Aftermath. L’usuari decideix

20.05.2016

Aftermath, en anglès, significa ‘conseqüència’. I és a partir d’aquest terme que Jelena Prokopljevic, Jaume Prat i Isaki Lacuesta han decidit enfocar el seu projecte, Aftermath_ Catalonia in Venice. Architecture beyond architects, i que serà als Eventi Collaterali de la XV Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia, titulada Reporting from the Front: “Volíem enfocar aquest estudi observant les obres a partir del punt de vist de l’usuari i del dia a dia, ja que l’última paraula la té l’usuari”, i qüestionar d’aquesta manera les maneres en què s’ha ensenyat de manera tradicional l’arquitectura, ha aclarit l’arquitecta Prokopljevic.

Saint Roch | Foto: Aftermath

Saint Roch | Foto: Aftermath

Mitjançant instal·lacions audiovisuals multipantalla, Aftermath_ Catalonia in Venice mostra set intervencions arquitectòniques públiques, “seleccionades com a exemples virtuosos d’una arquitectura que millora la relació de l’usuari amb l’entorn urbà, social i natural”, expliquen. Per a Manuel Forcano, nou president de l’Institut Ramon Llull (IRL), el fet de poder ser a un pavelló és una manera de “mostrar internacionalment qui som, quina ha estat l’arquitectura que s’ha desenvolupat a Catalunya, i posiciona Catalunya com un país singular, amb polítiques d’habitatge innovadores, sostenibles”, i afegeix que és un aparador molt important.

Així, per dur a terme el projecte, van seleccionar set espais d’ús públics de la última dècada, i han estat afectats per la crisi econòmica: la recuperació mediambiental del riu Llobregat, l’hospital transfronterer de la Cerdanya, la Torre Júlia, el Teatre Atlàntida, l’aparcament Saint-Roch, el Centre per al servei de distribució d’aliments Campclar (SDA) i Can Batlló. Tots aquests espais en configuren un de públic, tenen un caràcter marcadament públic i busquen el bé comú: “Són espais que han pogut solucionar problemes i buscar resposta a les necessitats dels usuaris”, continua l’arquitecta. Tots aquests espais, per tant, comuniquen estructures als territoris i creen vincles espacials, mentals i socials. “És una manera d’entendre i viure l’espai que creiem que cal reivindicar, sobretot en un moment en què els espais públics estan cada vegada més privatitzats”, remata l’arquitecta.

Una exposició que fa reflexionar l’espectador

Les filmacions, enregistrades de manera directa (sense entrevistes ni maquetes, ni cap altre material pedagògic), d’aquests espais es projecten en vidres translúcids de diverses qualitats i formes en loop. “El pavelló intenta trencar el binomi que es produeix quan un espectador es posa davant d’una pantalla”, aclareix Jaume Prat, arquitecte, que afegeix que amb aquesta exposició volien fugir de la idea de l’espectador passiu: “Volíem gent activa, que prengués decisions i incorporar el visitant a l’exposició, com el quadre de Francis Bacon al MoMA”.

El pavelló és un espai enfosquit. L’arquitectura del lloc és un element més de l’exposició, ja que “l’exposició obvia la geometria irregular de la drassana, minimitza l’ús de les parets i s’organitza a base de deixar la majoria de vidres exempts flotant amb la intenció d’incloure l’arquitectura de la nau com un element més de l’exposició”, segons el grup. Cadascun dels vidres mostren un edifici concret, però tot en el recorregut té un significat, així com el recorregut ens vol dir alguna cosa, perquè l’espectador hi pugui interactuar. A més a més, l’exposició es completa amb un catàleg i un web, que ja està en funcionament.

“Intentem que l’experiència del pavelló sigui irrepetible, que sigui sensorial”, explica el director Isaki Lacuesta. Amb les filmacions dels espais seleccionats han volgut fugir de les imatges de drons o d’helicòpters, sinó que volien gravar des d’un angle de gent que les pot viure, que les pot transitar.

Hospital de la Cerdanya | Aftermath

Hospital de la Cerdanya | Aftermath

Presència catalana a la Biennal d’Arquitectura

Santi Vila ha volgut subratllar la importància d’aquesta aposta que “hem fet, fem i seguirem fent”, perquè considera essencial la presència de la cultura catalana a la Biennal. Segons el conseller de Cultura, l’arquitectura ha jugat un paper especialment important a Catalunya, de manera que aquesta iniciativa permet incrementar la presència catalana i treballar, així, per un millor reconeixement. En total, el projecte ascendeix a 650.000 euros, 487.000 dels quals ha aportat l’IRL, mentre que els 160.000 restants són dels patrocinadors.

El projecte Aftermath ha estat escollit per un jurat d’entre diversos que s’han presentat a concurs. És el tercer any que l’Institut Ramon Llull (IRL) s’encarrega d’organitzar aquest esdeveniment per a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, juntament amb d’altres col·laboradors, com el MACBA, o als patrocinadors, com Cricursa, Klein, Lamp, Flexbrick, Josentino i Figueras. L’exposició també es podrà veure a l’Arts Santa Mònica a final del gener del 2017.