A la Roca Village hi va més gent que a Montserrat

13.02.2019

Judici del procés en marxa i el cor de Catalunya, “restaurat”. El panorama de Montserrat un dia com aquest és el de sempre: turistes fent-se selfies incansablement, grups d’escoles amb cares de son, tours de paraigües vermells i el que és vell, sempre torna: unes muntanyes antigues perfectes pel postureo del s. XXI i l’atri i el claustre, com nous. Els talls de carreteres dels CDR no impedeixen una excursió a Montserrat, i fa un sol que espetega: sembla que predigui bones notícies malgrat la boira que ha desdibuixat Montserrat últimament.

Claustre neoromànic de Puig i Cadafalch. | ACN – Estefenia Escolà

La Diputació de Barcelona ha finançat amb 450.000€ la restauració de l’atri de la basílica i del claustre del monestir, i l’arquitecte Josep Ma Sala, dret enmig del claustre, es mira unes fotografies impreses i va assenyalant amb el dit i comparant tubs i bigues i rajoles i certifica, rient, que és una feina que no es veu, “però que s’ha fet, eh!”

La gràcia de les restauracions és que es notin però no es notin, i l’única cosa que es veu realment nova, són les rajoles del claustre. Són reproduccions de les originals de Puig i Cadafalch, de les quals, de fet, se n’han deixat unes quantes. Són tan noves que fan cosa de trepitjar i tot, i comparant-les sembla que siguin d’un altre material. “L’únic que els hi falta és que es facin servir, i com que només hi passen els monjos i només en certs moments del dia, potser tardaran a agafar aparença d’antiguitat un any o dos”, explica l’arquitecte.

Aquest claustre del monestir de Montserrat, doncs, és de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i va ser construït l’any 1925. A banda de canviar-li el paviment, també s’han restaurat els desaigües i les bigues de fusta, que estaven en mal estat pels tèrmics -uns tèrmics molt exagerats a jutjar per les cares que feien quan n’han mirat les fotos d’abans de la restauració. “Ara hi hem posat aquells totxos al voltant de les bigues, que reforcen i no es nota gens.”

El que també han intentat que no es noti, segons han explicat des de la Diputació i el mateix arquitecte, és tot el procés de restauració: “restaurar tot això en un espai tan central a la vida monàstica és posar una mica de caos entre gent molt tranquil·la. Tot plegat ha durat un any però s’ha planejat per perjudicar la vida ritual dels monjos el mínim possible”, ha explicat l’arquitecte.

L’atri de la basílica de Santa Maria de Montserrat, és a dir, l’espai obert que es veu quan es fa -l’interminable- cua per anar a veure la Mare de Déu de Montserrat, també s’ha restaurat. És del segle XVIII i va ser construït per un enginyer militar. En concret, se n’ha restaurat el paviment -copiat del terra del Capitoli de Miquel Àngel-, s’han substituït peces de marbre malmeses, s’han tret esglaons i s’hi ha posat una rampa. També s’han redefinit les serigrafies de les columnes salomòniques d’Obiols. Només hi falta que es col·loqui al bell mig de l’atri l’escultura d’en Jaume Plensa com a cirera del pastís. Serà a partir de mitjans de maig i segurament i en principi, serà allà temporalment. Dues novetats al respecte: tindrà uns 4 metres d’alçada i serà “de filferro, com transparent”, han explicat des de l’organització. Situada enmig del cel obert de l’atri, representarà la cara d’una nena, motiu molt utilitzat per Plensa, però que allà, significa “la idea que la persona humana fa el camí cap a Déu”, ha explicat Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat. “Porto 40 anys al mateix càrrec” -calla i continua- “i això, passa perquè no hi ha recanvi.”

Després de la visita, el president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha expressat la seva satisfacció i orgull, i ha explicat que Montserrat, a part del seu significat espiritual, és un lloc important perquè hi va molta gent. Té raó: després de Barcelona, Montserrat és un dels llocs més visitats de Catalunya. Li passa per davant la Roca Village: hi ha qui innova a temporades i a modes d’estacions i hi ha qui restaura a segles. I sí, després de tant de temps, per Montserrat hi ha passat molta gent i moltes coses. Ai, si les parets parlessin, que diuen. I més ara, que sembla que haurien vist coses, no fa gaires anys, que no ens agraden gens.

Quan ja marxàvem, l’arquitecte ens ha volgut ensenyar una cosa de fora i ha intentat obrir una finestra del claustre, però ha avortat missió. “Millor que no l’obri, que ja fa dies que veig que aquests vidres també s’haurien d’arreglar.” Això és com una casa antiga: quan comences a reparar-ne coses, sembla que no hagis d’acabar mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Fa 35 anys que el consum és la nova religió… i més ara amb tot el que passa a l’entorn de l’Església i la pederàstia