Aldarull rima amb orgull

17.06.2019

Aquest cap de setmana el Fire!! 2019 ha homenatjat el cinquantè aniversari dels disturbis de Stonewall, els aldarulls iniciats en el mític bar gai Stonewall Inn del Greenwich Village de Manhattan. El 28 de juny de 1969, aquest local d’ambient es va convertir en símbol de la lluita pels drets LGBTI quan el personal i la clientela del bar van dir prou a l’assetjament i les batudes policials i van decidir lluitar-hi en contra. Cinc dècades més tard, la batalla pels drets del col·lectiu LGBTI continua necessitant d’esdeveniments com les diferents manifestacions per l’Orgull gai o com aquesta mateixa Mostra internacional de Cinema gai i lesbià organitzada pel Casal Lambda de Barcelona.

Sauvage

L’Institut Francès de Barcelona ha acollit la Mostra de Cinema gai i lesbià, que ha comptat amb un total de 54 títols, entre llargmetratges –la majoria inèdits al nostre país– documentals i curts de països com Àustria, França, Estats Units, Colòmbia, Perú, Brasil, Noruega, Vietnam o Austràlia. El lema “Ni un pas enrere” s’ha integrat en un cartell que ha recordat els pamflets que durant la Guerra Civil o la II Guerra Mundial incitaven les masses a lluitar contra l’opressió. De fet, aquesta edició del 2019 ha reivindicat més que mai la necessitat de lluitar per uns drets LGBTI que no estan gens consolidats i que, en temps d’ascens de l’extrema dreta, corren perill. En la mateixa línia de subratllar la reivindicació, el realitzador Juanma Carrillo ha creat un tràiler per al festival que utilitza imatges d’algunes prides de les dècades dels 60 i els 70.

Si bé l’esperit del Fire!! 2019 ha estat la lluita pels drets socials del col·lectiu lesbià, gai, bisexual i transsexual, l’única pel·lícula que s’ha focalitzat en aquest tema ha sigut Riot. El film australià es remunta al 1978, quan l’impuls per despenalitzar l’homosexualitat a Àustràlia s’havia estancat i un grup d’activistes va decidir que havia de fer un últim intent de celebrar qui eren. Liderats per un antic cap sindical, Lance Gowland, van obtenir un permís de la policia i van fer córrer la veu. En una freda nit, es van disfressar, es van donar la mà i van desfilar pel carrer Oxford, sense tenir ni idea que la policia els vigilaria amb l’afany d’impedir que desfilessin. El seu coratge va aconseguir mobilitzar tot un país que només fa un any que va legalitzar el matrimoni homosexual.

Altres llargmetratges que han destacat són la francesa Knife+Heart, dirigida per Yann González i protagonitzada per Vanessa Paradis. La cantant i actriu francesa interpreta una directora de cinema porno gai als anys 70 que, després de ser abandonada per la seva amant, decideix recuperar-la rodant la seva pel·lícula més ambiciosa. Però tot s’embolica encara més quan els actors comencen a ser assassinats. També remarcable i també francès és el film Sauvage de Camille Vidal-Naquet. El director, que va assistir a la première de la pel·lícula a Barcelona, va estar tres anys relacionant-se amb prostituts al submón del Bois de Boulogne de París per a documentar-se. En la seva pel·lícula queda reflectida una realitat que sovint ignorem: molts immigrants sense papers ni recursos no tenen més remei que prostituir-se per a sobreviure. En Léo, el protagonista, busca sovint alguna cosa més que contacte físic: afecte, protecció, amor. Molts dels seus companys només tenen una solució per sortir del carrer: trobar un amant vell i ric que els faci servir de nòvio o noi de companyia, cosa que per a en Léo és pitjor encara que llogar la seva boca, el seu cul i el seu sexe per un parell de bitllets.

Kniveheart

Al Fire!! 2019 també han destacat els dos documentals Making Montgomery Clift, un exhaustiu treball sobre la vida de l’actor nordamericà; i The ice king, una cinta molt ben documentada amb material audiovisual sobre el patinador John Curry, un esportista que va canviar la manera tècnica freda de patinar i en va fer un art molt més a prop de la dansa. Ambdós mostren l’assetjament per ser homosexuals que tant Clift com Curry van patir. Dues figures –malaguanyades perquè van morir molt joves– que van trencar barreres i es van rebel·lar contra els plantejaments establerts a les seves disciplines. Dos grans professionals que van lluitar dins i fora de la seva professió.

Si poc desconegudes són les personalitats lluitadores de Montgomery Clift i de John Curry, més desconegudes encara són les valentes accions dels homes i dones que van lluitar a l’icònic Stonewall de Nova York per la seva dignitat. Homes i dones –i entre ells, els més discriminats, els transvestits i els transsexuals– que van dir a la resta del món “Prou!” i “Volem un lloc al món!” en cinc nits d’aldarulls que van donar lloc a cinc dècades d’orgull. A tots ells ha anat dedicat aquesta mostra Fire!! 2019.

Etiquetes: