Agustí Fernández porta la improvisació al Mercat

2.09.2015

El Festival de Música Viva de Vic ha programat una actuació singular. El grup Sai Trio, format per la ballarina Sònia Sánchez, el bateria Ivo Sans i el pianista Agustí Fernández, presenta un exercici d’improvisació que és un punt de trobada entre el flamenc, el jazz i la música contemporània.

ddddd

Agustí Fernández, Sónia Sánchez i Ivo Sans

“Deixeble de Iannis Xenakis —“Una de les grans referències de la meva vida musical”, diu—, de Derek Bailey i Evan Parker; company de viatge de Barry Guy, Joe Morris, l’enyorat Joan Saura, Liba Villavecchia, Ramón López, Ken Vandermark, Mats Gustafsson, Albert Cirera, el Big Ensamble del Taller de Músics, la BIB, la FAE i tants i tants músics pels quals ell és el mestre. Es diu Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954) i és un dels grans referents de les músiques improvisades en l’àmbit nacional i internacional, del jazz entès en la seva accepció més radical: lliure i l’avantguarda de les músiques creatives, un llamp que no s’acaba mai, com el títol d’una de les més de 70 referències discogràfiques que ha gravat. Melodia i soroll dins el mateix laberint, i el piano convertit en una misteriosa baluerna a la deriva”, així el definia el crític Martí Farré en la presentació de l’entrevista publicada a La Ruta del Jazz, que també podeu llegir a Núvol. 

Ara Agustí Fernández torna a sorprendre amb una proposta singular i intergeneracional, Sai Trio, que presentarà en concert el dia 19 de setembre a l’Auditori l’Atlàntida, en el marc del Mercat de Música Viva de Vic. “Sai Trio ha sorgit de les ganes mútues que teníem de col·laborar entre nosaltres”, ens diu Fernández. “Anteriorment ja havíem fet altres projectes, però aquesta vegada volíem crear una cosa nova amb instruments tan diferents entre si com són el zapateao flamenc, la bateria i el piano. Ara ens plantegem la improvisació com un punt de trobada entre les tres disciplines”.

L’espectacle de Sai Trio no parteix, però, de zero. Ja han pogut fer una mica de rodatge en concerts que han fet a Polònia i a Suècia. Agustí Fernández ens explica que Sai Trio només té una regla i és que no hi ha cap regla. “Ens basem en la improvisació i en l’empatia per fer una cosa única. Creiem que és un espectacle que no deixarà indiferent a ningú i que agradarà per la seva singularitat”.

Agustí Fernández ens parla amb admiració d’Ivo Sans i Sònia Sánchez, dos artistes que per edat podrien ser fills seus. “A part de ser gran ballarina, la Sònia és una persona que fa música, fa música amb els peus. El seu instrument són les sabates”.

Formen part d’una nova generació i tenen una altra visió del fet musical. Fernández té l’experiència, però Ivo i Sònia tenen l’empenta i l’ambició de conèixer. “Quan et poses a treballar amb ells surten coses que no sortirien si toquessis amb gent de la teva generació, gent amb qui comparteixes un marc de referències i amb qui és més difícil sortir de segons quins hàbits. Es genera un llenguatge únic perquè poses en contacte coses que abans no hi eren. Aquesta és la gràcia”, diu Fernández.

Agustí Fernández © Joan Cortés

Agustí Fernández © Joan Cortés

D’aquesta nova fornada de músics d’entre 20 i 30 anys (molts d’ells han estat alumnes seus a l’ESMUC, com Marco Mezquida o Sílvia Pérez Cruz), Fernández destaca l’esperit de curiositat, les ganes de tastar coses diverses. “Abans et posaves a fer jazz o funk i et quedaves amb uan cosa. Aquesta gent d’ara, en canvi, han tingut una altra formació i es veuen en cor de fer-ho tot. Jo vaig aprendre l’ofici dalt de l’escenari. En canvi, ells han pogut accedir a una formació més completa que la que vaig tenir jo. Per això ens alimentem mútuament”.