Un mur en destrucció

El millor circ pot ocórrer en una sala teatre. Un circ senzill i alegre, menut i bufó.

Ni lleons ni pallassos. Cap hostessa de cos brillant. I res de carpes immenses en solars polsegosos. El millor circ pot ocórrer en una sala teatre. Un circ senzill i alegre, menut i bufó. Circ que no renuncia a l’espectacularitat, a fer-nos patir. Aquell sofriment que dibuixa un somriure al final del número. La companyia (Cia)3 va dur aquest cap de setmana passat a la Sala Petita del TNC un espectacle exquisit que combina aquestes tenses acrobàcies amb replantejaments mentals. Mur és circ que no vol quedar-se en la simple exhibició d’habilitats corporals. La veu de la funció declara: hi ha fronteres (les socials) que són tant absurdes com autoimposades. És teatre social, doncs; però marcar categoria perpetua aquesta dèria de la divisió de la comunitat en farcells. I també rebaixa.

Mur és un projecte siamès de Joaquim Aragó i Nacho Flores, el capità a les taules. Durant una nit de copes i tempesta desbocada de suggeriments, fent volar la ment, van fer néixer l’espectacle. Aquesta idea de lliurar una obra que trenqui envans. Aragó va donar-li el repartiment complet a Flores. Nou integrants dels quals quatre tenen algun tipus de discapacitat funcional. És la prova de què el circ pot ser un canal efectiu per a proscriure la beneiteria i la bondat farisea que infecta el tracte amb altres intel·lectualitats. Quedem nus de diferències.

Al grup cal sumar-hi el músic Ramón Giménez, El Brujo d’Ojos de Brujo, que afegeix ritmes andalusos (un pèl reiteratius: queda massa subratllada l’emotivitat en alguns moments). I també es mereix una menció especial Xavier Valls, que domina la llum amb traça, fent-la anar allà on pot ser més corpòria i plàstica.

Mur va començar sent un espectacle de “micropeces”, explica Flores, que recorda els assajos com moments de “màgia i entusiasme increïbles”. De fet, els primers passos a la cuina orientaven la funció a una cosa més pròxima al cabaret. No ha estat així, finalment.

L’espectacle està dividit en tres parts: l’enderroc del mur -fet de cubs de fusta-, la construcció cooperativa d’una ciutat de mil formes i el que seria una concloent torre de Babel, el resultat final de la col·laboració. Tot altament simbòlic i poètic, sempre amb els cubs al centre del relat. No és fast-circus. Hi ha una cura per la trama. Es treballa un circ que inclogui narració. És a dir, coherència i acompanyament. Sense la fredor de les grans produccions. Pulsió emotiva no li’n falta.

Els blocs del mur comencen movent-se (no veiem a ningú) endavant i endarrere. El moviment esdevé un plaent joc d’observació semblant al que generen els loops (vídeos brevíssims però infinits per la repetició continuada). La paret va desmuntant-se de mica en mica. Els cubs van caient. Unes mans apareixen demanant correspondència al públic. Entenem que algú està reclòs contra la seva voluntat. Una barrera ens separa. Trencat l’envà, s’investiguen les possibilitats que deixa el mur. Els cubs prendran formes diverses. Seran el fil vertebrador d’un espectacle que dibuixa una comunitat integradora. Destrucció, construcció.

La guspira que encengué l’expressió cúbica de Mur va ser una lesió del director. De residència a Toulouse (ha afinat la tècnica a Le Lido de la ciutat francesa i a l’Escola Nacional de Circ de Moscou), Flores es va trencar una costella. Això van ser dos mesos de quietud indiscutible a la caravana on vivia. Badant al vehicle va trobar-se un petit cub de fusta. La imaginació va fer la resta. Flores i Aragó, de mica en mica, van anar tancant la proposta final, que va ser presentada a FiraTàrrega aquest setembre.

Els números dels acròbates (el mateix Flores i David Candelich i Jordi Mas del Circ Vermut) són una combinació estratègica de patiment i complaença. Ulls de dubte seguits de boca somrient. Veure als altres en un risc controlat (però perill, a la fi) ens atrau. La tàctica subjecta com un atrapamosques. Números amb bicicleta (Candelich es col·loca com vol sobre les dues rodes), balls sobre delicades torres de cubs, planxes de fusta que suporten pesos abusius i equilibris gràcils. Una sèrie d’acrobàcies que ens acosten a l’aturada cardiorespiratòria per deixar-nos, finalment, allitats en la satisfacció.

Mur es podrà tornar a veure aquest Nadal al Teatre Monumetal de Mataró els dies 29 i 30 de desembre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació