Així serà el nou Museu d’Art de Lleida

Les obres del nou Museu d’Art de Lleida han començat de forma oficial, i es preveu que l’equipament estigui llest d’aquí dos anys. Així s’ha anunciat en l’acte institucional que la consellera de Cultura, Laura Borràs; el paer de Lleida, Fèlix Larrosa, i el ministre de Cultura espanyol, José Guirao, han dut a terme dilluns 28 de gener. Després de més de 100 anys d’història, el museu és una de les pinacoteques d’art modern i contemporani més antigues del país i ara disposarà d’una seu definitiva.

El Museu d’Art de Lleida va ser inaugurat el 1917 a partir de les col·leccions fundacionals formades per les donacions del pintor Jaume Morera, les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i un seguit de dipòsits dels museus estatals. El 1924, després d’una altra important donació de Morera, el museu va passar a dur el seu nom. Al llarg d’aquests anys, el Museu ha consolidat la seva col·lecció d’art modern i contemporani, esdevenint un dels principals museus d’art del país i el més antic de Catalunya i de l’Estat espanyol. La institució se centra en la construcció d’un discurs històric que identifiqui i expliqui les diferents tendències que han marcat l’art modern i contemporani a Lleida.

A partir d’ara, el Museu d’Art Jaume Morera passa a denominar-se Museu d’Art de Lleida, recuperant la seva denominació original. A més de formar part de la Xarxa territorial de museus de les Terres de Lleida i d’Aran, també forma part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. El nou equipament tindrà una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible. Totes les sales d’exposicions situades a la primera, segona i tercera planta compartiran el mateix disseny i es podran reconfigurar permanentment.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida van acordar l’any 2017 impulsar i executar conjuntament el projecte d’adequació de l’antic Palau de Justícia com a nova seu del Museu d’Art de Lleida, que inclou la rehabilitació d’aquest edifici i la dotació de les instal·lacions i serveis museogràfics corresponents. La planta baixa estarà pensada com una plaça com a ‘plaça pública’ i enllaçarà amb la Rambla. Incorporarà la zona de recepció per als visitants, la botiga i espais d’interpretació dels continguts del museu. La darrera planta, de l’edifici, la cinquena, acollirà una sala d’actes polivalent i una aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa-mirador amb vistes a la Seu Vella.

Bona part de les reserves del Museu, que s’ubicaran a la quarta planta, seran visitables. Es tracta d’una innovació museogràfica que vol superar els límits dels espais físics dels museus i facilitar al màxim l’accés a la col·lecció. La planta dedicada a les reserves es complementarà amb un altre espai a la planta baixa, només per a ús dels professionals del Museu, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i punt de recepció dels béns que ingressin a l’equipament.

La consellera de Cultura s’ha adreçat al ministre Guirao per reivindicar que Catalunya “vol i necessita la sobirania patrimonial completa, que ara no és possible per la doble dificultat econòmica i legal”. “Però per assolir un relat patrimonial, artístic i museogràfic coherent, Catalunya no en fa prou amb dotar-se d’organismes eficients de gestió. No en fa prou ni tan sols incrementant, simplement, el pressupost que destina a la construcció de noves seus com aquesta del futur nou Museu d’Art de Lleida a la qual avui donem inici; o incrementant el pressupost que destinem a la conservació, a la restauració, a la documentació o la difusió del nostre patrimoni”, ha afegit Borràs.

Les obres tenen un pressupost total de 4.470.950 euros, finançats per l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Unió Europea (fons FEDER) i el Ministeri de Foment (1,5% Cultural). És l’únic projecte de la ciutat dels darrers anys en què hi ha finançament conjunt d’aquestes cinc administracions. L’alcalde Fèlix Larrosa ha remarcat que el museu ”ja és un exemple de la cooperació institucional per la que apostem amb diàleg, que és el que ha de ser la política”.

Més de 100 anys d’història artística

El Museu d’Art de Lleida és una de les pinacoteques d’art modern i contemporani més antigues del país. Va obrir portes un 11 de maig de 1917 a l’antic mercat de Sant Lluís i, al llarg dels més de 100 anys d’història ha estat ubicat en diferents seus, la segona planta de l’antic Hospital de Santa Maria (l’actual IEI), el convent del Roser i l’edifici del Casino, on es troba actualment.

La col·lecció de l’actual Museu d’Art Jaume Morera inclou prop de 4.500 obres i està especialitzada en art modern i contemporani, amb un pes important dels creadors lleidatans. En aquest sentit, compta amb la major col·lecció a escala internacional de Xavier Gosé (289 dibuixos, pintures, il·lustracions i material divers).

Així mateix, cal destacar el fons de Leandre Cristòfol, un dels escultors més rellevants de l’art espanyol del segle XX – més de 190 escultures, relleus i altres – juntament amb obres dels seus companys de l’avantguarda dels anys trenta i a Lleida: Lamolla, Viola i Crous. El Museu Morera també posseeix pintures dels grans noms de la plàstica lleidatana del primer terç del segle passat, com ara Morera, Gili i Roig, Viladrich, Samarra; dels artistes vinculats amb la irrupció de l’abstracció pictòrica a Lleida a la dècada dels 50, dels autors vinculats a la Petite Galerie de l’Aliança Francesa i, finalment, dels nous valors de la plàstica lleidatana dels anys vuitanta i noranta.

El museu manté un intens calendari expositiu al llarg de tot l’any, i habitualment cedeix obres per a exposicions arreu del territori espanyol. L’exposició més visitada de la seva història ha estat la mostra de fotografies sobre el bombardeig de Lleida realitzades per Agustí Centelles, que va rebre 9.000 visitants.