Alba Armengou. Els que arriben i els que ja han arribat

22.05.2019

O una part dels que arriben i ja han arribat: els que s’han format a la pedrera de la Sant Andreu Jazz Band. La multiinstruentista Alba Armengou és un exemple de les novíssimes fornades de jazzistes de l’escola que impulsa Joan Chamorro. El passat 21 de maig, Armengou va presentar el seu primer disc en solitari al Jamboree. Per la seva banda, Joan Mar Sauqué, present en la premiére d’Armengou, i Magalí Datzira són dos exemples de les trajectòries d’alguns il·lustres ex de l’orquestra amb seu al barri barceloní de Sant Andreu.

Alba Armengou al Jamboree

Ja fa gairebé cinc lustres que es va presentar en societat la Sant Andreu Jazz Band, un projecte pedagògic engrescador que ha captivat a tòtems del jazz de l’alçada de Jesse Davis i Scott Hamilton. Tretze anys després de l’arrencada d’aquella big band formada per vailets, quan alguns dels xavals llavors anònims han acabat fent carrera a l’escena comtal —Andrea Motis, Eva Fernández, Magalí Datzira i Jaume Ferrer, entre d’altres—, la factoria de talents que dirigeix Joan Chamorro segueix endavant. Ho fa amb iniciatives com la Young Band —el planter del planter— o amb la continuació de la sèrie discogràfica Joan Chamorro presenta…, encetada amb Andrea Motis i que ja supera la desena de títols.

Nous valors del nostre jazz surten a la palestra, apadrinats pel multiinstrumentista Joan Chamorro. És el cas, per exemple, de la trompetista i cantant Alba Armengou i, segons Chamorro, també brillant saxofonista. El passat 21 de maig Armengou i un conjunt a cavall entre el big ensamble i la big band va presentar al Jamboree el seu primer disc en solitari, l’onzè de la sèrie chamorriana. Es titula, òbviament, Joan Chamorro presenta Alba Armengou. Músic ja d’edat adolescent, Armengou es va integrar a la formació andreuenca als 7 anys. Allà es va formar com a músic, com a jazzwoman, captivada per la música brasilera, que fou un dels gèneres protagonistes del passi.

En format de trio, amb Josep Traver a la guitarra, Joan Chamorro al contrabaix i la mateixa Armengou a la veu, va arrencar la sessió amb la interpretació de “Diz que foi por ahi”, una samba que, entre d’altres, va popularitzar Rosa Passos. Després va ser el torn del “Yesterdays” tribut a Clifford Brown, amb un arranjament de Joan Monné. Del trio es va passar llavors a un format de big ensamble, amb la presència estel·lar del bateria David Xirgu. Si amb “Diz que foi por ahi” Alba Armengou es va significar com a una cantant de veu vellutada, que en certa mesura motineja, amb l’estàndard de Brown vam descobrir a una brillant melodista. Es clar que a l’èxit de la interpretació va contribuir, també, la tasca dels companys de generació que l’acompanyaven; noms com ara als de la saxofonista Alba Esteban, la violinista Èlia Bastida, el pianista Jan Domènech o la guitarrista Carla Motis que, com Bastida, ja són membres destacats de l’escola andreuenca. Tampoc hi va faltar la seva germana, la trompetista Elsa Armengou. Sonaven amb la solidesa d’una orquestra de tota la vida, malgrat la seva joventut, que és, de fet un dels trets distintius de la Sant Andreu Jazz Band.

A banda dels col·legues de curs, figures com el pianista Ignasi Terraza, Andrea Motis o el trompetista Joan Mar Sauqué, una de les darreres grans revelacions de pedrera chamorriana, van pujar de forma intermitent a l’escenari. No en va, i com si fos una gran festa, pràcticament cada peça es va executar amb una formació diferent. Així, per exemple, Alba Armengou i la joveníssima Joana Casanova van cantar a dues veus el llegendari “Stolen Moments” d’Oliver Nelson, en una versió inspirada en la de Betty Carter i Carmen McRae. Fou un dels moments rellevants de la sessió, com també ho van ser la interpretació de la bossa nova “Meditaçao”, la del popularíssim “When I Fall In Love” o la de la molt romàntica cançó “Pela Luz Dos Olhos Teus”, també a dues veus, amb Andrea Motis.

Alba Armengou es va estrenar en el marc d’una sèrie de joves valors de la SAJB al Jamboree, per on han passat també Èlia Bastida, Jan Domènech i Carla Motis, nous talents que, tal vegada, seguiran el camí d’altres ex de la primera pedrera del nostre jazz.

Alba Armengou i Andrea Motis dimarts al Jamboree

Un duet inèdit

Per seguir l’evolució d’alguns dels antics membres de la SAJB podríem revisar els treballs d’Andrea Motis, però també als de la saxofonista i cantant Eva Fernández, la música que s’ha allunyat més de l’ortodòxia jazzística amb la qual s’acostuma a associar a l’escola andreuenca; o del saxofonista Jaume Ferrer, amb un paper destacat en propostes com el quartet Tronik de Toni Saigi.

Fins i tot podríem parar atenció a la trajectòria del trompetista Joan Mar Sauqué i de la contrabaixista Magalí Datzira, que ara fa poques setmanes van pujar a l’escenari del New Fizz protagonitzant un duet inèdit. Sota l’etiqueta “Urban jazz”, la sala del carrer Balmes organitza un petit cicle d’intèrprets joves del nostre jazz. Cada dimarts, el “músic resident” del mes ofereix una actuació única amb un convidat especial. Magalí Datzira va ser la convidada per Joan Mar Sauqué en la sessió que va tenir lloc el passat 9 d’abril.

“Candy”, estàndard que va popularitzar Lee Morgan, va ser la primera peça que van interpretar, en una nit en la qual també van sonar cançons com ara “Tenderly”, o clàssics de la música brasilera, com “Iracema” o “É preciso muito amor”. Cantant de veu melosa i contrabaixista recursiva, com a acompanyant i fent solos, Magalí Datzira va fer duet amb Joan Mar Sauqué, trompetista incisiu que va tenir els seus millors moments com a solista de balades.

El repertori va incorporar dues estrenes: la d’un tema d’autoria pròpia de Magalí Datzira, “Siempre porque”, mancat encara de lletra, i la de la mateixa Magalí com a guitarrista i cantant. El trompetista Mar Sauqué també va debutar per primer cop com a cantant. Cap a les acaballes del concert, va pujar a l’escenari el guitarrista Darío Barroso. Amb permís del protagonista de la vetllada, Barroso i Datzira van oferir llavors un dels grans moments de la vetllada, interpretant a duet una peça d’aires llatins que en realitat era un poema de Federico García Lorca musicat: “Casida de la rosa”.

Sauqué, Datzira, Ferrer, Motis o Fernández: músics que en el seu dia van ser part de la SAJB.