A baix l’art, visca la tècnica!

11.06.2019

Plantar la llavor versus recollir-ne els fruits. Quan va començar el segle XX, els artistes avantguardistes van somiar un art que revolucionés el món des de la quotidianitat, i quan va acabar, els museus van agafar aquest art i el van exposar a les seves sales. És el cas de l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), que va obrir les seves portes el 1989 museïtzant les obres del moviment modern. Ara l’entitat celebra 30 anys i s’alia amb el CaixaForum per fer l’exposició Construint nous mons (1914-1945), sobre l’art d’un segle en què Europa envellia i renaixia en bucle mentre els seus creadors somiaven en un home nou.

Fragment de “Stroim, (Estem construint)”, Valentina Kulagina, 1929. © Valentina Kulagina, VEGAP, Barcelona, 2017

Costa definir exactament quins van ser els moviments artístics que van tenir lloc entre el 1914 i el 1945, perquè van ser molts i molt ramificats. El futurisme, el surrealisme, el constructivisme, el dadaisme o l’abstracció analítica són algunes de les fases per les quals va passar l’art de principis del segle XX, i que ara s’exposen al CaixaForum de Barcelona. “El moviment modern va infondre al vell continent europeu una modernitat agosarada i problemàtica que somiava a construir nous mons, més lliures i democràtics, i que va estar a punt de desaparèixer enmig de dues guerres mundials sagnants”, recorda José Miguel G. Cortés, director de l’IVAM, entitat que produeix la mostra Construint nous mons (1914-1945) que ja ha passat per CaixaForum Saragossa, Palma i Sevilla.

Una exposició que només es pot mirar des d’un punt de vista polític. Les avantguardes històriques estaven compromeses amb la societat del seu temps, com bé explica la historiadora de l’art Pilar Parcerisas al catàleg de la mostra. L’artista de principis del segle XX se situava a favor de la creació d’un home nou, fet eminentment relacionat amb els moviments polítics del moment. Perquè si parlem de la construcció d’una nova societat no podem obviar que, per exemple, el constructivisme neix a Rússia com a conseqüència dels canvis sorgits de la Revolució d’Octubre del 1917, per això creu que l’art ha d’acabar amb el seu component burgès i recrear-se en l’antiesteticisme, la utilitat i el compromís social. “A baix l’art, visca la tècnica!”, deien Aleksandr Ródtxenko i Varvara Stepànova l’any 1920.

O l’escola Bauhaus, per posar un altre exemple, que va ser fundada per Walter Gropius el 1919 a Weimar (Alemanya), i que com a escola d’arquitectura i disseny impulsava una reforma de l’ensenyament artístic segons el pensament socialista del seu fundador, tenint en compte la crisi del pensament modern i la racionalitat tècnica universal que envaïa Europa i especialment Alemanya, on el socialisme i la solidaritat internacional havien desplaçat el nacionalisme imperialista de la Primera Guerra Mundial. “La Bauhaus va mantenir un compromís amb l’esquerra i es va arrenglerar amb els processos politicosocials”, destaca Parcerisas. Precisament la Bauhaus és la demostració de com el nou art havia d’abastar tots els aspectes de la vida quotidiana i integrar disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme.

A principis del segle XX, les sacsejades polítiques coincidien amb l’eclosió de la comunicació de masses i d’una reproducció mecànica que propiciava nous llenguatges plàstics, com la fotografia, el cinema, el cartell publicitari o la propaganda, tots ells importants a l’hora de comunicar missatges revolucionaris. La mostra Construint nous mons (1914-1945), comissariada pel director de l’IVAM i per l’historiador de l’art Josep Salvador, comprèn un període fascinant de la creació artística i ens hem de lamentar que a Barcelona sigui més curta que en altres CaixaForums. Ara bé, la disposició de les peces és molt clàssica i la història darrere les obres no reïx, així que el visitant farà bé d’informar-se contextualment per tal de poder treure suc del que veu. Si algú vol una recomanació, el catàleg és de traca, amb textos com el mencionat de la Pilar Parcerisas. Qui vulgui veure la mostra té tot l’estiu per fer-ho; tanca les seves portes el 15 de setembre.

Trobareu més informació al web del Caixaforum.