30 anys de Mies van der Rohe

10.06.2016

El 2 de juny de 1986 s’inaugurava la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe al mateix emplaçament que havia ocupat breument el 1929, com a pavelló nacional d’Alemanya dins de l’Exposició Internacional de Barcelona que es va realitzar a Montjuïc. El pavelló va ser desmuntat passada l’Exposició, però la seva significació dins la trajectòria de l’arquitecte i dins el conjunt de l’arquitectura del segle XX, van despertar la possibilitat d’una reconstrucció. Aquesta va ser impulsada finalment per Oriol Bohigas, i realitzada pels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos entre 1983 i 1986, seguint el model de l’original.

La cadira Barcelona i l'escultura de Georg Kolbe | Photo © Pepo Segura

La cadira Barcelona i l’escultura de Georg Kolbe | © Pepo Segura

El Pavelló representa l’ideal de modernitat característic del moviment arquitectònic anomenat Moviment Modern, que va tenir com a dècades centrals els anys 20 i 30 del segle passat, i que buscava la renovació del llenguatge arquitectònic, urbanístic i del disseny, incorporant nous criteris de funcionalitat i estètics. Mies van der Rohe, juntament amb Le Corbusier, són dos dels màxims representants d’aquest moviment. L’originalitat de l’arquitecte alemany rau en usar certs materials per expressar aquest ideal, i fer-ho a través del rigor geomètric, la precisió i la claredat en la composició de l’espai arquitectònic, obeint el seu lema: “Less is more”. Els materials utilitzats són vidre, acer i quatre tipus de pedra: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atles. Altres elements emblemàtics del Pavelló són la cadira Barcelona, que l’arquitecte va dissenyar especialment pel pavelló; i la reproducció de l’escultura de Georg Kolbe –contemporani de Mies van der Rohe– situada en un extrem de l’estany petit, les línies corbes de la qual contrasten amb les línies rectes de l’edifici.

30 anys després de la reconstrucció, la Fundació Mies van der Rohe commemora la recuperació d’aquest edifici emblemàtic de l’arquitecte alemany amb un seguit d’activitats i intervencions que van començar a finals de maig i continuaran fins a l’octubre d’aquest any, i que inclouen un cicle de cinema i una instal·lació artística emmarcada en el festival Sónar.

Pavelló Alemany 1929 © Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona

Pavelló Alemany 1929 © Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona

El Pavelló original de 1929 comptava amb la presència, a uns metres de distància de la part davantera de l’edifici, de vuit columnes jòniques obra de Puig i Cadafalch. En motiu de la commemoració dels 30 anys, es va convocar un concurs per tal de reflexionar sobre l’impacte d’aquelles columnes en el Pavelló. La proposta guanyadora, “I don’t want to change the world. I only want to express it” de Luis Martínez Santa-María (Madrid, Espanya), ocuparan l’espai de davant del Pavelló es preveu que durant 5 mesos.

"I don't want to change the world. I only want to express it" | Photo © Anna Mas

“I don’t want to change the world. I only want to express it” | © Anna Mas

En motiu de l’acte d’inauguració de la commemoració es va voler recuperar la intenció original de Mies van der Rohe d’incorporar un espectacle de dansa expressionista en l’obertura del Pavelló original, que no es va arribar a realitzar. El passat 1 de juny vam poder veure un espectacle de dansa contemporània de Toni Mira per qui l’arquitectura de l’alemany és la més ballable que ha existit mai. El ballarí, que ja havia treballat amb l’espai anteriorment, ens oferia aquest cop una coreografia pensada per al Pavelló, que dialogava amb les diferents textures de l’espai, jugant amb els cossos dels ballarins i les seves ombres i incorporant projeccions audiovisuals a la part davantera del Pavelló.

Espectacle de dansa de Toni Mira | Photo © Anna Mas

Espectacle de dansa de Toni Mira | © Anna Mas

Clausurarà la commemoració un simposi que es realitzarà a l’octubre sobre el lloc del Pavelló en la història de l’art i l’arquitectura moderna –en relació a l’Alemanya de Weimar i la creació de l’escola de la Bauhaus–, el seu lloc en el conjunt de l’obra de Mies van der Rohe, així com la seva relació amb el context de transformació urbana de la ciutat de Barcelona.

Etiquetes: