99 dies sense Facebook

23.07.2014

Una agència de comunicació holandesa ha llançat la campanya 99 Days of Freedom, un experiment social totalment voluntari i conscient que ens planteja aquesta pregunta: “Podem ser feliços sense Facebook?”. La campanya, que ja ha captat milers d’internautes d’arreu del món, és una invitació a la reflexió mitjançant l’experimentació dels propis usuaris en una època en què les xarxes socials posen en joc qüestions com la privacitat i la seguretat. Elisabet Roselló participa en aquest experiment col·lectiu i ens ho explica a Núvol.

Facebook va incomodar molts usuaris quan fa unes setmanes es van fer públics el procés i part dels resultats d’una investigació social que el gener del 2012 es va dur a terme sobre un conjunt de quasi 700.000 usuaris (tots angloparlants), sense que aquests en tinguessin coneixement.

La investigació, en una complexa i no menys polèmica col·laboració amb dues universitats dels EEUU, es proposava aclarir fins a quin grau les publicacions a Facebook podien afectar visiblement l’estat emocional dels usuaris, i amb aquesta finalitat van modificar uns quants algoritmes.

A un gran grup dels “usuaris escollits” els van fer veure únicament en el seu timeline publicacions dels seus contactes que els algoritmes consideraven optimistes, mentre a un altre gran grup només els feien veure les negatives i pessimistes. Tot això gràcies a les tecnologies informàtiques de Facebook que filtra, al seu criteri Big Data Style, el que hom veu a la pàgina d’Inici de la plataforma.

Facebook va concloure alegrement que sí que podien afectar l’estat emocional, tal i com demostrava una mica el seu experiment, per bé que després altres científics, com J. H. Grohol, fundador Psych Central, avaluessin ja no l’ètica (inexistent) de l’experiment, sinó la pròpia metodologia i per tant la validesa dels seus resultats…

En part com a reacció, una agència de publicitat i comunicació especialitzada en el 2.0 i les xarxes socials ha llançat la següent proposta: 99 Days of Freedom. L’agència holandesa Just ens proposa estar 99 dies, ni més ni menys, sense utilitzar, ni tant sols obrir per cap via (ni per l’ordinador, ni pel mòbil, tablets, apps terceres,…), el Facebook, i que cadascú avaluï la seva dependència.

 

Òbviament, aquesta iniciativa també aporta una gran visibilitat a l’agència de comunicació que justament es dedica a fer campanyes per a altres empreses de publicitat en línia. Com a mínim fa pensar sobre els nous mecanismes de comunicació en un món que alguns experts ja anomenen més post-mediàtic, i en la manera que tenim tots de participar-hi.

Ara bé, la proposta, com comentava, pretén ser una resposta a l’experiment del Facebook. Tothom és lliure de participar-hi. Cada 33 dies, si se’ls facilita el correu electrònic, l’agència envia a l’usuari un petit qüestionari en què se li pregunta com porta la convivència sense el Facebook. I segons han indicat, es comprometen a publicar els resultats en el seu blog a mesura que vagin rebent les respostes de les quasi 30.000 persones que ja s’hi han inscrit. L’agència Just ens insta a quedar amb la gent amb qui sempre diem per missatges privats que ens hauríem de trobar però no ho fem, per exemple, i a viure la vida sense el blanc i el blau de fons. És una campanya oportunista, però els beneficis, tant a nivell personal com col·lectiu, semblen prou suggerents.

Cal reconèixer que Facebook és la xarxa social més massiva, amb més de mil milions d’usuaris de tot el món, i s’ha integrat en molts casos en molts processos socials, com per exemple mantenir el contacte amb amistats i familiars. També ha intentat crear-ne de nous (intentant sempre transformar el significat de l’amistat), i ha participat en la creació i difusió de nous codis de comunicació (com el famós meme) purament digitals. I cal no oblidar que també està implicada en nous processos econòmics, incloent els famosos intercanvis de dades generades entre?els propis usuaris.

Això, però, no és una proposta de “desintoxicació” de les xarxes socials. Només s’aplica al Facebook, tot i que si algú vol aplicar-ho a totes les xarxes socials pot adaptar-ho lliurement al seu gust, i pot ser una bona idea. Tampoc no és un atac, com podria ser una vaga d’usuaris.

