6 claus per comprendre la música de Joc de Trons

15.04.2019

Les intrigues cortesanes, els escenaris esbalaïdors, el ritme narratiu. Tot això i molt més ha fet de Joc de Trons el fenomen que és avui, però a més dels continguts visuals i literaris, hi ha una aportació de la sèrie que ha fet que aquest univers fantàstic sigui encara més singular: la seva banda sonora, escrita per Ramin Djawadi (Iron Man, Prison Break, Medal of Honor), compositor d’estil grandiloqüent, hipnòtic i de melodies extenses i característiques.

Tyrion Lannister (Peter Dinklage) ballant al ritme de la música

Si parem atenció, a Joc de Trons la música ens explica molt més del que sembla a primera escolta. Dit això, un avís a navegants: si no has arribat al final de la setena temporada, potser voldràs tancar aquest article i tornar-hi d’aquí a uns quants capítols. Ja ho diuen, “la curiositat va matar el gat”, i aquí, potser algú més.

1. Comença la partida: el tema principal

Hem perdut el compte de quantes versions del tema d’entrada s’han arribat a fer, des del heavy metal al bluegrass. El seu origen és completament visual i s’explica amb el procés de composició de Djawadi, que sempre parteix de les imatges. Per tant, s’inspira en la seqüència dels crèdits, on els nostres ulls recorren un mapa en 3D accionat per engranatges. La idea del viatge és present al ritme regular de la peça i la línia del violoncel fa de fil conductor. I un detall: Djawadi és guitarrista. Així doncs, no és d’estranyar que aquest tema ple d’arpegis sigui tan adient per a aquest instrument.

2. La casa Stark i Jon Snow: els leitmotivs

La banda sonora de la sèrie funciona a través de leitmotivs, i és que cada casa que apareix, així com també alguns espais i personatges, tenen el seu motiu musical propi. El primer que va compondre Djawadi, i el primer que va aparèixer a la sèrie, va ser el de la casa Stark. Després vindria Arya, amb una variació tocada al saltiri, i un cas especial va ser el de Jon Neu. Considerat bastard de la casa Stark, va fer servir el tema de la família durant molts episodis, però això va canviar en un moment clau de la sèrie: a l’episodi 3 de la temporada 6, on se li va assignar un nou motiu. Després de morir i ressuscitar, Jon Neu abandonava la Guàrdia de la Nit, assumia un nou rol i amb ell, una nova melodia que l’acompanyaria especialment en episodis com el 8 d’aquella mateixa temporada, a la coneguda com “La batalla dels bastards”.

3. La casa Lannister i les pluges de Castamere: el món musical dels personatges

La casa Lannister ens porta a un àmbit diferent: la música que senten els personatges. En la majoria d’ocasions, la banda sonora de Joc de Trons està pensada per a despertar emocions i amplificar missatges en nosaltres, els espectadors; però en el cas del tema dels Lannister, s’hi afegeix una nova capa de significat. El motiu que els identifica és una cançó narrativa -“The Rains of Castamere”- que apareix en diverses ocasions en veu dels mateixos personatges: Margaery Tyrell afirma que la sent habitualment a la cort, els soldats Lannister la canten la taverna, també el mercenari Bronn, i Tyrion la xiula en més d’un moment. Però si hi ha un punt clau en què juga un paper determinant, és a la coneguda com la boda vermella, que se’ns presenta a l’episodi 9 de la temporada 6, episodi titulat precisament “The Rains of Castamere”. En aquell banquet de noces, els Stark seran traïts i executats, i el tret de sortida serà precisament la música. Es farà el silenci, la porta del saló serà barrada i els músics començaran a tocar aquesta cançó. En aquell moment, Catelyn Stark serà conscient de la tragèdia. I un apunt que val la pena mencionar: uns músics també interpretaran aquesta cançó -o intentaran fer-ho- al casament del rei Joffrey, al capítol 2 de la temporada 4. Però aquí ja no ens sap tan greu.

4. El septe de Baelor: la instrumentació

Els dothraki tenen duduks, els salvatges, didjeridús, però al capítol 10 de la temporada 6, hi apareix un instrument que no havíem sentit mai encara: el piano. La peça es titulava “Light of the seven”, durava més de vuit minuts, i acompanyava una escena igualment llarga, un dels moments clau de la sèrie en les seves darreres temporades: la venjança d’una Cersei humiliada, que fa esclatar el septe de Baelor amb tota la seva cort dins, inclosos els extremistes religiosos comandats pel Pardal Suprem, i Margaery Tyrell, l’esposa del seu fill, el rei Tommen. Ell se suïcidarà en veure la gran explosió.

Amb la seva banda sonora, Djawadi des de l’inici ens diu que allò no va bé, i és que, què hi fa un piano a Joc de Trons? Quan sentim les veus de dos nens i un orgue desfermat mentre veiem la mort del mestre Pycelle, ja no ens queda cap mena de dubte. Amb un aire que recorda a Philipp Glass, a les veus interiors hi inclou el motiu de la casa Lannister, i s’hi afegeix tota l’orquestra, en una conjunció d’elements que fa que l’abast emocional de l’episodi es multipliqui.

5. Daenerys Targaryen: l’evolució individual

A mesura que la sèrie avança, els personatges evolucionen, i potser el que més ha canviat al llarg d’aquestes set temporades ha estat el de Daenerys Targaryen i, amb ella, també ha canviat la música que l’acompanya. A l’inici de la sèrie, quan ella és pràcticament una desposseïda, única filla d’una casa reial que fa temps va caure en desgràcia, el tema és tan sols una pinzellada. Seguint l’evolució del personatge es desenvolupa, s’hi afegeixen timbals taiko del Japó, s’hi incorpora el duduk dels dothraki, tambors indonesis, i fins i tot parts vocals cantades en alt valiri, el seu idioma d’origen, el de la casa Targaryen. El motiu de Daenerys també s’aplica als atacs dels seus fills, els dracs i al final de la sisena temporada, a l’episodi en què la veiem salpar amb una flota de vaixells, la música torna a amplificar el missatge. I és que en aquella partitura, els temes de Daenerys s’entrellacen amb els de la casa Greyjoy, els guerrers inmaculats, i el tema inicial, que apareix sempre que cal aportar pes èpic a una escena.

6. L’amenaça del nord: els caminants i el món més enllà del món

Un món sonor a part és el que presenten els caminants blancs i el seu cap, el Rei de la Nit; éssers d’origen humà que amenacen els set regnes amb un món de glaç sobrenatural. Aquesta dimensió fantàstica també queda reflectida a la música, que deixa les textures orquestrals i les melodies de violoncel, per a acostar-se més al paisatge sonor, a les dissonàncies, als ritmes irregulars i als efectes de so. I sobretot, a la transformació del tema d’entrada, que s’intueix deformat i irregular. Inicialment, tan sols una harmònica de vidre acompanyava aquests éssers, però amb l’expansió de l’exèrcit de caminants, a l’episodi 7 de la temporada 7, el tema creix en tota la seva dimensió. De ben segur que a la temporada 8, el sentirem més d’un cop.

Un apunt final

Sé que quan llegeixis aquestes línies, una part del misteri final haurà estat revelada. La darrera temporada de la sèrie, basada en la saga inacabada de George R.R.Martin, s’haurà estrenat la matinada del diumenge 14 al dilluns 15 d’abril. Jo, però, escric des de l’expectativa, des del mur que amb prou feines comença a esfondrar-se. Espero que la música continuï guiant les passes d’aquesta història i ens la faci gaudir encara més: ara ja en coneixes les claus.