Abracadabra, una crònica

25.09.2018

“Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat”.
Fleurs du mal, Charles Baudelaire

Jordi Pagès a El Konvent, setembre del 2018 | Foto: Àngels Moreno

Si es pogués mesurar l’impuls lector, o fer una gràfica de l’energia creadora que origina una lectura intensa, potser caldria fer una ullada als collages de Jordi Pagès. A més de gravats i llibres vells, fotografies, pintures i cal·ligrafies amb què copia poemes o fragments de textos dels seus poetes preferits, al voltant de la seva antologia poètica-visual, ha sabut aglutinar  la participació de poetes, músics, grafistes, creadors i lectors, en accions híbrides i canviants, a mig camí del recital, el concert, la lectura compartida, la presentació, la  inauguració, l’escriptura o la conversa.

Es tracta de treballs oberts, jo en diria cicles, que es precipiten en el temps, que s’han anat exposant des de Gandia fins a Perpinyà, i que només s’aturen en un format de catàleg  en el cas de POETESfERITS (2014-16) o en l’edició, juntament amb David Caño, d’una carpeta multidisciplinar com Nochera (2017) o a un llibre en procés com és Abracadabra amb la grafista Núria Vila, produccions que s’han anat ressenyant en aquest diari digital.

En la rentrée artística de setembre, l’exposició Abracadabra va durar un dia, un dissabte, al Konvent de Cal Rosal, a tocar de Berga. Per veure-la, calia “remuntar el riu” com fan alguns peixos per reproduir-se, com van fer les primeres colònies industrials del Llobregat o del Ter per fugir de les agitacions de l’obrerisme urbà, com l’orientació inversa d’algunes trajectòries creatives que sirguen  del  mar cap a l’origen de les aigües, com la lectura de Baudelaire amb què Àngels Moreno va precedir la lectura de “L’agulla”, el seu llarg poema inèdit.

Abracadabra, A. Moreno llegint | Foto: Pruden Panadès

Des de la  primavera passada, el projecte d’art, poesia i música d’Abracadabra s’ha presentat a tres espais similars i, alhora, molt diferents:  Espai d’Arts de Roca Umbert de Granollers (12-15 d’abril’18), a Can Manyé, espai d’art i creació d’Alella (3-13 de maig’18) i a El Konvent de Cal Rosal (dissabte 8 de setembre’18).

Amb el nom de POETESfERITS (2014-16), Jordi Pagès va  començar a mostrar  els seus collages de lector apassionat de poesia i  grafòman visual,  en espais expositius molt diversos  com llibreries, restaurants, museus, cases particulars, biblioteques o alguna galeria. La brevetat del temps d’exposició ha anat donant forma a uns cicles, en moviment constant, amb una quantitat enorme de col·laboradors que, seguint una agenda oberta, s’han incorporat, com un element més, a les sèries de collages.

Al costat de cadascun dels cicles, resulta imprescindible referir-se, també, a la poètica canviant dels llocs i als seus vincles amb l’entorn, a la significació derivada  dels contextos i a la imprevisible intensitat  de  correspondències, suggeriments, afinitats o idees generades entre la gent (molta o poca?) que participa d’un projecte mogut per l’impuls lector.

En aquesta ocasió, els espais que han acollit Abracadabra són antigues fàbriques tèxtils  (dels segles XIX i XX). A banda del seu interès en el conjunt del  patrimoni  industrial,  són llocs  amb una forta càrrega testimonial del treball de milers de treballadores i treballadors i indissociables dels impactes de  la desindustrialització. Hi ha una ganyota de dolor, a despit de les acurades reconstruccions arquitectòniques, que canvia segons la manera com es gestionen certs tipus d’abandonaments.

Preparant l’exposició | Foto: J.Pagès

A Alella , Abracadabra va trobar  el seu lloc als Espais de Poesia, un programa admirable amb una trajectòria de deu anys  com espai d’art i creació que  exemplifica casos com el de Mercè Pomer, que de les programacions en fan obres d’art.   A peu de sala, l’espectacle poètic Ovidi 4 , va trobar un context adobat  per  celebrar la incorporació de Mireia Vives al grup format per David Caño, David Fernàndez i Borja Penalva i fer més contundent el rebuig a tota forma d’amenaça a la llibertat d’expressió, d’experimentació, d’acció (també poètica).

A Granollers, a la Roca Umbert, entremig de molts altres convidats, els textos i la música de la poeta Ivette Nadal van sintetitzar la coincidència intergeneracional, i el passar pàgina inaugural per a noves possibilitats d’hibridacions artístiques entre les quals no hi pot faltar la poesia. La mateixa atmosfera  d’anticipació que a Granollers, a mitjans dels anys vuitanta devia suggerir la foneria de can Trullàs, en la qual diversos grups de teatre, empreses culturals, i associacions van instal·lar-s’hi, utilitzant els seus espais fins a mitjans dels anys noranta.

Qui vulgui trobarà documentada aquí la història del Konvent de Cal Rosal, jaciment d’arqueologia industrial a la intempèrie,  obert a la intervenció  de la vegetació i dels artistes. Un exemple  sostenible  de desindustrialització  que des del 92 ha anat configurant un equipament cultural “de baix a dalt”. El seu web impecable ho testimonia. La seva activitat ininterrompuda al servei de la comunitat més propera o més llunyana,  són els fonaments d’un espai que es diria que està a punt de caure.

Judit Ortiz i Pep Espelt a el Konvent, setembre 2018 | Foto: Pruden Panadès

Com escrivia Manoli Mansilla per a l’exposició de Granollers: “Abracadabra és un joc sincer i col·laboracionista format per un grup d´afinitat triat per Jordi Pagès.”

Una de les millors aportacions d’iniciatives com Abracadabra són les confluències imprevisibles, les coincidències que floreixen en marges no gens enjardinats. Les converses atzaroses sobre Goethe i els núvols o el museu del vent de Trieste.

En el poema de Judit Ortiz Ave, Caesar es repeteix “tu, sí tu, no” amb una cadència de màquina, de teler, de batec, per acabar amb un “i et prohibiran plorar”, amb tot: “Les coses passen allà on les podem compartir, les podem dubtar i sobretot les podem transformar. Quan les imaginem alhora, les cuidem plegats i les resistim juntes”. (Programa de mà Ovidi 4 Espais de Poesia, Can Manyé, Alella. Maig 2018).

Els collages poden ser encomanadissos, pregunteu-ho a algun dels visitants d’Abracadabra.

Continuarà.