27 variacions fantàstiques sobre una ciutat i uns titelles

2.05.2016

Lleida va inaugurar aquest passat divendres la Fira de Teatre de Titelles. Ja porten 27 edicions i, atenció, 30 anys del Centre de Titelles. Dels actuals directors, Oriol FerréElisabet Vallvé a les ànimes mater en Joan Andreu Vallvé i la Julieta Agustí hi va un arc temporal on Lleida ha acollit més de 500 companyies i més de 1000 representacions. Si t’hi pares ha pensar impressiona. Quants titelles han actuat a la capital de la terra ferma? En aquesta edició hi ha passat unes 26 companyies que han presentat al voltant d’unes 76 actuacions.

El Rumor del Ruido, de la companyia Onírica Mecánica

El Rumor del Ruido, de la companyia Onírica Mecánica

 

David Espinosa – La Triste Figura

La Panera és un centre d’art ample, lluminós i generós. Acull enmig de les seves exposicions, la creació-proposta-instal·lació de David Espinosa: La Triste Figura. Juntament amb la intervenció per part de vuit espectadors, tots nosaltres, que ens anem rellevant en un fluir constant, tot fent voltes i mirant fascinats una taula plena: de ninots, figures, joguines i símbols; que evoquen les aventures del mític cavaller. Uns auriculars ens porten, si així ho volem, a una evocadora banda sonora composta per Santos Martínez. Les llanternes que també podem agafar, si volem, il·luminen les històries-capítols, tot fent llum i ombra a la composició i contribuïnt a la seva exhibició interna i externa. Voltem la peça, llegint des de la mirada, repensant la narració escrita. Espinosa situa a Alonso Quijano, o així es pot interpretar, al bell mig de la composició com a àpat i comensal. Amb sis-cents anys de vida i unes aventures comme il faut, aconsegueix que juntament amb el nostre pas per l’obra poguem redescobrir-la i reinterpretar-la una altra vegada si s’escau.

 

 

Titiriteros de Binéfar – Antón Retaco 
A partir del llibre infantil publicat el 1955 per María Luisa Gefaell, Els Titiriteros de Binéfar ens expliquen una història d’estima i diferència. Antón Retaco és un nen nan, que s’uneix als camins i encontres d’una companyia d’artistes ambulants que van de poble en poble. El conte s’escolta i es segueix per la seva simplicitat reveladora, on el titellaire manipulador i director Paco Paricio i el músic Quiri Aquilué acompanyen el deambular dels protagonistes: Antón Retaco és clar, però també Don Plácido Recio, la Mona Carantoñas o Ludivina, entre molts d’altres. Amb més de 30 anys de vida i unes disset creacions sobre les espatlles. Los Titiriteros de Binéfar no han parat de girar pel món, seguint el clar exemple de la Filosofia dels Titellaire i dels Artistes Ambulants. Homes, dones i titelles, que ens revelen i exposen les pulsions humanes, tot allò que sovint callem, transmissors de les estranyes fronteres entre els missatges i missatgers; titelles i objectes, que amb la seva aparició, intervenció i lúcida mirada dins la realitat, ens ajuden a entendre-la. L’estrena de la peça va comptar amb la presència dels fills, nens grans, de l’autora del llibre.

Cartell de l'espectacle Antón Retaco, de Tirititeros de Binéfar

Cartell de l’espectacle Antón Retaco, de Tirititeros de Binéfar

 

Puppet’s Lab. – I, Sisyphus (espectacle Inaugural)

I, Sisyphus explora el viatge de l’etern retorn a sí mateix d’un home… Qualsevol camí que agafa, tant se val quin intenta ser, independentment de la ruta que s’atreveix a prendre, sempre retorna a si mateix. 
Veselka Kuncheva
Ens rep un bust, un bust sense closca, que transmet una estranya pau, un bust pensant i obert. I així amb molt de fum per companyia, comença un one man show a càrrec de l’actor i titellaire Stoyan Doychev. Una partitura ballada, gimnàstica, àgil, incansable, admirable. On l’acompanyaran l’aparició i desaparició de tot un seguit de personatges, són especialment visibles els seus caps. Testes, petites i grans, recurrents, miralls i contrapunts, que propicien lluites per afirmar-se i sobreviure, còmplices i entrebancs, pròtesis i extensions de l’ànsia que cavalca aquest neguitós periple vital. Un trajecte cap a un mateix, cap a l’autoconeixement, ple de dubte i esforç, multiplicacions i visions de les nostres ments sense mesura, desconcertades.

I Sisyphus, de Pupet's Lab (Bulgària). © Ivan Donchev

I Sisyphus, de Pupet’s Lab (Bulgària). © Ivan Donchev

A la Plaça Esteve Cuito, punt de trobada per excel·lència de la Fira, també hi vam poder veure Els Tombs Creatius amb el seu peculiar Viatge Horitzontal i el seu costat els Electric Circus arribats d’Holanda amb els seus Headspace, on literalment ens ficàven dins de caps gegants per veure-hi tot allò que hi passa dins.

En aquest tret de sortia de la Fira, en el dia de la dansa, també actuaven Galiot, Jam, Festuc…I els Onírica Mecánica amb El Rumor del Ruido, una exploració-creació a partir del món dels sons.

I paral·lelament a la Fira… doncs més fires! La Fira del Llibre de les Arts Escèniques en la seva 16a edició, la 13a Fira D’Artesans, l’espectacle El Petit Piano, per conmemorar l’Any Granados, els Premis Drac en reconeixement i divulgació dels Espectacles participants; aquest any amb nou premi: el millor espectacle Infantil-familiar. I també jornades tècniques de creació amb Master Class a càrrec del virtuós Dudapaiva. La fira s’implica, s’eixampla, s’escampa, creix, s’involucra i obre les portes a la Festa Major de la capital del Segrià. De nou aquests petits-grans éssers ens han tornat a obrir els ulls i per molts anys.

 

Titiritero 2: Sirvan para que las brujas y brujos aquí presentes.
Titiritero 1: Sigan volando libres en sus escobones.
Titiritero2: Que nada ni nadie les imponga otra autoridad … 

La Bruja y Don Cristóbal