A quina temperatura cremen les obres d’art?

21.03.2019

Fahrenheit 451 és la famosa novel·la que Ray Bradbury va publicar el 1953. El seu protagonista és Guy Montag, de professió bomber cremador de llibres que, en una societat en què llegir és delicte, s’acaba convertint en un símbol de la resistència. De fet, el títol ve de la temperatura en la qual crema el paper. Però a quina temperatura cremen les obres d’art? Com a objectes de lliure pensament, també s’haurien de convertir en cendra? És una de les preguntes que sorgeixen de la mostra Pantallas y pastillas que Montse Badia comissaria a l’espai ADN Platform de l’ADN Galeria.

Vídeo de l’obra ‘Lista de libros quemados en Alemania en 1933’ (2018) de Miquel García a ADN Platform | Foto: ADN Galeria

“La ficció és una mentida que ens diu coses verdaderes, un cop i un altre”. Aquesta cita de Fahrenheit 451 serveix de pal de paller de la mostra que la crítica d’art Montse Badia presenta a ADN Platform. Partint de la novel·la distòpica de Bradbury, la comissària pensa una mostra que està estructurada com si fos un llibre: amb una coberta, un pròleg, un índex, capítols, notes a peu de pàgina, un epíleg i una contraportada. Però no veiem res de tot això, perquè aquesta és una estructura transparent que sustenta l’exposició, que en realitat el que està és plena d’obres que debaten sobre el control en l’accés al coneixement, la censura, les estratègies de distracció, la falsa felicitat, la dependència de les pantalles i la falta de sentit crític.

No estem parlant de cap distopia feta bestseller, sinó de la nostra societat. De com veiem avui l’impacte del globalisme i de les noves tecnologies, de si exercim l’autocensura i de si estem controlats. En el primer capítol de la mostra, per exemple, trobem treballs artístics que recullen diversos intents, al llarg de la història, d’encasellar el coneixement, prohibir llibres, destruir-los i cremar-los. A la Lista de libros quemados en Alemania en 1933 (2018), l’artista barceloní Miquel García recupera la relació dels llibres cremats aleshores, i imprimeix el llistat aplicant-hi una tinta negra termo-sensible a sobre. El resultat? Un quadre totalment negre al qual, si hi apliques calor, si el cremes, se li veuen els llibres escrits. “El foc que els va destruir és el que ara permet tornar-los a recordar”, apunta Badia, que creu que “Per tot hi ha una mica d’esperança, depèn de nosaltres”.

‘Fahrenheit 451’s Comic’ (2016), obra de Francesc Ruiz que representa l’única possibilitat de publicació en el món que planteja Brabdury | Foto: ADN Galeria

A l’exposició hi ha obres de dotze artistes, entre ells Ignasi AballíAnna Dot, Dora García Muntadas, però una de les aportacions més curioses és la que encarna el també barceloní Enric Farrés Duran. De la mateixa manera que en la pel·lícula que François Truffaut va fer sobre Fahrenheit 451 els títols de crèdit inicials no apareixen escrits, sinó que són recitats per una veu en off, el catàleg de la mostra Pantallas y pastillas no s’imprimirà mai, però serà dit per una veu: la d’Enric Farrés. Ell, assumint el rol de persona-llibre, està disposat a explicar a qui li interessi el contingut de la mostra i la forma del catàleg -quin color té, com són les seves pàgines- perquè de fet, encara que no s’hagi imprès, el llibre ha estat dissenyat. Concretament, per Alex Grifeu. Si els llibres es cremen, la transmissió oral del coneixement és una de les esperances que queden. El catàleg, però, com tendeix a passar, té una edició limitada: 50 exemplars. Això què vol dir? 50 converses? I què passa si volem deixar el catàleg a algú altre? Farrés ja veurà el que fa, ara que té el control del coneixement.

Un censura, dues censures, tres censures

Pantallas y pastillas, que es pot veure fins al 18 de maig a Sant Cugat, no és l’única mostra que alberga ADN Platform. Al seu costat i en un format més petit hi trobem Kiss Kiss Bang Bang, en la qual el comissari Francesco Giaveri proposa un recorregut a través de diversos collages de vuit artistes. L’objectiu? Relacionar aquest tipus d’art amb l’ús de les paraules i els silencis, amb la intenció de reflexionar sobre el llegat del novel·lista, assagista i crític social nord-americà William S. Burroughs. A part, ADN també acull Action Painting, on el comissari Fernando Gómez de la Cuesta presenta l’obra d’Avelino Sala, un artista que deixa en evidència el poder dominant a còpia de crear art a partir dels seus mètodes de control. En aquest cas, veiem una obra feta a partir d’escuts antidisturbis pintats, que recorden l’acció #HoliNoPasareu en la qual una manifestació independentista que s’oposava a una marxa del sindicat Jusapol va omplir els antidisturbis de colors. El concepte de censura, com podeu veure, sobrevola les tres exposicions.

'Action Painting', obra d'Avelino Sala | Foto: ADN Gallery

‘Action Painting’, obra d’Avelino Sala | Foto: ADN Galeria