Pin i Soler. Un premi de novel·la

El premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler ha complert 25 anys. Des d'aquesta darrera edició, Angle Editorial publica l'obra guanyadora. L'escriptor tarragoní Joan Cavallé, que coneix de prop el palmarès del premi, fa un balanç d'aquest primer quart de segle.

Joan Cavallé

Joan Cavallé

Dramaturg. Foto de Teresa Leon

El premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler celebra enguany la seva 27a edició. Des de fa dos anys, Angle Editorial publica l’obra guanyadora. L’escriptor tarragoní Joan Cavallé, que coneix de prop el palmarès del premi, fa un balanç del primer quart de segle del guardó. Les bases de la nova convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona s’acaben de publicar. Us les podeu descarregar aquí.

Salvador Company | © Irene Rodrigo

En el marc de les activitats organitzades per celebrar –i reflexionar-hi– la vinticinquena edició del premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, en la darrera anyada obtingut per Salvador Company i la seva obra Sense fi, la setmana passada em va tocar de participar en un cicle organitzat per la Biblioteca Pública de Tarragona i la Casa de les Lletres de la mateixa ciutat, dedicat a promoure la lectura dels textos que han obtingut aquest guardó. De moment, en les pròximes setmanes, els lectors tarragonins llegiran aquesta novel·la acabada de premiar i la que va obtenir el guardó l’any 2005, Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall, i podran contrastar les seves opinions amb els respectius autors. A mi, que no he obtingut mai aquest premi, però que hi he actuat com a membre del jurat i com a coordinador del cartell en diferents èpoques, em va tocar un paper introductori, amb una conferència que intentava fer balanç d’aquestes 25 edicions i, alhora, posar la mirada en el futur més proper.

Fer balanç del passat és relativament fàcil, perquè hi ha el suport de les dades més o menys objectives: 25 edicions, amb un total de 874 treballs presentats, dels quals han sortit 21 llibres premiats i editats, ja que en quatre ocasions el premi va ser declarat desert. Al llarg de les convocatòries el premi ha passat de ser guanyat per un joveníssim Carles Singla, que amb només 17 anys l’obtenia el 1984, a protagonitzar polèmiques com la de 2003, en què va declarar-se desert després que l’obra que havia escollit el jurat, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, es va considerar que incomplia una de les condicions de les bases. Vista la trajectòria que ha tingut aquesta novel·la, la polèmica està servida: ¿calia ser estricte en l’aplicació de les bases o resultava més convenient fer-ne una interpretació flexible que permetés incorporar aquesta novel·la al palmarès del Pin i Soler? El jurat va escollir la primera opció i l’organització va respectar-ho. Un dels moments més debatuts de la història del Pin i Soler és l’increment sobtat de dotació econòmica, l’any 1998, en què passava de 3.000 € a 18.000 €, sense que aquest canvi anés acompanyat de cap canvi en altres nivells, com ara la publicació. La petita editorial El Mêdol no es veia capaç d’assumir la nova responsabilitat i, després de complir eficaçment durant més d’una dècada amb el seu compromís, demanava ser substituïda, cosa que no ocorria fins a 2001. També va comportar polèmica el fet que, l’any 2014, d’entre 96 treballs presentats, el jurat considerés que no n’hi havia cap que meresqués el premi. Per primera i única vegada l’organització va rebre queixes de participants disconformes amb el veredicte. A la conferència, amb una major disponibilitat de temps per explicar-me, vaig poder comentar altres vicissituds, obstacles, èxits, errors, fracassos i esperances d’aquesta cita anual amb la narrativa. Aquí m’hauré de limitar, forçosament, a unes quantes reflexions.

Un cop vist com han funcionat les diferents convocatòries i els resultats que se n’han derivat, resulta lícit preguntar-se quin baròmetre tenim per poder precisar si el premi va per bon camí, si està consolidat i si la seva aportació (a la literatura, a la cultura catalana, a la ciutat que el convoca) en justifica prou l’existència. L’indicador de la participació creixent (la darrera edició, 116 novel·les) és interessant, però no pot agafar-se com un indicador absolut. De tota manera, sí que serveix per assenyalar-nos la confiança de què gaudeix el guardó, en una època en què, fins i tot això tan inútil que es veu que és la literatura, ha quedat ofuscat per l’ombra del dubte. El premi és obvi que s’ha consolidat, tot i que jo no m’estic de repetir la feblesa que li representa el fet de dependre excessivament de l’aportació econòmica institucional. Alhora, la nòmina d’autors premiats, i allò que el premi ha representat en les seves respectives trajectòries, permeten d’afirmar que ha estat útil en una bona part de casos.

Antoni Pladevall va guanyar el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la amb 'Terres de lloguer'

Una segona pregunta que vam voler plantejar-nos va ser sobre quina era la fórmula que permetia que un premi funcionés adequadament. La resposta, a partir del que hem vist durant aquestes 25 anyades, ens sembla òbvia. Un premi literari descansa sobre tres potes bàsiques: unes entitats que el convoquen, un jurat que en fa la valoració i una editorial que el publica i el fa arribar als lectors. No n’hi ha prou que cada una d’aquestes potes sigui potent per si sola. Cal que totes tres remin en el mateix sentit, que totes tres comparteixin uns mateixos objectius i tinguin una idea compartida sobre la literatura.

Per últim, cada premi té els seus valors i és interessant de conèixer quins són els del Pin i Soler. El més obvi és el de la dotació, 21.000 €, que a més no són considerats, de manera avui dia força inusual, com un avenç de drets d’autor. Un segon punt fort és l’aposta decidida per l’honestedat, una decisió que podria semblar òbvia, però que no ho és en aquests temps de frivolitats econòmiques. Creiem que també són valors del premi un jurat competent i independent i una editorial que hi ha apostat de manera decidida. Per últim, potser no tan obvi com els altres punts forts, hi ha el respecte que l’organització vol mostrar per tots els participants, orientant-los, ajudant-los en allò que convingui i mantenint-los contínuament informats.

Per saber-ne més:

Podeu descarregar-vos les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

Podeu consultar la història dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona aquí.

Podeu veure l’exposició commemorativa de la 25ª convocatòria del Premi Pin i Soler aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació