Smartphones: Prohibir o educar?

3.11.2015

En temps en què els mòbils s’han situat a l’epicentre de les nostres vides i acostumats com estem als discursos que alerten dels perills de la tecnologia en el nostre dia a dia sobta ―per diferent i alhora intel·ligent― la reflexió de Les noves tecnologies en infants i adolescents. Guia per educar saludablement en una societat digital, que ha publicat l’Hospital de Sant Joan de Déu. En aquesta guia, una vintena de veus expertes en TIC, salut i educació han escrit sobre l’ús de les tecnologies en menors d’edat i ho han fet ―aquí hi ha la novetat― des d’una òptica optimista i constructiva.

Nens utilitzant uns smartphones

Nens utilitzant uns smartphones

 

En essència, l’estudi defensa que no té cap sentit prohibir als nostres fills i filles l’accés a la xarxa (sigui mitjançant mòbil, tauletes o d’altres), sinó que el que ens toca és saber-los educar perquè en facin un ús responsable. “Cada generació necessita una tecnologia, i gestiona els canvis que comporta. A nosaltres ens ha tocat aquesta”, explica el coordinador de l’obra, Genís Roca, que rebutja el discurs de la por a l’hora d’afrontar el repte que representen els smartphones entre infants i adolescents. “Aquells que encara creuen que Internet és un mitjà fred, tècnic, amorf, banal i superficial faran bé d’observar com la xarxa és un espai de relacions on la gent juga, s’enamora, aprèn, treballa i s’ajuda. Un espai vital”, afirma, segurament amb la intenció d’espolsar l’excés de fantasmes.

L’estudi també conté xifres: a l’Estat espanyol un 70% de la població és internauta, i en nens i nens de 10 a 15 anys el percentatge s’enfila fins al 91,8%. Pel que fa als mòbils, en tenim un 94% dels habitants (a l’edat de 12 anys, ja en tenen un 70% dels nens i nenes; a la de 14, un 80% , i als 10 anys un 30% del total).

Com a fruit d’aquest treball, l’equip d’especialistes ha publicat un decàleg de consells per a l’ús de la tecnologia digital en infants i joves. Diu això:

1. Els dispositius tecnològics han d’ésser adequats al nivell de desenvolupament de l’infant i a les seves necessitats d’aprenentatge.
2. Les oportunitats, riscos i normes d’ús de les tecnologies cal tractar-les amb els menors.
3. Les tecnologies es situaran en espais comuns i el seu ús es recomana que sigui compartit amb adults.
4. El temps de connexió amb la tecnologia s’hauria de compartir amb el de no connexió.
5. Ensenya als teus fills i filles a tractar els altres a les xarxes socials com els agradaria ser tractats a ells.
6. No tota la informació que existeix a Internet és fiable o vàlida, ensenya’ls a ser crítics.
7. Estar al dia de l’evolució de la tecnologia et facilitarà acompanyar-los en la seva incorporació.
8. Sigues un exemple de l’ús responsable d’Internet. Ensenya’ls les utilitats que fas servir.
9. Roman alerta davant de qualsevol situació que pugui ésser símptoma d’addicció.
10. Fes un ús responsable de la tecnologia, sigues coherent amb les conductes que els exigeixes.

Segons els autors, no té cap sentit pressuposar que els infants d’avui sabran fer ús crític i intel·ligent de la tecnologia pel simple fet de ser “nadius digitals”, perquè una cosa és que hi tinguin accés fàcil i una altra que tinguin les eines per desenvolupar-s’hi. I segurament, expliquen, el millor que poden fer les famílies és educar-los en aquest sentit: evitant donar l’esquena a una realitat que ja existeix i és innegable, i ensenyant-los habilitats per bellugar-s’hi amb normalitat i evitant els perills que, com a tot arreu, també hi ha a la xarxa (negar-ho seria mentir).

La guia i el decàleg de bones pràctiques defugen el romanticisme de “qualsevol temps passat fou millor” – així com el neoludisme de certes capes- i planten cara a la realitat, sense amagar el cap sota l’ala ni mirar cap a una altra banda. “A la xarxa les potencialitats són infinites; els riscos evitables”, conclou l’estudi, que aposta per acompanyar els menors d’edat en el món que els ha tocat viure i, en cap cas, caure en la hipocresia (o la paradoxa) de no deixar-los navegar mentre avancem a tota màquina cap a un futur on les competències digitals seran, sembla, encara més imprescindibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Que les pantalletes siguin una cosa “que ja existeix i és innegable” no vol dir que les haguem d’acceptar. També la prostitució, les drogues, Marina d’Or o les cançons del Georgie Dann existeixen i són innegables.

    Les pantalletes són una plaga que ho envaeix tot i a la qual hem de fer front.

    El més greu és que les pantalletes s’hagin ensenyorit de l’escola. A Catalunya, en temps del tripartit, ens vam gastar una pasta en ordinadors portàtils per les escoles. Cada nen havia de tenir un ordinador. De cop, els llibre no servien, s’havien de llençar.

    Tothom sap que llegir sobre paper és més fàcil que llegir a la pantalla. Tothom sap que els ordinadors i els mòbils afavoreixen la dispersió. Tothom sap que escriure a mà és un procés molt més beneficiós des del punt de vista educatiu que escriure a màquina. Tothom sap que el que s’escriu a mà queda més ben imprès a la memòria que el que s’escriu a màquina.

    Tot això, als que van decidir comprar els portàtils, els era igual. Als responsables d’aquella decisió absurda, resultat del fetitxisme tecnològic i de l’electoralisme, hauríem d’enviar-los al racó de pensar.

    Els nens es passen el dia amb una pantalla o altra al davant. L’escola hauria de ser un refugi contra aquesta plaga. L’escola hauria de dedicar-se a ensenyar coses que, si no s’aprenen a l’escola, no s’aprenen enlloc, com filosofia, història, literatura o història de l’art. I aquestes coses s’haurien d’aprendre bàsicament mitjançant llibres, i només com a complement s’haurien d’utilitzar els ordinadors o els mòbils.

    És molt trist que els nostres governants, persuadits potser per determinats “pedagogs” defensors de les pantalletes, s’hagin apuntat a la tecnolatria i al culte a la novetat. Qui hi surt perdent són les nostres butxaques i els nostres fills.

    Steve Jobs estaria d’acord amb el que dic. Ell no deixava tocar l’ipad als seus fills:
    http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/16661/steve/jobs/no/deixava/tocar/ipad/seus/fills