4 exposicions que podeu veure al Museu Picasso

2.11.2017

Per què fer una exposició si en pots fer quatre? Des del 26 d’octubre al 28 de gener, el Museu Picasso de Barcelona obre les portes de quatre exposicions simultànies: “1917. Picasso a Barcelona”; “Arthur Cravan. Maintenant?”; “El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató, Xavier” i, finalment, “Lucien Clergue: Vint-i-set encontres amb Picasso”. Les detallem.

La inauguració d’exposicions d’octubre del Museu Picasso | Foto: David Campos

1) 1917. Picasso a Barcelona

L’any 1917, Barcelona és la ciutat de molts artistes d’avantguarda.  Picasso hi arriba seguint les passes dels Ballets Russos de Diaghilev, acompanyat d’Olga Khokhlova, una de les seves parelles. Durant la seva estada, és rebut, celebrat i homenatjat, i els Ballets Russos es presenten al Gran Teatre del Liceu. Durant aquests mesos, Picasso continua la seva recerca de nous recursos plàstics i bascula entre el classicisme, l’expressionisme i el cubisme, a banda de trobar temps per fer el turista pels llocs emblemàtics de la ciutat. La comissaria Malén Gual commemora el centenari d’aquesta estada de Picasso a Barcelona i reuneix 70 peces, entre pintures i dibuixos de diversos artistes i documents personals, molts d’ells inèdits.

2) Arthur Cravan. Maintenant?

Nebot d’Oscar Wilde i figura mítica dels moviments avantguardista i dadaista, Arthur Cravan va passar per Barcelona l’any 1916. L’artista es va fer famós per la seva revista inconformista Maintenant, de la qual era alhora el director, l’editor i l’únic col·laborador, ja que els altres noms que figuren als índexs de la publicació no són sinó heterònims. Van sortir cinc números de Maintenant, entre 1912 i 1915, i Cravan els venia ell mateix pel carrer en un carretó de verduler. El director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, presenta i comissaria un recull de l’obra i els fets artístics i esportius més significatius de Cravan durant els anys de la Gran Guerra i la primeria dels anys vint del segle passat.

3) El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató i Xavier

El 1939, J. Fín i Vilató formen part dels refugiats polítics espanyols que van a parar a la platja d’Argelers després de la desfeta de la Guerra Civil. El seu oncle Picasso els fa sortir del camp de concentració per portar-los a París amb ell. Hi passen uns quants mesos, abans de la declaració de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta estada, Picasso els porta al taller de Lacourière i és allà que aquests dos joves artistes descobreixen la tècnica de la talla dolça que ja no deixaran mai més. Cadascun d’ells hi fa el seu primer gravat. Seguint les característiques d’aquesta disciplina artística, en què l’obra és el resultat de complicitats compartides al taller, Marta-Volga de Minteguiaga-Guezala ha comissariat aquesta exposició sobre la transmissió de l’art compartit per Picasso amb els qui van treballar amb ell i amb els seus descendents, artistes i artesans.

4) Lucien Clergue: Vint-i-set encontres amb Picasso 

Lucien Clergue (Arles, 1934 – Nimes, 2014) es va iniciar de ben jove en el món de la fotografia. El 5 d’abril de 1953, va coincidir amb Picasso a una cursa de braus a Arles, i va aprofitar l’ocasió per fotografiar-lo i mostrar-li altres instantànies. Dos anys més tard, es retrobarien a La Californie, la casa de l’artista a Canes. Començava així una relació d’amistat que es perllongaria fins a la mort de Picasso el 1973. Comissariada per Sílvia Domènech Fernández, aquesta exposició presenta les instantànies que el fotògraf Lucien Clergue va fer de Picasso entre 1953 i 1971. Les fotos de Clergue, el primer fotògraf nomenat membre de l’Académie des Beaux Arts de l’Institut de France, són un referent iconogràfic de la figura de l’artista i una finestra a la seva vida privada.