Aigua a l’Auditori

14.11.2014

Dissabte es va representar a L’Auditori La suite de l’aigua, un projecte produït per Comediants i La Mama, sota la direcció de Joan Font. L’obra s’emmarca dins d’una nova aposta que fa L’Auditori, Escenes, que té la voluntat de combinar la música amb altres arts parateatrals o fílmiques. 

L’actor Jordi Pérez, i la violoncel·lista Amparo Lacruz. Foto: Carlota Baldrís

Amb la sala Tete Montoliu de L’Auditori gairebé plena, l’espectacle va mostrar des del principi una barreja de diferents arts, gèneres i tendències. L’espai contenia una única escena, amb la presència de la violoncel·lista Amparo Lacruz, al centre, i al seu costat la compositora de la música original de l’espectacle, Carlota Baldrís, el programador de la música electrònica, Linus Urpí, i el creador dels audiovisuals, Pau Casanovas. Aquesta fusió d’estils i mitjans van ser conduïdes per l’intèrpret Jordi Pérez Solé, que guiava l’espectacle des d’una intenció fortament didàctica, dirigida a tots els públics, encara que de petits no n’eren molts a la sala.

L’espectacle es va centrar sobretot en donar a conèixer i fer reflexionar a l’espectador sobre l’ús que es fa de l’aigua, fins a quins límits del planeta arriba i de quina manera afecta a les persones. Tot plegat des d’una visió metafòrica, a través de constants paral·lelismes entre el món aquàtic i alguns dels icones de la música clàssica, com Georg Friedrich Händel i la Water Music, Johann Sebastian Bach per a la traducció del seu cognom, rierol; Wolfgang Amadeus Mozart i les llàgrimes de la Lacrimosa, i Frédéric Chopin amb el seu preludi Gota de pluja. El violoncel interpretava aquestes obres al mateix temps que recursos com l’aigua, el paper, la tinta o la càmera de vídeo complementaven el significat d’aquestes analogies ja de per sí evidents.

Suite de l'aigua

La combinació de la música clàssica, de l’electrònica, la pantalla i la interpretació escènica fomentava una direcció de la mirada plural i diversa, cosa que afavoria la intenció del projecte: diferents disciplines artístiques funcionant alhora. Un laboratori escènic fet explícit (tots els artistes portaven bates blanques), amb un fort component d’unicitat, palès en la pantalla gestionada per Casanova, que barrejava imatges enregistrades prèviament amb d’altres reproduïdes en streaming des d’una càmera que es trobava en el mateix l’escenari. Això creava un efecte de doble dimensió del real, en viu i a la pantalla davant l’espectador, una tendència en alça en algunes dramatúrgies recents; ho hem vist en obres teatrals com Cels dirigida per Oriol Broggi i en la recent estrenada Timó d’Atenes dirigida per David Selvas, on aquest dispositiu apareix al final, com una manera de desdoblar el rostre de l’actor.

El laboratori Escenes continua els dies 27, 28 i 29 de desembre amb un espectacle per a tots els públics protagonitzat per Leandre, un dels clowns més reconeguts del panorama cultural català acompanyat de la formació Barcelona Clarinet Players, un grup que ja anteriorment ha combinat, en un concert a L’Auditori per exemple, música en viu, projecció audiovisual i ball. Els dies 20, 21 i 22 de febrer serà el torn d’Animal Religion amb “Sifonòfor”,  una performance de circ contemporani que combina música, dansa i acrobàcia. Finalment el cicle conclourà els dies 5, 6 i 7  de juny, amb una versió de les Variacions Goldberg ideada per l’eslovè Jurij Konjar i el clavecinista Dani Espasa. Una manera d’anunciar que la percepció musical adopta una estratègia multisensorial.