700 números de «Serra d’Or»

3.04.2018

Set-cents números de cultura, opinió, història, literatura… Una edició especial de «Serra d’Or» que commemorem amb un petit tast de les fotografies que conservem al nostre arxiu fotogràfic, «una imatge gràfica de la nostra cultura des dels anys seixanta» fins avui. Aquestes més de 45.000 fotografies abracen un ventall molt ampli de matèries. La selecció que n’hem fet pertany als camps de teatre, curioses, de caire social, sobre Montserrat, de persones i històriques. De ben segur que moltes de les fotografies triades us sorprendran.

Entre les fotografies de mostra del nostre arxiu que hem publicat, hi ha aquesta de Baltasar Porcel i Mercè Rodoreda. | Foto: Barceló-Arxiu «Serra d’Or»

Xènia Bussé entrevista Jordi Puntí per parlar sobre la seva darrera novel·la, Això no és Amèrica, i dels relats més recents apareguts en diversos mitjans i editorials, com «El miracle dels pans i dels peixos», publicat a «El Periodico». També ens explica com construeix els personatges de les seves històries, la importància que té per a ell el lector i els seus futurs projectes com a escriptor.

Coincidint amb el centenari del naixement, aquest 2018 és l’Any Raimon Panikkar. Ignasi Moreta el rememora en aquest número, tot explicant qui va ser, com es va formar el seu «personatge» pintoresc i com són els seus escrits, les seves obres: «no són mers papers destinats a revistes científiques […], sinó que tenen la pretensió d’impactar en els seus lectors, de transformar-los».

Aquest mes, en les habituals columnes d’opinió, Francesc Fontbona titula «Flautistes i davanters», Jordi Graupera «Violència» i Marina Porras «El monstre de Katherine Mansfield». Josep M. Cadena s’ocupa de la secció de «Premsa», en la qual comenta «El trist periodisme barceloní de la potguerra» analitzant el llibre acabat de publicar Periodistes, malgrat tot, un testimoni fonamental. Francesc-Marc Álvaro opina sobre els debats inútils que s’estan obrint com a excusa per a acabar aplicant la censura, tal com ha passat amb la pintura Hylas and the Nymphs de John William Waterhouse, que ha estat retirada de la Manchester Art Gallery «perquè hi apareixen les dones com a simple objecte». «Ens estem tornant ximples, però volem passar per savis», diu l’autor.

La casa Vicens se suma a la ruta Gaudí des de finals de l’any passat. Montse Gispert-Saüh ens descriu els detalls de la casa ja restaurada, passant pels diferents espais i les decoracions, algunes d’estil islàmic i altres d’orientals. A més, les impressionants il·lustracions que acompanyen l’article donen una idea molt clara de la bellesa i l’harmonia de l’edifici, «on tot s’integra i res és superflu, un espai viu dibuixat per la llum», i de l’acurat treball de l’artista.

A lletres, Fèlix Edo Tena parla de la relació entre el text i la imatge en Joan Dolç, un personatge polièdric que ha dedicat la seva vida a la literatura, a la fotografia i al cinema. Ha publicat Balanç d’existències i més recentment No escapareu. La relació entre el llenguatge i l’audiovisual hi és cabdal. Edo fa un repàs de tota l’obra de Dolç i en descriu l’essència.

Carme Arnau recorda i repassa l’obra i la vida d’Aurora Bertrana, «una escriptora catalana segurament mal coneguda a causa de les difícils circumstàncies amb què s’enfrontà després de la Guerra Civil».

A música, Xavier Chavarria rememora els 80 anys acabats de fer d’Antoni Ros Marbà, una de les figures més importants de la música catalana i un referent en la direcció d’orquestra del país: «La música no ha de tenir només un component lúdic, sinó també culte i espiritual.» Segons Chavarria «és quan fa música, quan fa sonar una orquestra, que la seva saviesa, la seva immensa humanitat, ens arriba amb més força».

Miquel Pujadó, a més de la seva habitual «Discografia catalana recent», repassa la llarga trajectòria de Toti Soler com a guitarrista.

A teatre, Carles Batlle explica la seva fascinació per Històries d’Istanbul (a contrapeu) de Yesim Özsoy, una obra construïda per l’oposició de diversos elements per tal d’explicar «l’esquizofrènia de la vida a la gran porta d’Orient» i «per a explorar la impotència pròpia de l’individu contemporani». Finalment, Batlle mateix en va fer una adaptació que va estrenar al Teatre Lliure, en el marc del Festival Grec de l’any passat, i on farà temporada fins al maig.

A la secció de cinema, Tariq Porter reflexiona sobre les gales de cinema, en les quals «durant una estona, el cinema es converteix en circ». També, comenta la desena edició dels Premis Gaudí i les diferents pel·lícules protagonistes, com ara Estiu 1993, i la trenta-dosena dels Premis Goya, «un aparador excel·lent de descobriments cinematogràfics». Finalment, Tariq Porter exposa algunes reformulacions en veu alta.

A televisió, Joan Millaret Valls entrevista Jordi del Río, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat. Davant les dificultats en què es troba l’audiovisual català o el dèficit financer crònic que pateix la CCMA, del Río explica la situació actual de la televisió pública catalana i les seves apostes de futur per sortir d’aquest camí sense sortida.

Per acabar, Xulio Ricardo Trigo ofereix la seva «Tria personal» i Borja Bagunyà el panorama de narrativa catalana dels darrers sis mesos. També podeu comptar amb les Notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número d’abril sencer en paper o en digital!