Adrià Pujol escalfa el Sant Jordi amb una fantasia eròtica

7.04.2016

Deia T.S. Eliot que el mes d’abril és cruel perquè barreja memòria i desig. Enguany Adrià Pujol arriba a aquest Sant Jordi molt calent… A la secció ‘Els barcelonins’, que publica cada mes a la revista L’Avenç, Pujol s’ha deixat anar. Ha sorprès la comunitat literària amb una expansió eròtica en què apareix la directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Adrià Pujol | Foto BiBi Oye

Adrià Pujol | Foto BiBi Oye

“L’any passat vaig mirar de firmar a Laie, la del CCCB. Mercès a la gentilesa d’en Damià Gallardo, el llibreter”, diu Pujol, en una primera frase en què ja desvela sense embuts el nom de l’autor del famós blog ‘El llibreter’, un primer avís que l’autor no està per tabús. “Vaig seure a fora. Quarts de quatre de la tarda. Jo ja venia febrosenc, de caminar i seure sota el sol traïdor de la primavera. Esperitat de mirar dones. Massa cares”, diu Pujol. I tot seguit aclareix que no és que les dones siguin cares, sinó que hi ha massa cares: “Massa rostres irruents”.

Pujol descriu una d’aquelles desesperants signatures de llibres, a l’hora de la migdiada, en què ell dedicava exemplars del llibre Picadura de Barcelona, publicat per Sidillà, un llibre espèndid, del qual vam parlar aquí. Havia de compartir taula amb Jordi Carrión i David Gálvez, però la irrupció de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes va destarotar la mesa. Pujol la descriu com “una dona que irradia entusiasme i expertesa, que trepitja fort i és molt simpàtica”. Adrià la invoca com si fos una figura que hagués baixat d’un altre món: “Vostè porta un vestit blau tirant a negre. Sense gaire màniga i d’un caient niàgara. Un vestit que esquitxa de blaüra tota la ciutat. I penso que podríem entendre’ns ara mateix. Ara i aquí. Jo podria saltar-li al damunt i, sempre que vostè hi estigués d’acord, arrencar-li la roba com si fos un adolescent maldestre. Apujar i abaixar, segons la peça. I sempre de mútua solfa, convertiríem la taula de signatures en un triclini improvisat, i l’esbotzaríem a base d’acrobàcies, amb el benentès que mentrestant jo li explicaria coses o, més aviat, li faria preguntes. Entre les meves rudeses i les estupefaccions dels qui assistissin a la nostra teatralitat desfermada, jo li diria un cistell de coses boniques, i de coses poc literàries, i de propina donaríem la nostra opinió esbufec sobre la Diada, i li demostraria que quan m’hi poso sé fer tots els papers, de gat, de lleó i de triceratops, tot sigui per la uncertain glory of an April day, i els llibres dels signadors voleiarien per mor de la nostra violència civilitzada, i de passada convidaríem en Carrión a la melé, i la multitud, per fer del hall del CCCB un club de la lluita glandular o, a jutjar pels que som, la plaça de Joan Coromines sencera, vostè i jo i la nostra proverbial entesa al mig de la sínia carnal”.

La fantasia d’Adrià Pujol no acaba aquí, però no donarem detalls del clímax perquè no volem escalfar més aquest Sant Jordi, que ja arriba prou calent, i perquè l’episodi s’ho val i s’ha de llegir sencer. Ho trobareu al número d’abril de la revista L’Avenç. Us el podeu descarregar aquí.