Al Rosselló, al pati, en català

31.12.2013

Un dels símptomes de normalitat d’una llengua és que la mainada la faci servir per jugar al pati. Jugar és una de les formes més espontànies en què manifestem la nostra forma de ser i fer. I també una de les formes d’aprendre. Més enllà de reivindicar la presència del català al mercat de joguines i de reclamar l’esforç de buscar-ne en la nostra llengua, la Bressola, la xarxa d’escoles immersives en català de la Catalunya Nord, ha llançat un projecte per fomentar l’aprenentatge de la llengua al pati, tot jugant.

Cesc Franquesa.

 

Tres noies, estudiants de magisteri de la Universitat de Girona, fan les pràctiques del grau a la Bressola de Sant Galdric de Perpinyà, al Rosselló. Resulta que vénen del món de l’esplai i tenen una mà esquerra especial per fer passar una bona estona a la mainada al pati, fent jocs populars i tradicionals en català. El resultat, un projecte molt ben ideat i amb molta camí per recórrer: el fitxer de jocs El pati com a espai comunicatiu d’aprenentatge. Es tracta d’una carpeta d’anelles amb cent fitxes que es poden treure i posar, fetes d’un material resistent. Cadascuna correspon a un joc i el descriu, n’explica l’objectiu, les edats proposades, com s’organitza, els recursos materials que requereix, l’espai idoni per desenvolupar-lo, la intensitat i, molt important, el vocabulari. I aquests jocs són, sobretot, tradicionals i populars com la xarranca o l’1, 2, 3 pica paret. En definitiva, és un treball de final de grau que transcendirà a la realitat i al dia a dia de molts infants nord-catalans.

Cesc Franquesa, director pedagògic de la Bressola, ha explicat al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que “és un treball molt ben fet i molt ben estructurat”. L’objectiu, poder-lo fer servir tant en contextos escolars com extraescolars. De moment n’han editat cent exemplars gràcies al finançament provinent del projecte de cooperació transfronterera CulturPro, que involucra la Universitat de Girona amb la de Perpinyà. El fitxer és íntegrament en català i només el títol és bilingüe català-francès i això s’ha fet així perquè també sigui atractiu per a les altres escoles de la Catalunya Nord que, sense ser immersives en català, també fan algunes hores setmanals de classe de la nostra llengua. I a més, és plenament exportable a la resta dels Països Catalans. De fet, tot i que no està en venda, Franquesa assegura que si alguna escola està interessada en aconseguir-ne un, només cal que es posi en contacte amb la Bressola (correu electrònic: escoles@bressola.cat) o amb la Universitat de Perpinyà.

Fitxer de jocs

Franquesa explica com aquest fitxer permet “estimular la llengua a partir d’una altra manera de fer”; una qüestió molt interessant tenint en compte una de les fixacions d’aquesta xarxa d’escoles nord-catalanes: “Des de fa anys, el que nosaltres mirem de fer és d’estimular el joc al pati, d’estar proposant contínuament activitats perquè s’instal·li l’ús de la llengua en un context i un registre no formal, i això demana una implicació dels mestres enorme”. Una qüestió important veient com la Bressola es resisteix com una illa de normalització lingüística en català a la Catalunya Nord: entres a dins i el català és la llengua majoritària. En surts, i el francès és el que predomina. Tenint en compte que el 90% dels alumnes, segons Cesc Franquesa, a casa són francòfons, cal buscar estratègies perquè en l’espontaneïtat del pati aquesta illa de normalitat no flaquegi.

 

El projecte de La Bressola

“A Catalunya Nord, quan grates, hi ha un percentatge important de gent que encara parla la llengua, però no és la llengua d’ús”, explica Franquesa. I com que no es fa servir, les noves generacions no l’aprenen. “Aquí hi havia un buit”, que és el que cobreix la Bressola, amb l’objectiu, de retruc, de potenciar l’ús del català dins i fora de l’escola. I el fet és que, darrere dels fills, als pares també els acaba picant la curiositat de millorar el coneixement del català i s’acaben convertint en clients de la Llibreria Catalana de Perpinyà.

 

La Bressola disposa de sis escoles d’educació infantil i primària: dues són a Perpinyà mateix (Sant Galdric i el Vernet) i les altres són totes al Rosselló (Nils, el Soler i Sant Esteve del Monestir) excepte una, que és al Conflent, a Prada. A més, tenen un col·legi de segona ensenyança, el Pompeu Fabra, al Soler, que cobreix fins a l’equivalent del tercer d’ESO espanyol. Tot això dóna servei a 850 alumnes. I Cesc Franquesa explica: “Cada any deixem infants a la porta per manca de recursos per oferir més places; la demanda d’ensenyament en català a la Catalunya Nord és superior a l’oferta”. Diu que, segons dades de la Generalitat de Catalunya, el 40% de les famílies amb infants en edat escolar a la Catalunya Nord voldrien que els fills estudiessin català, sense especificar la fórmula. Des de la Bressola, calculen que hi ha cent famílies que voldrien immersió lingüística en català que es queden sense plaça.

Les llars que aposten pel model de la Bressola són molt variades. El director pedagògic d’aquesta escola explica que “com a mínim, són famílies que s’han plantejat quin tipus d’educació volen per als fills”, en el sentit que no l’escullen simplement per proximitat. I destaca que molts hi recorren “atrets pel model pedagògic”, que combina alumnes de fins a tres o quatre cursos diferents a la mateixa aula, de forma que “es treballa molt la col·laboració entre el grans i els petits i aprendre a ajudar-se els uns als altres”. També hi ha famílies que provenen del nord de França i que, quan arriben “han vist que hi ha quelcom de diferent” i “vénen a les escoles cercant aquesta arrel per als infants” perquè volen que esdevinguin “del país”. Òbviament, també hi ha famílies que porten els fills a la Bressola “conscienciades per la recuperació de la llengua”.

Descarregueu l’entrevista aquí.