La cultura plora la mort de Claudio López Lamadrid

13.01.2019

Divendres va morir Claudio López Lamadrid, director editorial de Penguin Random House, a causa d’un infart cerebral a l’edat de 59 anys. Recollim algunes reaccions del món de la cultura que corroboren el pes de López Lamadrid en el món editorial.

Claudio López Lamadrid. | © Marta Calvo Orenga

“Reivindico l’edició del text. Treballar al costat de l’escriptor, amb la traducció, i fer-ho de manera anònima, sense deixar rastre de l’autoria. És fascinant perquè toques l’essència exacta de la teva comesa: l’editor treballa per l’autor, i no a l’inrevés”, deia López Lamadrid, tota una declaració d’intencions.

López Lamadrid exercia de director editorial de Penguin Random House des de l’any 2000. Comandava les estratègies i els projectes editorials del grup tant a Espanya com per a l’Amèrica Llatina. “Claudio López Lamadrid era un abonat afectiu de tot el que succeïa a l’Amèrica Llatina i que tingués a veure amb la imaginació literària, els autors, els llibres, les fires i les convencions”, escriu Juan Cruz a El País, on recorda el fulard que sempre portava i que era un dels seus trets distintius.

Prèviament havia treballat durant deu anys a Tusquets Editores i a Círculo de Lectores, a través del segell Galaxia Gutenberg. El 1997 va ser nomenat director literari de Grijalbo, firma que seria absorbida per Mondadori. Les fusions i compres entre grups farien que finalment arribés a Penguin.

Claudio López va editar autors de premi Nobel com ara Orhan PamukJ. M. Coetzee Svetlana Aleksiévitx. Va cultivar igualment una llarga amistat amb Philip Roth, a qui també va acollir editorialment. Altres noms que engreixen la llista de plomes són Salman RushdieSusan SontagDaniel PennacJames Ellroy o David Foster Wallace, de qui en va editar La broma infinita en castellà, un dels grans èxits editorials de la seva carrera. També va ser editor d’escriptors en llengua castellana com César AiraJavier CercasRaúl Zurita Samanta Schweblin. Sota la seva gestió, a més, Penguin va comprar el segell Alfaguara.

Darrerament, López Lamadrid va ser el responsable de llançar la traducció castellana de Permagel d’Eva Baltasar, titulada Permafrost. El seu compte d’Instagram era un exclusiu forat a la paret per saber el que es guisava a la cuina editorial. Les últimes selfies (afició declarada) han estat amb António Lobo Antunes (a la FIL de Guadalajara), Charles Simic i Ida Vitale.

Un cop inesperat

La seva mort ha estat un inesperat i fort cop per al món de la cultura, que l’ha acomiadat amb les millors paraules.

Miguel Aguilar, editor de Taurus i Debate, ha recordat López Lamadrid a Twitter: “Soc editor perquè Claudio López em va fitxar quan estava a punt d’abandonar la professió. Visc a Barcelona perquè, amb bon criteri, em va fer canviar de ciutat. Dec la meva feina actual en bona mesura a la seva obstinació. Va ser mentor, cap i company. Va ser un amic, un gran amic”.

El periodista d’El Mundo Álvaro Colomer ha dedicat un emotiu article a l’editor: “Soc orfe des dels tretze anys i reconec sense avergonyir-me que, al llarg de la meva vida, he buscat molts pares. Els he trobat en cases d’amics, en redaccions de diaris i en ambients de caràcter literari. Però només una vegada em vaig sentir realment protegit –i estimat– per un editor”. Podeu llegir la peça sencera fent clic aquí.

L’escriptor Serigo del Molino (Lo que a nadie le importa; La mirada de los peces) s’ha mostrat compungit per la mort de l’editor: “Ho sento, però Claudio ha mort, i no sé ni vull escriure sobre res que no sigui Claudio”. I així ha sigut, avui publica un article a El País on rememora un Claudio “tímid i fràgil”. “Un nen que mai va perdre la mirada franca i apassionada per la literatura”. Judit Carrera, directora del CCCB, també “consternada”, ha resumit breument la tasca de l’editor: “López Lamadrid, indispensable constructor de mons”.

La llibreria NoLlegiu de Poblenou es declarava en estat de xoc: “Una abraçada a tota la família editorial de Penguin. No sabem què més dir”. “Hem perdut a un dels grans, tan bon editor com amic. No hi ha llàgrimes que omplin aquesta pena”, ha piulat la cantant Christina Rosenvinge, que pròximament publicarà un recull de totes les seves lletres a Penguin Random House.