Agustí Vehí, in memoriam

El dimecres de bon matí m’assabentava de la trista notícia de la mort de l’amic Agustí Vehí i Castelló (1958-2013), autor de novel·la negra que va saber retratar en la seva obra el món de l'Empordà. Ens ha deixat un home polifacètic i una persona excepcional.

El dimecres de bon matí m’assabentava de la trista notícia de la mort de l’amic Agustí Vehí i Castelló (1958-2013). Ens ha deixat un home polifacètic i una persona excepcional. Sotinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, doctor en Història, docent en matèria de seguretat pública i, per a mi, el gran descobriment literari en català dels darrers anys. Un altre cop el destí –com passà amb Jaume Fuster- ens ha jugat una mala passada.

Vehí debutava en el món de la literatura l’any 2009 amb el premi Ferran Canyameres de novel·la, amb Abans del silenci, (Pagès Editors), una magnífica novel·la sobre els tràgics darrers mesos de la guerra civil. Jo vaig tenir el plaer de llegir amb anterioritat Ginesta pels morts “un blues empordanès” pel jurat del premi Crims de Tinta, que finalment guanyà Marc Pastor amb La mala dona.

Després vindrien dos títols ben remarcables i que van situar l’escriptor en la primera línia de foc de la narrativa negra-criminal en aquest país: Quan la nit mata el dia (La Negra, guanyadora del IV Premi Crims de Tinta), i Torn de nit publicada a la col·lecció crims.cat de l’editorial Alrevés.

La seva obra narrativa té uns trets ben característics: en primer lloc, el retrat de l’Empordà a les seves novel·les, plens d’elements històrics barrejats de manera magistral amb elements de gènere negre i la construcció magistral de personatges i ambients. Un gènere que ell mateix definia com a “idoni, fins i tot per estudiar Història i entendre-la. Estic convençut que la societat s’explica millor a través de la novel·la negra”.

Rere d’aquesta producció novel·lística queden llibres de tota mena: Torna el fusell i posa’t a treballar!: La Milícia Nacional a Figueres a la darrera guerra carlina (1872-1876), VII Rondalles Napoleòniques sobre els “secrets” que amaga el Castell de Sant Ferran de Figueres i Endreçant la vila: El sorgiment del sistema de seguretat pública a la Figueres del segle XIX,  entre d’altres.

El dimecres passat la literatura catalana perdia un gran escriptor i una excel·lent persona, de qui recordaré sempre les nostres converses i les seves paraules. Quina millor manera de recordar la seva figura que tornar a llegir els seus textos literaris, uns textos plens d’humanitat i d’amor, tal com era ell.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació