Sánchez Piñol: “Si hem patit tantes derrotes és perquè existim”

La Vila del Llibre ha fet un pas endavant aquest cap de setmana a Montblanc. Les inclemències meteorològiques no han encongit un poble que durant dos dies ha acollit editors independents i un grapat d’escriptors de primera fila, com Albert Sánchez Piñol, Màrius Serra, Najat El Hachmi o Jordi Llavina.

Albert Sánchez Piñol va protagonitzar l’acte central del festival, dissabte al vespre al convent de Sant Francesc, un espai idoni per remuntar-nos a la Guerra de Successió. L’autor de Victus va sortir per unes hores del seu aïllament (i alerta que ens va anunciar que publicarà una nova novel·la fantàstica a La Campana aquesta tardor) per retre homenatge a Francesc de Castellví, cronista del setge de 1714 i montblanquí de naixement.  Francesc de Castellví va ser un capità de la companyia de velluters amb pretensions d’historiador, i és autor de Narraciones históricas, un llibre de 4.000 pàgines que va escriure després de la guerra de Successió des del seu exili a Viena.

Sánchez Piñol sent un deute envers Castellví. “És un personatge únic, m’he llegit la seva crònica de 1714 quatre vegades i és possible que sigui el culpable que acabés escrivint Victus en castellà, perquè em vaig imbuir tant del seu relat que no me’n podia sostreure”. Sánchez Piñol ja va fer un homenatge a Francesc de Castellví a Victus, en què aquest personatge històric apareix fent un cameo a la novel·la.

En una conversa molt ben conduïda per Eduard Contijoch, Sánchez Piñol va començar la seva intervenció fent una referència als presos polítics. “Quan estudiava Dret a la Universitat de Barcelona, era el pitjor alumne de la facultat, però m’asseia al costat del millor alumne de la classe, que era justament en Jordi Turull. Els extrems es toquen”, va dir tot demanant l’alliberament dels diputats catalans. “Després de l’1-0 vaig començar a experimentar la sensació que allò ja ho havia viscut mentre em documentava pel Victus. L’únic que puc dir és que si hem patit tantes derrotes al llarg de la història és perquè existim”.

Sánchez Piñol apuntava a altres similituds entre el 1714 i el moment que vivim ara: “En aquella guerra, els castellans no van voler negociar ni conversar en cap moment i això estranyava molt als catalans”.

Un fil de plata lliga l’autor de las Narraciones históricas de Castellví amb el nostre present. El capità Castellví es va exiliar després de l’11 de setembre de 1714. “Aquest home, que va tenir una vida extraordinària, va ser al setge de 1713 i gràcies a ell sabem com van anar certs combats que vaig haver de descriure a Victus.  El que valoro més d’aquest cronista és la seva equanimitat. Des de l’exili vienès, es va cartejar amb supervivents dels dos bàndols perquè li donessin la seva versió dels fets. La voluntat de fer un relat objectiu i equilibrat em va obligar també a mi a ser equànime, quan vaig escriure Victus”.

Aquest tità intel·lectual va intentar internacionalitzar la guerra de 1714, però no ho va aconseguir, perquè no va veure publicada la seva obra en vida. No vas ser fins que un català va descobrir els manuscrits a Viena a primers del segle XX i els va portar a Catalunya que es van poder publicar.

Sánchez Piñol destaca la modernitat de Castellví, que va dedicar tot un capítol a la presència femenina al setge: “Fa 300 anys la dona estava desvinculada de l’èpica, però Castellví ens explica que en les guerrilles hi havia dones vestides amb uniforme masculí. Es mantenien en segona línia, fent tasques de suport logístic i moral. Cal tenir en compte que el setge és una batalla urbana i aquí el paper de les dones és rellevant”. La dona va ser un exponent d’aquesta dignitat catalana, malgrat la derrota. “Vam perdre, però si avui encara existim és gràcies a aquesta gent”. A València van optar per la rendició i la seva submissió és encara avui evident.

La conversa entre Contijoch i Sánchez Piñol es va fusionar amb un espectacle delicat de llum i música, produït per Fulvio d’Angelo, que es va integrar acústicament amb l’església de Sant Francesc, ple de gom a gom malgrat el fred i la pluja. La soprano Marta Casals i Mireia Ruiz al clavicèmbal sota la direcció de Jordi Mas (La Fàbrica de Lied) van acompanyar l’actor cerverí Jaume Carbonell, que va impersonar Castellví, i els mappings de Marc Homar (Escritura en Vivo).

Enguany la Vila del Llibre ha fet un salt qualitatiu respecte a l’any passat. La implicació dels escriptors i els editors que hi han participat ha contribuït a consolidar aquesta fusió de fira del llibre i festival literari, una combinació que converteix la Vila del Llibre en un esdeveniment singular. Pròxima parada: la Pobla de segur el darrer cap de setmana d’abril.

Els subscriptors de Núvol us podeu descarregar l’ebook ‘Quan érem genocides’ d’Albert Sánchez Piñol a la Biblioteca del Núvol.