pintor Alexandre de Cabanyes.

Amb motiu d’aquesta exposició doble, i fruit dels mesos de recerca de les traces personals i artístiques del pintor Alexandre de Cabanyes, s’ha publicat Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista (Viena edicions). Una joia editorial amb textos de signatures de renom: Francesc X. Puig Rovira, Trajectòria personal i cívica de l’artista: una aproximació; Francesc Fontbona, Alexandre de Cabanyes i el Modernisme; Esther Alsina, Cabanyes i les societats d’artistes; i Oriol Pi de Cabanyes, El pintor Cabanyes: l’homenot i el (seu) temps.

Aquest llibre no és només el catàleg de les obres exposades en la doble exposició sinó que també constitueix un amplíssim àlbum de fotografies d’època, altres obres destacades de Cabanyes i documents que amplien la figura personal i creativa d’un pintor que, en paraules d’Oriol Pi de Cabanyes, va ser un romàntic de segona o tercera generació, un devot modern del romanticisme.

Amb aquesta publicació i un passeig atent per les dues exposicions, qui ja conegui i apreciï l’obra del pintor Cabanyes tant la lectura com la visita li posarà un somriure als llavis i una guspira al cor. I als qui són a punt de descobrir Cabanyes, el pintor els atraparà amb les seves imatges evocatives d’aquell món de comunió amb la natura que tenim a dins i que només pintors de vàlua com Alexandre de Cabanyes saben captar en aquell instant d’àlgida i lluminosa placidesa. S’explica que mentre pintava, Cabanyes sovint escoltava amb íntima devoció la Pastoral de Beethoven. Li agradava tant la música melancòlica com exaltada de Beethoven com escoltar el so de les fulles que removia el vent que entrava per la finestra oberta del seu estudi. Des d’aquesta finestra veia el mar de Vilanova i la Geltrú que tantes vegades va pintar a peu de platja, en aquell temps en què les barques eren a vela.