Evidentment prop de 30.000 usuaris estarem tres mesos llargs sense generar gaires dades (perquè, recordem-ho, hi ha molts serveis externs que utilitzen el compte de Facebook per a permetre l’accés i ús de l’usuari, l’Enter with Facebook), però tampoc ens podem enganyar creient que li estem fent un gran mal, o poc servei segons com es vulgui veure, mentre encara hi tinguem dipositades totes les nostres dades anteriors (fotos, estats, etc.). A més a més, l’agència Just no deixa clar si la gestió de pàgines —per exemple, per a aquells que justament es dediquen a la gestió de comunitats i perfils corporatius— s’inclouria en el procés.

El mecanisme per a participar en aquest experiment és molt senzill (tradueixo en part els passos de la web de 99 Days of Freedom, i n’afegeixo alguns de recomanables.

Si vols, i sobretot si fas servir el Facebook per a feina, pots avisar prèviament que participaràs en aquest experiment. També pots deixar enllaços i recomanacions per a ser contactat d’altres maneres, incloent-hi la trucada. Accedeixes a la web de Facebook, i al primer pas podràs descarregar-te una imatge que hauràs de pujar on normalment hi poses la teva fotografia de perfil o avatar.

Al segon pas, podràs introduir el teu nom de pila i, opcionalment, la teva adreça electrònica, si vols participar de totes totes a l’experiment. En fer clic a Create Countdown, t’apareixerà un compte enrere personalitzat al teu nom, que indicarà quants dies, hores i minuts et queden per a complir el repte, i que hauràs de compartir al teu mur del Facebook com a última cosa que facis allà.

Finalment, acaba d’entrar al Facebook i tanca sessió. Elimina l’app del mòbil, i si no et deixa, com a mínim de l’escriptori o pantalles principals. També de la teva tauleta.

Aguanta fins al final, pot valer la pena almenys per a tenir reflexions per a un mateix sobre la qüestió de si es pot ser feliç i sobreviure sense una xarxa social massiva.

Si em permeteu explicar una mica alguna idea que he tingut per optimitzar el que extrauré d’aquest experiment voluntari que l’agència Just ha posat en marxa, proposo que cada trenta-tres dies, o la quantitat de dies que consideris oportuna (per exemple, podria ser cada onze dies), comparteixis als blogs, webs o espais digitals que tinguis (que no siguin Facebook, òbviament) els pensaments, sensacions, reflexions i vivències que et generi estar aquests tres mesos sense Facebook.

Elisabet Roselló | Foto

 

L’objectiu és prendre consciència d’on es troben els límits de la nostra participació a Facebook, de la dependència real que tenim d’aquesta xarxa, i potser per extensió, d’altres xarxes. Ens trobem en un punt que, deixant de banda la campanya dels 99 Days of Freedom, seria prou interessant adquirir coneixements i competències per a poder defensar-nos i actuar davant les transformacions que ens porta la revolució digital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 Comentaris
    • I tant que si Narcís !!! i que tinguis una llarga i saludable vida per a poder seguir disfrutant-ho !!!

  1. Doncs a mi ara m’ha agafat una gran angoixa: no tinc Facebook, però tampoc no tinc cap blog ni cap web on explicar quines són les meves sensacions sense Facebook. Què carai haig de fer?

  2. Jo me’l vaig borrar el divendres de setmana santa, ja fa mes de 3 mesos que visc sense ell i la veritat es que em va molt be. Aprofito molt mes el temps i no visc preocupat pel que diran o qui em puntua. I de xarxes socials nomes tinc el whattsapp, crec que si ens treguessim les xarxes socials de sobre tots hi guanyariem

  3. Crec que la veritable “xarxa social” és Internet (i el correu electrònic). Sense administradors com Facebook, que es queden còpia exhaustiva de tot allò que s’hi fa i és una incògnita qui hi tindrà accés i què se’n farà amb el pas del temps. Puc semblar reaccionari, però sé que no ho sóc i m’és igual semblar-ho. El cas és saber a on s’està i a on es va. Al 1996 vaig penjar un dels primers poemaris hipertextuals del món a Internet, “Intermínims de navegació poètica”, i hi segueixen, ja amb més de 18 anys. Estic a favor de l’intercanvi veritablement obert. Vaig rebre moltes invitacions a Facebook i sempre vaig respondre donant el meu correu al peticionari per si volia escriure’m, fins que em vaig cansar de l’allau i vaig escriure a Facebook perquè em deixessin tranquil, cosa que van fer amb un cert desaire. Al final de la meva web d’escriptor, on se solen col·locar les icones de connexió a les xarxes socials, he inclòs la nota:
    “XARXES SOCIALS. Les xarxes socials administrades són per als ocellets. Els falcons volem lliures.”
    Estic satisfet d’haver-me’n quedat al marge. No les he trobat a faltar mai. Per a mi, seria molt desagradable fer aquest experiemnt al revés, és a dir, passar–m’hi 99 dies. Vaig curt de temps, m’ho passo bé i em sentiria absurd i fora de lloc. Salut i sempre Internet lliure.

