Mor Adrià Ciurana, la intuïció de l’art

6.03.2018

L’art empordanès i gironí està de dol amb la pèrdua d’una valuosa peça. Aquest cap de setmana s’ha conegut la tràgica notícia de la mort d’Adrià Ciurana (Figueres, 1985). L’artista, de només 32 anys, havia estat seleccionat pel programa Exposicions viatgeres de la Diputació de Girona, a la qual va participar amb l’obra Hipnosi. A més, ha destacat per nombroses exposicions reconegudes a escala nacional.

©Miquel Millan. Diputació de Girona.

Ciurana ja s’havia consolidat durant els últims anys com a artista revelació. Era nét de Maria Àngels Anglada, fet que podria haver influït en la seva genialitat, que va mostrar de ben jove. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, la seva trajectòria era activa i completa. Entre els guardons que va rebre destaquen sobretot el gran premi de la Biennal Jove Creació Europea de Montrouge (París, 2013-2014) i el premi Sala d’Art Jove (2013). L’any 2015 va publicar la seva monografia, ACXZ (Editorial Crani), amb textos i fotografies signades per ell mateix. Fa poc, al 2017, va decidir reinaugurar el seu taller del carrer Arquitecte Josep Azemar de Figueres, on presentà la sèrie Totxo dintre totxo.

Com explica el crític Eudald Camps al seu blog, l’empordanès va reivindicar sempre la intervenció de factors com ara l’atzar o la intuïció en la producció artística. A través d’un aparent caos, Ciurana va teixir un diàleg i un discurs que obria a l’espectador un debat apassionant. Com a artista, qüestionava i interrogava a través d’un llenguatge creatiu que mirava de renovar. També es preguntava amb veu inquisidora sobre els límits del seu propi ofici. És conegut sobretot pel seu vessant més experimental, on esculpia a partir de materials metàl·lics i orgànics.

A l’Empordà, exposava molt sovint al Museu de l’Empordà i a la Galeria Dolors Ventós de Figueres, així com al Magik Centre d’Arts del Port de la Selva, entre d’altres. Aquest dinamisme va provocar que la comarca l’adoptés com un símbol i un motiu d’orgull artístic. També va participar en exposicions col·lectives en espais com la Fundació Tàpies, el Cercle Artístic Sant Lluc, el Centre Cultural La Mercè, la Casa Empordà o el Tint de Banyoles.

©Miquel Millan. Diputació de Girona.

La comunitat cultural ha mostrat el seu afecte a un personatge rellevant en la demarcació de Girona. Jordi Dorca, la Biblioteca de Figueres, l’Ajuntament de Figueres, El Bòlit o El Museu del Joguet han expressat el seu condol a les xarxes. Lola Ventòs s’ha acomiadat dient: “Adrià Ciurana, un gran artista, i un molt bon amic. Parlarem sempre de tu i la teva obra perdurarà per sempre més entre tots nosaltres”.

Avui, Eudald Camps recordava a Ràdio FeM Girona la seva figura, a qui considera “un dels millors artistes de Girona pel seu talent enorme. Un ésser naturalment creatiu: no feia d’artista, era artista, havia de ser artista per força, no tenia alternativa”. Ciurana va concentrar part de la seva obra en la temàtica crítica envers el consumisme. Per això va dedicar-se a una escultura creada amb materials orgànics, de rebuig, reciclant el que la societat refusa.

Amb ell vaig coincidir, sempre fortuïtament, tres o quatre vegades comptades. Recordo que en una d’aquelles converses de barra, entre cervesa i fum, va fer una afectuosa al·lusió al bigoti ‒reconec que un xic estrambòtic‒ que jo portava aleshores. El seu record quedarà gravat per molts figuerencs i empordanesos com aquell personatge,  estrafolari i curiós, que brillava amb llum pròpia en mig d’una creativitat única. Allà on siguis, company, només desitjo que continuïs creant com ho vas fer en aquest món. La teva obra perdurarà sempre. Fins aviat, Adrià.