A casa de Raimon

29.04.2014

Divendres passat vam anar a veure en Raimon a casa seva. Vaig acompanyar-hi la Laura Basagaña i la Laia Serch, que li han fet una entrevista que publiquem demà a Núvol. Raimon ens va rebre al seu estudi, just després d’un assaig amb els músics amb qui tocarà al Palau de la Música els dies 8, 9, 10 i 11 de maig (afanye-vos, que s’acaben les entrades). Els instruments eren per terra, encara eren calents de l’assaig. Un contrabaix, una guitarra clàssica, un clarinet baix. La funda del contrabaix, estesa a terra, semblava la pell d’un vell dinousare.

 

Raimon a casa seva | Foto Laia Serch

El Raimon ens va fer un repàs de la seva carrera, des dels seus inicis, quan sent un jove de Xàtiva va compondre Al Vent fins al moment actual, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i a punt de celebrar-ho al Palau. Raimon ens va avançar que els concerts del Palau d’aquest mes de maig seran antològics, hi haurà una mica de tot: Espriu, Pere Quart, Ausiàs March, Jaume Roig, Timoneda, Anselm Turmeda i també cançons pròpies, d’amor i de lluita. Entre cançons procurarà intervenir per contextualitzar cada tema. El recital s’obrirà amb un cor de l’escola de cors del Palau, que cantaran dues cançons de benvinguda. I aquestes cançons seran diferents a cada concert.

“Em surt la cançó i me la trobe a la gola”, ens va dir quan ens explicava com va compondre els seus primers temes amb 18 o 19 anys. Ens va parlar de la seva relació amb Ausiàs March i Salvador Espriu. “Amb l’Espriu encara parlem per telèfon, però a Ausiàs March no li pots consultar res perquè no s’hi posa mai, al telèfon”.

Raimon ens parlava assegut en un silló vermell, un silló episcopal, que en va dir ell, però a mesura que passava l’estona es va anar relaxant i va acabant amb una cama enfora, penjant sobre reposabraços. Al final de l’entrevista, la Laura Basagaña li va preguntar com veu el procés d’emancipació nacional i li va demanar un desig de futur, i Raimon va respondre amb una frase d’una cançó de Don Antonio Molina. Més demà.