  4. OOOOOOle !!! em fa gràcia la notícia. Ho estic practicant des del 11 d’abril de 2014. Día que FB, responent a ma solicitud, va enviar-me un correu avisant-me de “compte programat per a ser eliminat”. BAIXA TOTAL. Temps viscut sensa temptacions d’obrir un altra compte a cap xarxa social. Temps que dedicava a FB i ara disposo per a la meva vida. uaaaaaaaau !!!

  5. Jo també sóc feliç sense Facebook i sense Twiter. No em fan cap falta, Considero que tenen dues clares vessants, la de la vanitat o la tafaneria. Per d’altres és una eina de negoci o promoció.

  6. En la meva opinió, tot depèn de l’ús que se’n faci. El problema són els telèfons amb internet, que poden fer que fora de casa no gaudeixis de les persones físiques, dels arbres, del vent, etc. Però, és clar, sense Facebook, sense whatssap, sense res… així sí que acabararíem sols. Difícilment truques a algú que viu lluny si no és parlar de res en concret, i gràcies al Facebook pots mantenir el contacte amb gent que a penes pots veure. S’ha de treure partit als recursos, no enganxar-s’hi ni odiar-los. Jo ho tinc clar: a casa el tinc encès com si fos la línia de telèfon, hi faig una ullada racional (no sols per veure les fotos de festes, sinó per descobrir quines activitats culturals hi ha imminents) i, quan surto de casa, fora que hagi quedat amb algú, sóc capaç de deixar-me el mòbil. I si un cap de setmana estic amb gent fora de casa, no enyoro l’ordinador, però si estic sola i lluny de la gent, entre llibre i llibre parlo amb algú pel Facebook. No crec que perdi el temps.

    • Pense que la Maria ha fet definitivament el comentari amb més trellat. Aquesta idea de 99 dies sense FB és patetica i apunta a mancança de capacitat critica.

      I ho dic perque tant l’adicció, com la opció contrària signifiquen que la voluntat és feble i precissa d’un control rigid per no caure en el comportament purament impulsiu. Preguntar-se si seràs feliç sense facebook és inquietant, és autolimitar la capacitat de ser feliç a l’ús o no-ús d’una única cosa, i la limitació de prendre una decissió veritablement extrema i binària.

      Siguem una mica més inteligent i critics, facebook és la primera red social massiva i és la que ens han donat feta. Tots, vells i joves, som nous en estes xarxes; i és cada cop més evident i moltes veus ho estan contant: tenen grans defectes comunicacionals. La qual cosa no vol dir que no puguem canviar-les, fer-ne noves i millors, o almenys aprofitar-ne les caracteristiques positives que te.

  7. Hola,

    Jo porto més d’un mes llarg sense Facebook ni Twitter. Vaig voler fer un descans durant el període d’estiu i segurament encara estaré un altre mes sense accedir-hi per cap via. He de dir que el meu petit descans d’aquestes xarxes és tot un descans i, pel que a fa a la meva petita experiència, ha estat un gran descans.

    M’he desinstal·lat les apps del mòbil i amb això he tret tota possibilitat de fer una visita furtiva, com aquelles cigarretes que es fan quan es deixa de fumar per provar-se a un mateix que realment no se’n depèn, jeje.

    Bé, en conclusió, deixar FB i Twitter ha representat per a mi tenir més estones per fer altres coses, per treure la vista de la pantalla i per estar més al cas del que passa al meu voltant. Matins o tardes o dies sencers sense mirar el mòbil només que per veure si tens correu o no, i ara a l’estiu, molt de correu no he rebut. Així que, més tranquil que mai, pel que fa a aquestes qüestions.

    Salutacions i endavant amb l’experiment. Per molts més…

  8. Molt poc significatiu, tenint en compte que Facebook està en un procés de caiguda lliure d’ús, i que al final es tracta de redimensionar l’ús de totes les xarxes socials,. Especialment ara que els usuaris són multiplataforma i no concentren el seu ús en una sola opció. Al final, lluny de ser cap experiment és només una finestra de promoció de l’agència, de retruc també de Facebook. De fet coca cola ja fa temps que fa anuncis virals -amb molt d’humor- creant gadgets per ajudar a la gent a deixar els mòbils i a interactuar entre ells.