5 cm (la cicatriu), recorregut epitelial del dolor

La llibreria Laie va acollir la setmana passada la presentació del darrer poemari de Mireia Vidal-Conte, acompanyada d’un exèrcit de poetes amics i de Magda Oranich i Lluïsa Julià.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

La llibreria Laie va acollir la setmana passada la presentació del nou poemari de Mireia Vidal-Conte, acompanyada d’un exèrcit de poetes amics i de Magda Oranich i Lluïsa Julià. El poemari, editat per Curbet Edicions, és un trajecte cap a la caiguda lliure que suposa l’enfrontament del càncer i dels sentiments que es generen al voltant.

Tots tenim cicatrius . Algunes són visibles i d’altres, no. Hi són, malgrat tot. El dolor, la malaltia, el plor desdibuixat –o solitari-, la por i el record del dolor les configuren. El poemari de Mireia Vidal-Conte aprofundeix en algunes d’aquestes ferides, que han cicatritzat. Són cicatrius. Hi ha, però, una cicatriu mare, la que dóna nom al llibre. El record del pas per la malaltia i els 5 centímetres que ens recorden la vida.

El joc entre escriptura i cos, dolor i cicatriu es fa palès en uns versos despullats, com les mateixes emocions descrites: directes, desvestides i crues, com la fredor dels primers contactes amb la malaltia: el més net/ la discussió suau/ els metges t’espolsen/ la paraula ingenuïtat/ del fred/ de la sala freda/ de la màquina freda/ del noi fred i/ del tot aliena i forana/ la seva mà.

I la transformació de l’autora “en la paraula pànic”, el viatge en “caiguda lliure” que suposa la malaltia i que comporta, també, l’escriptura. L’intent d’estimar el cos propi, variable i reescrit per les batalles de la vida. La incomoditat: dona cascada/ darrere una costura/ darrere una motllura/ tortura amants/ que delimita.

Convertir el dolor en cicatriu. Fer cicatritzar la por. Sobreviure. Envolar-se. De la ferida mateixa/ ferralla violeta/ renaixeràs en sortiràs/ com pell segona/ repartiràs/ gerds i mà en ofrena/ orgasme engolidor/ de cicatriu.

El poemari acaba amb ecos de veus amigues que conversen literàriament sobre les cicatrius. Rosina Ballester, Mireia Calafell, Vinyet Panyella, Teresa Pascual, Lucia Pietrelli, Cèlia Sánchez-Mústich i Pau Vadell bussegen pels mars de la ferida, a través de poemes inèdits.

5 cm (la cicatriu), Curbet Edicions.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació