25 anys fent bategar el català

6.10.2014

La tarda de dimarts comença amb uns estrepitosos trons i una forta cortina de pluja. Tot i això, la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès està preparada per celebrar els vint-i-cinc anys de vida del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL). En una pantalla projectada s’hi pot veure el logotip de l’entitat bategant. A sota, diu: “Vint-i-cinc anys fent bategar el català”.

Celebració 25 anys CPNL

Celebració dels 25 anys del CPNL | Foto: DGPL

De sobte, darrere d’uns panells surt la periodista i presentadora catalana Lídia Heredia, que s’adreça a tots els presents amb un entusiasmat “benvinguts!”. I acte seguit continua: “Fa vint-i-cinc anys vam veure la necessitat de crear un òrgan difusor de la llengua; així va néixer el CPNL”. Al llarg d’aquestes dues dècades de vida, l’entitat no només ha aconseguit fer augmentar la presència de la llengua, sinó que s’ha convertit en un instrument de cohesió social.

“Som aquí amb el cor a les places de Catalunya”, precisa Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, després de pujar a l’escenari: i és que la celebració de l’aniversari del CPNL ha acabat coincidint, per circumstàncies inevitables, amb la concentració davant dels ajuntaments de cada poble en defensa del 9N. Un cop feta aquesta menció, la directora general va al gra: “cada cop que fem anys, aprofitem per fer balanç”. Fa vint-i-cinc Catalunya recuperava la democràcia, però, malauradament, la situació del català era molt precària: la llengua s’aprenia per transmissió oral i “era tot una heroïcitat”, recorda  Franquesa. En aquells moments, la Generalitat va decidir posar en marxa un projecte de política lingüística en què proposava que el català fos part del país i un element de cohesió social. Una de les bases fonamentals d’aquesta política era que el català no només es pogués ensenyar a l’escola, sinó que també el poguessin aprendre els adults. I així va néixer el Consorci, un projecte col·lectiu i no conclòs.

Ester Franquesa CPNL

Ester Franquesa, en un moment de la celebració | Foto: DGPL

Franquesa mostra el seu agraïment perquè  “mai com ara havíem tingut tants parlants, tot i les adversitats”. Actualment el CPNL està compost de 135 ens locals i 22 centres consorciats arreu de Catalunya i, per això, ha pres un paper rellevant en el desenvolupament de la política lingüística catalana i “no sempre prou reconegut ni prou valorat”, conclou Franquesa i dóna les gràcies a tots els directors, dinamitzadors, professors, estudiants, aprenents i voluntaris.

Les llums s’apaguen i el projector s’encén. S’hi pot veure un resum en imatges dels vint-i-cinc anys de vida de l’entitat. Després, la Lídia demana que pugin a l’escenari cinc persones, cadascuna de les quals ha passat pel consorci d’alguna manera o altra. Cada un d’ells ens explica la seva experiència. Per a Marta Gil, professora del CPNL, “saber que els alumnes fan servir el català en el seu dia a dia, et fa sentir útil”, mentre que Teresa Tort, dinamitzadora, considera que la seva feina “és una feina invisible, però quan aconsegueixes els teus reptes, ets sents útil”. Lídia Coll, dinamitzadora de VxL, al seu torn, creu que la tasca de voluntariat aporta “satisfacció, homenatge i agraïment”. Josefina Russo, com a exalumne del Consorci, és del parer que les llengües i l’entorn social formen les identitats de les persones: “si jo estigués envoltada d’argentins i italians, no seria tal com sóc ara”. Finalment, Albert Conillera, com a client del sector empresarial, està molt content amb la feina que fins ara ha fet el CPNL i vol continuar treballant amb ells.

Baixen de l’escenari i s’engega de nou el projector. Aquest cop, els directors dels centres consorciats d’arreu de Catalunya ens expliquen les seves experiències. Però tots coincideixen amb el fet que allò que fa útil la llengua és fer-la servir. De seguida, pugen Àlex Garrido, primer tinent d’alcalde i regidor d’Educació de Manlleu, i Lluís Monfort, quart tinent d’alcalde i regidor d’educació de Sant Just Desvern. Ambdós regidors destaquen que la feina del Consorci ha servit per integrar els nouvinguts i per fer del català una eina de cohesió social. “Catalunya és un sol poble, i el CPNL ho ha aconseguit”, diu Àlex Garrido.

Ferran Mascarell clou l’acte tot destacant el valor simbòlic que ha pres l’entitat: “Amb el temps s’ha convertit en una aliança entre les institucions i la ciutadania, ja que ha servit de portada d’entrada per a moltes persones”. També remarca, com ja s’ha anat dient al llarg de la celebració, que el Consorci és una eina útil de cohesió social, ja que ha permès que els nouvinguts que any rere any arriben al territori puguin iniciar el trànsit cap al català i es puguin integrar en la societat. “El català ha guanyat, tot i que s’enfronta amb un enemic històric: la voluntat de l’Estat, que és la de menystenir, difuminar i dividir una llengua, tal com ha passat en alguns territoris, com les Illes Balears, el País Valencià o la Franja”. Però tot i així, “el català ha guanyat”, remarca el conseller.

Gemma Humet i Toni Xuclà CPNL

Gemma Humet i Toni Xuclà tanquen l'acte | Foto: DGPL

Per finalitzar la celebració, la cantant Gemma Humet i el músic Toni Xuclà delecten els espectadors amb dues cançons: un poema de Carles Riba, “Com un ocell tot sol”, i un d’un poeta de Burgos, Juan Carlos García, que han adaptat amb el nom de “No hi ha dia sense tu”. Després d’aquests minuts musicals, el públic s’aixeca i comença a desfilar: xerren els uns amb els altres amb copes de cava a les mans. Altres enfilen el camí: ja ha parat de ploure.

Etiquetes: