Àlex Rigola i el sufragi teatral

10.10.2018

Existeix la llibertat d’expressió? Tothom té dret a votar? Fins a quin punt som lliures? I, a quin preu? Aquestes són algunes de les qüestions que ens planteja el director de teatre Àlex Rigola en la seva versió de l’obra Un enemigo del pueblo (Ágora) escrita l’any 1882 pel dramaturg i poeta noruec Henrik Ibsen. Aquest clàssic, que genera un debat sobre el conflicte entre individu i societat, obre la programació del Festival Temporada Alta aquest dijous 11 d’octubre al Teatre Municipal de Girona.

Un enemigo del pueblo (Ágora) d’Àlex Rigola | Foto: Temporada Alta

Rigola arriba a Girona amb una producció de Pavón Teatro Kamikaze, Premi Nacional de Teatre 2017. I ho fa amb intèrprets molt joves com Nao Albet, Israel Elejalde, Irene Escolar, Òscar de la Fuente i Francisco Reyes. Ells seran els encarregats de formular als espectadors aquest dilema entre ètica i interessos personals: un balneari, que és atracció turística i econòmica d’un municipi, té les aigües infectades. Però les obres suposen una despesa important i automàticament el tancament de l’espai. És a partir d’aquest conflicte que esclata la controvèrsia per decidir si la notícia ha de sortir a la llum o bé s’ha de mantenir el secret per vetllar pels interessos d’uns pocs.

En aquesta versió més lliure i actual, Rigola capgira aquesta confrontació en la realitat d’una companyia de teatre. És respectable que un teatre rebi subvencions d’un partit polític anti-ètic i allunyat dels valors que defensen els artistes? Davant aquest fet, s’ha de callar? La companyia ha perdut tota la força per rebel·lar-se?  “Aquest primer dilema entre ètica i interessos personals et condueix a un desencant de les opcions que porta el propi esser humà”, explica Rigola.

Un enemigo del pueblo (Ágora) planteja la defensa de la llibertat d’expressió de cada individu, el dubte i el dret a discrepar davant les veritats imposades. “Fem trontollar a l’espectador posant-lo en un dilema ètic a partir d’un joc de preguntes que els hi fem abans de començar l’espectacle. Son qüestions demagògiques, ja que és tracta d’una peça política, molt política.”, comenta Rigola. D‘aquesta manera, la durada de l’obra dependrà dels espectadors:  “Proposem fer una acció a favor de la llibertat d’expressió. L’espectacle pot durar 10 minuts o en pot durar 90. Tot dependrà del que decideixi el públic a partir d’una sèrie de votacions que es fan durant l’obra.” afegeix el director.

Ibsen va escriure aquesta obra quan el sufragi universal no existia per a tothom. Ara, en ple segle XXI, qüestionar-nos l’existència de la llibertat d’expressió i els valors democràtics d’una societat és un exercici fonamental i necessari. Tan important com assistir aquest dijous al vespre al Teatre Municipal de Girona.