5 cançons pel Dia de la Dona

4.03.2019

La música –com la literatura i el cinema– també ofereix espai per abordar tota mena d’assumptes. Amb més o menys claredat, músics, cantants i lletristes han tractat la condició femenina hàbilment. A Núvol, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que se celebra aquest divendres 8 de març, us convidem a escoltar 5 cançons que s’ocupen del tema des de diferents perspectives (alliberació, drets, cos…). Hi posen veu Mina, Guillermina Motta o Lidia Damunt.

Guillermina Motta a la pel·lícula ‘Topical Spanish’ (1970). |

Tintarella di luna, de Mina. El 1959, Giovanni Gronchi, de Democrazia Cristiana, ocupava la presidència de la República Italiana. El consell de ministres també el dirigia un democristià, Antonio Segni. El cristianisme social i liberal dominava folgadament el país. L’església –per darrere– marcava el pas i la moral; la dona vivia reprimida. Apareix aleshores Mina Mazzini entonant Tintarella di luna a la comèdia Jukebox, urli d’amore de Mauro Morassi. Es mou alegre, amb gestos espasmòdics. Sembla (és) una dona feliç. La lletra de la cançó (de Franco Migliacci) parla d’una noia que es bronzeja amb la llum de la lluna mentre passa les hores sobre un teulat, “come i gatti”. El tema es convertirà ràpidament en un himne alliberador. Un dels molts que cantarà Mina, que el 1959 no està gaire lluny de protagonitzar el seu primer escàndol: ser mare sense estar casada. El 1962, la RAI la veta durant un parell d’anys per aquest motiu. La cadena l’haurà de readmetre el 1964 donada la forta pressió dels seus seguidors.

L’Any de la Dona, de Guillermina Motta. De la mateixa manera que cada 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones, el 1975 es va celebrar l’Any de la Dona. Així ho va declarar el 1972 l’ONU. Maria Aurèlia Capmany i Josep Lluís  Soler van escriure una cançó satírica sobre la celebració. Guillermina Motta la canta amb fervor sobre un vivíssim ritme de rumba. Els lletristes esperonen a la dona (“no badis, noia, noieta”) a aprofitar cada dia de l’any perquè “així que arribi desembre se t’acabarà la festa”. “I quina vida, i quina vida tindrà des d’ara | que ni la ONU, que ni la ONU voldrà ajudar-te”, acaba augurant Motta.

Sóc una dona, de Marina Rossell. Seguim a Catalunya. Ara és Marina Rossell qui canta la dona. Ho fa entonant una lletra de Maria-Mercè Marçal. No és un poema musicat, sinó una lletra escrita exclusivament per al disc Bruixes i maduixes de 1980. És un text clar i directe, sense segones intencions. Rossell interpreta una dona que canta amb orgull el que és (“una dona, ben ferma i rodona”; “amb l’hormona que cal”) i el que no li permeten ser (“no seré mai director d’un banc”; “no seré mai capità general”). Amb el cap ben alt, tanca ufanosa: “No seré mai bisbe ni tampoc policia, | cosa que em posa de molt bon humor”.

La caja, de Lidia Damunt. La murciana Lidia Damunt és garant de qualitat. Les seves lletres desprenen sempre inspiració; el seu estil és eclèctic i trencador. La caja és un crit de guerra contra el masclisme i l’organigrama que imposa. Un country contra la llosa del patriarcat. El crit de Damunt se centra en l’ús lliure del cos: “Este cuerpo está cansado | de vivir tan encerrado | dentro de esta caja grande | que se llama patriarcado”. La cançó té nervi i humor: “Te tengo que confesar | que no tengo un botón | de encendido y apagado, | no soy la televisión, | esa es otra gran mentira | que te ha dicho el patriarcado”. I anima a unir-se per provocar un canvi definitiu: “Vamos a romper la caja |destrozarla en mil pedazos”. Un tema rodó i just, inclòs al Telepatía (2016). Tan rodó com ho és (i això és un regal) Rueda conmigo, una oda a la bicicleta. Permetin-se descobrir Damunt.

Sister, de Tracey Thorn. “Oh, quin any és?”, es pregunta Thorn, que coneixereu si alguna vegada heu escoltat l’exduo britànic de trip hop Everything but the Girl. La cantant ha fet carrera en solitari i l’any passat publicava el seu cinquè àlbum d’estudi, Record, que inclou aquest tema. Compromesa socialment des de l’esquerra (va implicar-se en la campanya #Tá per un avortament més permissiu a Irlanda), Thorn s’enfronta a Sister a un home violent que l’ha traït. Ella, que “està acostumada a les coses que fan mal”, no es resigna i “lluita com una noia”. Tendra i insolent de veu, dispara clara: “Tu ets l’home, però jo no soc el teu joguet”. La conclusió final de Thorn no és esperançadora quan es respon la pregunta inicial: “Encara discutim la mateixa merda de sempre”. Same, same, same old shit.