Albert Mestres. Aquil·les o l’estupor

27.07.2015

Albert Mestres estrena aquest dimarts al Mercat de les Flors dins la progamació del Grec Aquil·les o l’estupor, un espectacle multidisciplinar en què també participen la coreògrafa Ina Christel Johannessen, el compositor Knut Vaage i la companyia ITDansa.

Albert Mestres

Albert Mestres

 

Aquil·les o l’estupor és espectacle total compost d’escenes dramàtiques, coreografies i música. No és un espectacle sobre l’èpica i l’heroisme sinó sobre la mortalitat i la immortalitat, la glòria i la memòria, i especialment sobre identitat i transformació. El gèrmen de l’espectacle va ser una reflexió sobre la mort i la immortalitat, que va desembocar també en l’assaig Tractat sobre la mort i la bellesa (Angle Editorial), del qual ja vam parlar a Núvol.

“Aquil·les és un personatge que coneixem com un arquetipus masculí en un context de guerra, però si explores el que els mites diuen d’ell no enganxa amb la imatge que en podem tenir des de la lectura de la Ilíada”, em diu Albert Mestres. “Per això exploro la identitat dubtosa, la transformació i ambüiguitat del persoatge i això es veu tant en les coreografies com en el muntatge escènic”, remata Albert Mestres, que ha triat per a aquesta producció un repartiment equilibrat entre actors consagrats (Quimet Pla, Pep Planas) i joves promeses (Aina Calpé o Eulàlia Bergadà).

Segons Mestres, “el text està redactat a partir de diferents tècniques d’escriptura segons les necessitats de cada escena, algunes de les quals són còmiques en prosa i altres dramàtiques o fins i tot tràgiques en vers. El vers és una mena d’estilització que ens permet evitar qualsevol tipus de realisme sense renunciar a la convenció”.

Hi ha vuit personatges i un narrador que llegeix en vers durant les coreografies, cosa que dóna tota la llibertat a la creativitat de la coreògrafa Ina Christel Johannessen.

“He tractat de posar l’accent en la humanitat d’Aquil·les, i el seu famós punt feble, famós més enllà de la mitologia grega”, diu la coreògrafa noruega. “He tingut moments de trobar-me perduda en la recerca, ja que les històries tracten principalment sobre la violació i la guerra i la matança, molt similar a situacions d’avui dia en la majoria de continents”, confessa Johannessen. “En el meu treball sempre procuro que els ballarins/artistes siguin tan humans com sigui possible, i amb això he de fer persones fortes i fràgils, valentes i espantades, irades i tendres, amb odi i amb amor. El cos i la persona en totes les facetes. A través de la dramatúrgia vull capgirar les situacions per aconseguir generar una sensació d’ambigüitat al públic”, diu la coreògrafa.

L’origen d’aquesta col·laboració catalano-noruega és un ajut a la producció que hi havia entre Noruega i Espanya, que no els van concedir. El projecte ha sobreviscut i ara, gràcies al Festival Grec, arriba a bon port. El compositor noriec Knut Vaage també s’hi ha implicat: “Quan em van demanar que fes la composició musical per a “Aquil·les o l’estupor”, la meva primera idea va ser mirar de crear una partitura que fos prou oberta i que pogués encaixar bé amb la idea d’integrar el teatre, la dansa moderna i la música. Aleshores vaig decidir no utilitzar una orquestra clàssica, ni fer una partitura convencional”, diu Vaage, que ha seleccionat un petit grup de músics, i els ha demanat que desenvolupin estructures sòlides basades en les habilitats específiques de cadascú. L’electrònica i l’amplificació juguen un paper important, i també els sons addicionals, com els d’objectes que produeixen so, i els sons dels actors i dels ballarins, que poden superposar-se durant els assajos. “Busquem els sons i les idees a través de la improvisació i la creació d’estructures en capes. Després les editem a l’estudi”, explica Vaage.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Els ballarins ho han donat tot. però l’espectacle és un insult a qualsevol sentit. nefast