5 pel·lícules de terror que (quasi) mai ens recomanen

1.11.2018

S’apropa Halloween i, com que qualsevol excusa és vàlida per entregar-se al setè art i la Castanyada no té un imaginari cinematogràfic gaire nodrit, comencen a circular les tradicionals llistes de pel·lícules de terror per veure durant aquestes dues últimes setmanes d’octubre. Si sou d’aquells i aquelles que el dia 31 el passareu a casa (pròpia o aliena) amb el comandament a distància enganxat a la mà i esteu farts que us recomanin El exorcista i La matanza de Texas, aquí van cinc propostes cinematogràfiques, cinc joies de l’horror, per gaudir la nit més terrorífica de l’any.

Cabin in the Woods (Drew Goddard, 2012)
Drew Goddard, sense cap relació familiar amb el director francès i déu del hipsterisme cinèfil, debutà com a realitzador amb aquest divertit (sí) film de terror que mescla gèneres (i subgèneres) i referències cinematogràfiques i que quan es va estrenar ja feia olor de futura pel·lícula de culte. No us deixeu enganyar pels seus primers passos; d’acord, que cinc universitaris decideixin passar un cap de setmana en una cabanya enmig del bosc i que la situació es torci no és massa original ni atractiu, però… I si us dic que Goddard va ser un dels guionistes (i productors executius) de Perdidos (2004-2010)?

Cromosoma 3 (David Cronenberg, 1979)

Cromosoma 3

David Cronenberg ha dirigit diverses joies del terror (per això és un dels mestres contemporanis d’aquest gènere) i algunes d’elles no han rebut la suficient atenció mediàtica i comercial. És el cas de Cromosoma 3 (1979), exemple de com l’horror i el melodrama poden anar junts de la mà sense haver de ser un telefilm de dissabte per la tardaCronenberg dirigeix una història sobre una parella divorciada: ell viu amb la filla i ella està ingressada en un psiquiàtric sota tractament experimental, víctima de diversos traumes familiars. Imagineu-vos com acaba tot.

Bone Tomahawk (S. Craig Zahler, 2015)
Bone Tomahawk demostra que una pel·lícula de l’Oest pot ser terrorífica (i no despectivament, en termes de qualitat). Igual que Drew Goddard, S. Craig Zahler va començar la seva carrera com a realitzador amb una pel·lícula del gènere horror; aquesta, però, es tracta també d’un western, un en el que el grup de personatges protagonistes, capitanejats per Kurt Russell, enceten un viatge a la recerca de tres desapareguts. El film va triomfar al Festival de Sitges del 2015 i convertí instantàniament Zahler en un director a seguir de prop si t’agraden, entre d’altres, les seqüències finals desagradables i la violència explícita.

Hermanas (Brian De Palma, 1972)De Palma, un dels mestres incontestables del suspens, dirigí aquesta pel·lícula que es pot encabir dins del gènere de terror i que està protagonitzada per dues germanes siameses separades quirúrgicament durant l’adolescència. Un film no massa conegut del director de Carrie (1976) ideal per a les persones que vulguin passar por sense veure en pantalla cases encantades, fantasmes i plans obscurs. Si mai heu tingut problemes amb els vostres germans i en sentiu curiositat, aquí teniu una dosi de mala bava familiar.

Angustia (Bigas Luna, 1987)
El director barceloní Bigas Luna també va voler endinsar-nos en el món del terror amb aquest film no tan conegut com les seves obres dels anys 90 però que ha gaudit del beneplàcit de la crítica fins al punt de ser considerada una pel·lícula de culte. Una altra història d’horror amb una relació familiar clau a la trama i que tracta sobre, atenció, un oftalmòleg que col·lecciona ulls i el control que la seva mare exerceix sobre ell (interpretada, per cert, per Zelda Rubinstein, que interpretà el personatge de la mèdium a Poltergeist, una altra aposta, més clàssica, de cara a Halloween).