4 aniversaris que emplenaran el 2018

20.12.2017

Es pot tenir cura dels autors, artistes i erudits coetanis sense oblidar aquells que ja han traspassat. Hem de tenir el temps per a tot. (Els calés que ho permetin concretar són un altre assumpte). Temps per impulsar i estacions per a commemorar. De la mateixa manera que deixem un any dedicat a les figures d’Aurora Bertrana (i el pare Prudenci), Palau i Fabre, Tarradellas o Prat de la Riba -per dir alguns noms-, ens arribarà de seguida un 2018 disposat a fer memòria de personatges de memento inexcusable coincidint amb l’aniversari dels seus naixements. No ens permetem que caiguin en l’oblit, que és molt fumut. Tot seguit, quatre commemoracions oficials. Com diu aquell: any nou, vides noves.

Pompeu Fabra

150 anys del naixement Pompeu Fabra

Una celebració destacadíssima -possiblement la que més- serà el cent cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948). El maquinista en cap de la llengua catalana (encara) protagonitzarà una nombrosa sèrie d’activitats i actes que reconeixeran la labor feta. La celebració farà especial incidència en la seva a aportació a l’idioma; mastodòntica contribució. Aquest destí principal, però, no impedirà endinsar-se en altres aspectes fabrians com ara l’arrelament social de la seva obra. Tot i així, la commemoració del naixement no té com a únic objectiu recordar a el Fabra professional i persona; la Direcció de General de Política Lingüística espera -aprofitarà, de fet- que sigui també un any per “reforçar la vitalitat de la llengua i projectar-la cap al futur”. Una avinentesa imperdible. Sumat a tot això, l’aniversari coincideix amb els cent anys de la Gramàtica Catalana. Ordenança que tanta i tan vívida discussió ha fomentat entre devots i reformistes. L’Any Pompeu Fabra serà comissariat per Jordi Ginebra, lexicògraf i professor de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili.

Articles d’Agustí Mas i David Palomas són útils per a completar un primer bany fabrià.

100 anys del naixement de Montserrat Abelló

La mort va donar una nova oportunitat a l’obra de Montserrat Abelló (1918-2014). La va fer encara més popular, la va tornar clara i serena perquè va ser el moment d’obrir-la i explicar-la. El 2018 hauran passat cent anys des del seu naixement i serà, doncs, el moment de recordar a la guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Autora d’una obra de producció considerable (Foc a les mans o El fred íntim del silenci són alguns dels seus dotze títols), va exiliar-se a Xile, Anglaterra i França. “Una altra lliçó, callada i discreta, de fortalesa, lucidesa, senzillesa i companyia”, diu l’escriptor Oriol Izquierdo al pròleg de l’últim poemari publicat per Abelló. Una apreciació que no és agosarat fer extensible a tota la seva composició. A la poeta de Tarragona també hem d’agrair-li les traduccions que va fer de Sylvia Plath, Anne Sexton, Iris Murdoch, entre d’altres. Gràcies a ella podem llegir-les en un català abellonià, és a dir, fresc, planer i recte. Durant l’any vinent el Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes faran festes a Abelló. Se les mereix totes.

L’entrevista que Bernat Puigtobella va fer a Mirna Vilasís (cantant que ha posat veu a la poeta) i aquest article de Teresa Costa- Gramunt són dues peces per aprofundir en la figura d’Abelló. Però no us quedeu només amb això; llegiu-la també, esclar.

150 anys del naixement d’Aureli Capmany

Destacat estudiós de la ciutat de Barcelona i la cultura popular de Catalunya (dansa, contes, cançó de comunitat, llegendes i refranys), Aureli Capmany (1868-1954) és especialment conegut per ser el creador del Cançoner Popular i editor i director de la revista En Patufet. Una publicació col·lectivament preada. El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i la Biblioteca de Catalunya, és qui organitza les activitats commemoratives centrades en el folklorista partidari de l’autodidactisme. I és que l’Any Capmany ja ha engegat. Tot just prenia el vol el passat 14 de desembre amb la inauguració de l’exposició El Nadal i en Capmany que té lloc al Museu de les Cultures del Món. “Una llufa de mida humana, el tió més gran que haureu vist mai o gairebé, un torró que no us el podríeu acabar per més gana que tinguéssiu…”, són algunes de les figures d’una mostra que examina la ciència nadalenca.

I seguint amb la nissaga Capmany, resulta que el 2018 també serà l’any de la filla política i escriptora, Maria Aurèlia Capmany (1918-1991). Faran cent anys del seu naixement. Autora de fites de la literatura catalana de la postguerra com foren El cel no és transparent i Un lloc entre els morts, Capmany ha estat d’actualitat per haver protagonitzat la funció del TNC Parlàvem d’un somni. Un espectacle que reuneix sobre les taules aquesta activista cultural i teòrica del feminisme amb Pasqual Maragall. Ambdós mantenen una conversa l’any 1983, quan tenien càrrecs de relleu al consistori barceloní (alcalde i regidora de Cultura).

Manuel de Pedrolo | Editorial Comanegra

100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo

A partir de l’any vinent, la figura de Manuel de Pedrolo (1918-1990) agafarà el relleu de Prudenci Bertrana com a epicentre commemoratiu de les lletres catalanes. Entre les activitats programades, hi haurà diverses exposicions i taules rodones en espectacles i festivals literaris com la Fira Litterarum, Tiana Negra, el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat o Cervera Vila del Llibre, entre d’altres. El fet que se celebri la figura de Pedrolo brindarà la reedició de diversos llibres seus. La terra prohibida i El principi de tot són dos dels que prendran una nova vida. “Pedrolo és un autor tan polièdric que es fa molt difícil conèixer-lo amb profunditat, perquè va tocar gairebé tots els gèneres literaris: novel·la, teatre, conte, poesia (visual)…”, segons Francesc Ginabreda.  L’Any Pedrolo el comissaria Anna Maria Villalonga, que té com a comès principal “demostrar la seva vigència absoluta com a figura política i literària”.

Commemoracions a raig fet

Aquestes quatre efemèrides anteriors són només unes poques -una tria mínima- de totes les que venen. Ens arriben 365 dies per a rememorar la labor i les vivències de, per exemple, la pintora russa Olga Sacharoff, el també pintor Josep Guinovart, el filòsof interreligiós Raimon Panikkar o l’escriptor Joanot Martorell. I aquests encara no són tots els personatges que tenen punt recordatori al calendari. Us convido a seguir investigant.

Tots els anys són curulls de commemoracions però aquest que encetarem aviat ho sembla especialment. Siguem curiosos i corresponguem els aniversaris mentre alhora apostem pels treballs sincrònics. Un pessic de passat i una punta de present tot encarant el futur.

En aquests dos enllaços (1 i 2) podeu ampliar la informació sobre les commemoracions del 2018.