Albert Forns: “He acabat súper fan d’Albert Serra”

19.03.2013

El guanyador del premi Documenta 2012 ha presentat el llibre ‘Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)’ acompanyat de Josep Cots i Eugènia Broggi. El llibre surt a la venda aquest dijous, 21 de març.

 

Albert Forns, guanyador del Premi Documenta 2012. Foto: Gemma Ruiz.

El jurat del premi Documenta va decidir per unanimitat atorgar el premi a Albert Forns, periodista nascut el 1982 a Granollers. Josep Cots, llibreter de Documenta, diu de la novel·la de Forns que “és un llibre on es barregen molts gèneres i moltes referències diverses. El llibre fa salts del periodisme a la ficció” i el que més li agrada, “és que no és una novel·la”. El llibre es pot considerar com una interpretació que fa l’autor dels diferents treballs artístics del cineasta Albert Serra i les influències d’altres artistes com Dalí. “És una excusa per parlar de les fílies o fòbies del seu autor, Albert Forns”, segons l’editora Eugènia Broggi. La frescor del llenguatge i l’elasticitat de la composició de Forns, són detalls que Broggi ha volgut destacar. “Costa trobar autors que escriguin en un català tan natural”. A més, un altre dels punts forts del llibre és l’humor. “En aquesta època que sembla que a tots els que ens dediquem als llibres ens va tan malament, s’agraeix llegir un llibre com el que ha escrit l’Albert Forns: amb il·lusió i moments entusiastes. L’Albert diu que no té temps per escriure, però quan hi ha talent, es troba el temps per fer que els llibres surtin”, diu Broggi.  Eugènia Broggi cita a Marina Espasa, que va dir per Twitter: “Aquest és el llibre que haurien volgut publicar Blackie Books i Alpha Decay”, apel·lant a la modernitat i frescor de l’obra de Forns. Josep Cots també ha estat entusiasta presentant a Forns: “Jo crec que és el millor llibre que s’ha escrit en els últims 15 anys de la literatura catalana”. I ha volgut subratllar l’encert de l’autor d’aconseguir plasmar la idea que tenia sobre paper. “Albert Forns controla el llenguatge. Controla la construcció de la novel·la, a partir del llenguatge. El llibre és un joc. És una trampa. L’Albert Forns és un trampós! Hi ha trampa amb el llenguatge que utilitza –Catalunya és un país de pedants, però l’Albert no escriu com un pedant- i l’Albert ha demostrat que té un concepte de llengua i un concepte d’obra i de com fer-la”.

Albert Forns.

Albert Forns, un autor de la generació digital

Albert Forns es considera un autor de la denominada generació digital. Sempre ha escrit en blogs i sovint ha llegit literatura a través de la pantalla de l’ordinador. Ha volgut defensar els autors de la seva generació. “Gent que fa coses interessants, com en Jordi Nopca, en Max Besora o l’Anna Ballbona, per exemple”. La idea de la novel·la –que Josep Cots s’entesta en dir que no és novel·la, però que Albert Forns insisteix en què ell sempre l’ha anomenada així i que li fa gràcia continuar fent-ho- li va venir a Forns mentre estava a la platja. I va pensar en l’Albert Serra. Primer va ser el personatge i després la novel·la. “Aquesta novel·la no és una idea gintònic, és a dir, una idea que et ve quan beus alcohol i que l’endemà penses que no val res. Aquesta idea va perdurar i va madurar. I és llavors quan vaig crear un personatge, el meu alter ego”.

Albert Serra, zoom in

Per acostar-se a la figura del cineasta, Albert Forns va fer de tècnic de so –sense cobrar un duro- en el rodatge d’un documental sobre Albert Serra, cosa que el va acostar a l’autor. “Tot el que he escrit sobre Albert Serra he intentat que fos real, si en el llibre hi surt que ell diu Gira cap a la dreta és que allò va succeir de veritat. He ficcionat altres aspectes, però sobre l’Albert Serra allò que dic es podria considerar com un reportatge periodístic, o un llibre de cine o art”. Va escriure el llibre “intentant encaixar totes les peces com un puzzle. Mentre els amics anaven a la platja, jo anava a la biblioteca, als matins, i potser em podia passar tot un matí pensant com lligar-ho tot i desesperar-me quan no ho aconseguia. Però, potser, al dia següent, aquell treball [de maquinar com embastar les idees] no havia estat en va, perquè em venia la clau de com exposar els fets”, explica Forns. L’autor del llibre confessa que “el personatge de la novel·la fa coses que jo no m’atreviria a fer a la vida real”. En aquest sentit “és un personatge que té molt d’Albert Forns, però també molt de ficció”.  Forns explica que “a l’Albert Serra li va fer molta il·lusió quan vaig acabar el llibre. Perquè en aquest país on tothom és fotògraf i documentalista i escriptor, quan li vaig dir que escrivia sobre ell vaig ser un més entre tants d’altres”. Hi ha gent que li ha dit a Forns que ha deixat malament al cineasta i altres li han comentat que han vist el llibre com una declaració d’amor. Forns diu que es considera crític amb algunes declaracions del cineasta, “sóc crític, però he acabat súper fan d’Albert Serra”.

Un llibre interactiu i trampós

Josep Cots diu que el llibre de Forns té un únic defecte, “que cal un nivell cultural alt per llegir-lo”. Cots diu que llegia el llibre de Forns al costat de l’ordinador, “per verificar dades, per entrar en les trampes que proposa el llibre”. Quan algú dels assistents replica amb un crit que allò no és un defecte, sinó una virtut, Forns afegeix que un dels motius que l’ha impulsat a escriure és el motor de saber, la curiositat. I el llibre contibueix a divulgar coneixement. “A mi em fa molta enveja la gent que en sap molt, de les coses. Jo de música clàssica no en tinc ni idea, però potser començo a documentar-me, a llegir molt i aquesta és la manera. Amb l’art contemporani em passava el mateix. I potser li ha passat a molta gent que diu que no l’entén. I quan comences a investigar, a llegir llibres, a documentar-te, et vénen ganes d’explicar-ho a la gent. D’explicar que allò és molt interessant als teus amics, a qui et rodeja. Amb l’Albert Serra és una mica el mateix, a tota la gent que diu que no li agraden les seves pel·lícules els diria: ei, tingueu una mica de paciència i sentit de l’humor, quan les mireu!”.  El llibre també desmitifica un mite del cinema català. “Al final, els artistes, també són persones de carn i ossos i quan els hi treus la càmera del davant, són gent corrent. Enfrontar-se als mites també és un què. El llibre és una gestió de l’admiració”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Quien se interese por Albert Serra, tal vez pueda leer un pequeño trabajo de julio de 2009, Anatomía subjetiva de un director de cine. (Del genio fabricado a la cinematografía de Albert Serra), en:
    josepueyo.blogspot.com