25 anys de ‘Llengua Nacional’

30.06.2016

El 14 de juny del 1991, ara fa 25 anys, un grup de persones preocupades per la llengua va crear l’Associació Llengua Nacional, una entitat que des de llavors ha dut a terme una tasca de militància lingüística a favor del català. “D’entrada van començar a publicar un butlletí que els servia de suport a l’acció que emprenien. Van fer una munió d’actes de presentacions i diverses actuacions públiques (que poc o molt consignaven en el butlletí). Aquest butlletí, anomenat Llengua Nacional, i tenia un format A5, amb una portada de cartró blanca”, recorda la lingüista Mercè Espuny, que ara acaba d’assumir la direcció de Llengua Nacional.

Mercè Pujol assumeix la direcció de 'Llengua Nacional'

Mercè Espuny i Pujol assumeix la direcció de ‘Llengua Nacional’

Així és com va néixer Llengua Nacional, una publicació que vetlla per divulgar la llengua catalana i que es postula “com a referent genuí de la norma ben establerta per Pompeu Fabra, duent a terme el compromís d’explicar i defensar els valors de la nostra llengua, impulsant-ne també el bon coneixement, domini i ús”, tal com deixen clar al web. Aquesta publicació va aparèixer en un context de normalització i difusió del català, després que es posés en marxa la campanya “El català, cosa de tots” de la Direcció General de Política Lingüística, en la qual Lluís Juste de Nin va donar vida a la Norma, i del llibre de Verinosa llengua, de Ferran Toutain i Xavier Pericay, que va propiciar un debat entre els defensors del “català light” i els del “català heavy”. Així ens ho recorda Espuny: “En aquest context, uns enamorats de la llengua que havien heretat dels pares, dels avis, dels clàssics, van decidir que calia actuar, i d’això ara en fa vint-i-cinc anys”.

Maria Lluïsa Pazos com a presidenta, Josep Ferrer i Ferrer, Jordi Solé i Camardons i Jordi M. Colomer, com a vicepresidents, Àngels Grau, com a secretària, Antoni Adell, com a tresorer, Avel·lí Artís i Gener i Alfred Badia i Gabarró van ser els membres fundadors d’aquesta associació. “Van fundar l’associació amb la intenció de divulgar una consciència lingüística no alienada i crear un moviment de denúncia, de resistència i de recuperació de l’ús social de la llengua”, explica Espuny. L’any 1998, la direcció va passar a mans de Ramon  Sangles i Molas, que va prendre com a referents lingüístics Albert Jané i Josep Ruaix. “A partir d’aquí, el moviment es plasmà quasi exclusivament en forma de revista, que va passar a tenir una periodicitat trimestral”, afegeix la lingüista.

A la revista s’hi poden trobar tant continguts que aborden la sociolingüística com d’altres de més tècnics, com els d’ortografia, sintaxi o lèxic, a més d’una editorial inicial i una entrevista o ressenya d’obres finals. Tots els nous continguts de la revista es poden conèixer a través de Facebook i Twitter. Des de les xarxes els socis i subscriptors, que són el pilar principal per mantenir la revista, poden seguir les publicacions de Llengua Nacional i altres activitats que es puguin idear. Per això, la direcció ha demanat als socis una actualització de les seves dades i busca arribar a nous socis joves, “perquè a ells també els interessa la llengua!”.

Després de dinou anys al capdavant, Ramon Sangles ha decidit jubilar-se i passar el relleu a Mercè Espuny, que emprèn aquest camí amb nous projectes, entre els quals hi ha el de renovar la cara a la pàgina web de la publicació, amb un cercador on es pugui buscar per autor i per tema, a més de per revista, i fer una edició digital de la revista: “La intenció és que tot el potencial que hi ha a les revistes, tota la informació, arribi a la gent. Tenim una pila d’articles molt bons i hi ha un mal: la revista té vint-i-cinc anys però no és coneguda, perquè no s’ha fet una tasca de difusió i divulgació, i jo em proposo de fer-la”, aclareix Espuny. Un cop s’hagi posat en marxa el web, es digitalitzaran tots els números de la revista perquè tots els continguts puguin ser accessibles tant en paper com en digital. “En tot aquest temps hem tingut col·laboradores de renom”, assegura Espuny: Albert Jané, Josep Ruaix, Carles Riera, Jaume Salvanyà, Bernat Joan, Joan Bibiloni, Andreu Salom, Eugeni S. Reig, Anna Porquet, Roser Latorre, Marcel Fité, Carles Domingo, Jaume Vallcorba, Josep Espunyes i, fins i tot, Carme Forcadell, entre d’altres.

Però més enllà dels continguts, la nova direcció està treballant, d’una banda, perquè totes les biblioteques i universitats del territori disposin de la revista i, de l’altra, per instituir les bases d’un Premi Llengua Nacional, un guardó que ja havien tingut però amb el nom de Premi Ramon Aramon i Serra. El que té clar, però, Mercè Espuny, és que pensa “celebra el número 100 com cal”, que sortirà al setembre de l’any que ve.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Estimada Mercè,
    Moltes felicitats pel nou càrrec que exerciràs a partir d’ara i que, a mès a més, sembla fet exprés per a tu, per la teva vàlua i i la llarga experiència que hi tens.. La revista hi guanyarà en qualitat i lectors. Molta sort!!!
    T’ho desitjo de tot cor.
    Amb afecte
    Maria

  2. Mercè,

    Felicitats per la direcció de “Llengua Nacional”. Seràs una directora magnífica per la teva saviesa, capacitat d’iniciativa, bona comunicadora, i simpàtica.

    Segur que tindràs molt èxit que ens agradarà compartir.

    Abraçades ben fortes,

    Mireia Montané

    WFATE President

  3. He aprés molta llengua llegint “Llengua nacional” i em sap greu que siga tan difícil d’adquirir a València. D’altra banda, trobe que hauríeu de bandejar els lingüistes valencians que hi han col.laborat perquè van a favor del català embastardit i repugnant que propugna l’AVL. Parle, és clar, de Saragossà i de Reig. Per molts anys més!