A la recerca de l’Antifolk

31.07.2014

És molt difícil definir l’Antifolk: una hibridació entre els ideals punk i les sonoritats folk, amb esperit trencador, autenticitat i ganes d’innovar. Plans Films acaben de gestar un documental musical que ressegueix un itinerari per l’escena independent catalana a partir del músic Maurici Ribera, The Missing Leech. 23 dies de rodatge i 40 músics, entre els quals Joan Colomo, Esperit!, Lianallull, Mad’zelle, Edu Mató o Sam Destral, l’han fet possible. Ara es presenten a la convocatòria que ha obert el Festival In-Edit i l’estrena tindrà lloc aquesta tardor.

Un moment del rodatge 'This is the Unifinished Story of The Missing Leech. A film about something called Antifolk' | Foto: Plans Films.

Maurici Ribera, The Missing Leech, és un dels representants més clars de l’Antifolk dins del panorama català. La productora Plans Films ha decidit endinsar-se en la filosofia Antifolk i ha seguit el músic de Sant Joan de Vilatorrada en els seus concerts i gires musicals. “A través del fil conductor del Maurici, el documental que hem preparat dóna a conèixer l’escena musical més alternativa dels països catalans”, explica Vicenç Ferreres director del documental que porta per títol This is the Unifinished Story of The Missing Leech. A film about something called Antifolk. “Amb el Maurici ens vam conèixer el dissabte 22 de desembre de 2012 en el primer mercat nadalenc de discogràfiques independents que es va fer al C3 Bar, el bar del CCCB. Hi havia un bon grapat de paradetes de segells discogràfics independents catalans venent directament els seus discos. Jo participava amb el segell Petit indie i en Maurici estava a la paradeta del davant amb els discos d’El Mamut Traçut“, recorda en Vicenç. Aquell vespre, els integrants del mercat de discos van improvisar uns concerts acústics desendollats i en Maurici va cantar amb la guitarra unes quantes cançons. “Va ser el primer cop que el vaig veure actuar i realment em va sorprendre. Quan es va acabar el mercat vam coincidir en el camí del CCCB al metro de plaça Catalunya i en aquell trajecte em va explicar tots els seus viatges pel món i algunes anècdotes divertides. Això em va acabar de captivar”, reconeix Ferrer, que va crear el seu segell discogràfic cinc anys enrere, al costat de Salva Campo.

El vincle entre l’obra artística i l’autor

“Sóc un apassionat de la música i em fascina la història dels músics i les seves cançons. Des de feia temps que em plantejava rodar un documental musical, però em calia una bona història”, explica Ferreres. “Després de conversar amb en Maurici, ho vaig veure clar: la biografia de The Missing Leech sense cap fórmula màgica, però amb la constància i la confiança en un mateix ha creat les vies d’oportunitat per fer realitat els seus propòsits artístics. El Maurici ha telonejat en Daniel Johnston, a Barcelona, i ha estat de gira al Japó i a Austràlia, entre molts altres països”.

The Missing Leech actuant en un concert de petit format en un pis particular | Foto: Plans Films.

Amb poc pressupost, però amb moltes ganes i energia a dojo el rodatge es va iniciar el desembre de 2013, després que en Maurici Ribera accedís a explicar la seva història. L’equip del documental que Ferreres ha dirigit es compon de Helena Pielias i Toni Ficant– que s’han encarregat de filmar la imatge- i Ivan Gassó, Jose Tostoneone, Jordi R. Renom i Marçal Bassa, que han enregistrat les versions musicals i les entrevistes.

 Un viatge cap a l’univers de l’Antifolk

El moviment Antifolk té a veure amb la rauxa dels agosarats que pugen a un escenari sense haver assajat hores i hores -un dels seus lemes diu que assajar és de covards- i persegueix evocar emocions al públic, subratllant l’autenticitat i l’energia estètica que pot capturar una improvisació o una actuació que difícilment serà idèntica en successius concerts. La irregularitat, les ganes de connectar amb el públic, l’al·lèrgia al perfeccionisme i l’espurna de l’espontaneïtat en són alguns dels seus ingredients. Alguns diran que desafinen, altres els definiran com a artesans de la música que es rebel·len contra la homogeneïtzació musical i comercial del moment, i que fan peces úniques, variables, amb poc pressupost però amb molt de valor.

Cada país té les seves icones Antifolk. Feist al Canadà, Lach, Ani DiFranco o Beck a Estats Units, Regina Spektor a Rússia, Lucy Joplin al Regne Unit, són només alguns dels noms que ens vénen al cap quan pensem en el terme Antifolk. Un estil que sovint experimenta, vol sorprendre i és definit com a alternatiu.

“Preguntant als protagonistes del documental què és l’Antifolk, la paraula que més ha sortit és l’actitud del músic a l’hora de compondre o actuar: rebel·lia, experimentació, valentia, risc… Jo no sabria definir-te què és l’Antifolk… però m’agrada. Per saber què és l’Antifolk caldrà veure el documental”, diu rient en Vicenç.

El músic Antifolk Maurici Ribera, aka The Missing Leech, en un moment del rodatge | Foto: Plans Films.

“Els hippies i els punks fent una festa, això és l’Antifolk”

Durant el teaser del documental un dels músics participants defineix l’Antifolk com una barreja entre l’esperit hippy i punk: la sonoritat és propera al folk -germana de les versions acústiques i despullades- però l’actitud és molt irreverent, molt punk: violenta musicalment, afilada i sense estalviar fer retrats crus i demolidors de la societat, la brutor de l’entorn i la lletjor de l’ànima humana.

El documental presenta el músic Maurici Ribera, The Missing Leech, i l’esperit Antifolk a partir d’una sèrie d’entrevistes amb el mateix Maurici i amb les persones del seu entorn proper (músics, artistes, família, amics). Diferents músics i rapsodes participen en la pel·lícula versionant cançons de Ribera. “En el documental hi ha quasi 40 versions de cançons de The Missing Leech, algunes enregistrades en directe durant el rodatge i d’altres recollides a través d’una crida que es va fer per internet oberta a tothom”, ens diu Ferreres. Les versions apareixen totes dins la pel·lícula, encara que només sigui uns segons. “Potser més endavant editem les cançons i preparem un disc de versions”, comenta Vicenç Ferreres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris