2019: tanquem l’Any Capmany i rememorem els 80 anys del final de la guerra… però també l’inici de la repressió

8.01.2019

Encetem el 2019 amb dos dossiers molt interessants: el primer, reflexiona sobre el brutal impacte que va significar per a Catalunya la repressió i la imposició d’un nou ordre polític a partir del 1939, «un any zero per a la immensa majoria de la societat catalana», aviat farà vuitanta anys. Francesc Vilanova i Vila-Abadal parla del «llenguatge genocida» com a mitjà de repressió ―com «la reconstrucció de la unitat nacional d’Espanya “se rehace a sangre y fuego”»― i de les relacions entre l’Alemanya nazi i el règim franquista que va permetre a la nova classe dirigent homenatjar els representants acadèmics de la que semblava la nova gran potència europea; Martí Marín Corbera explica i analitza la formació d’una nova classe política franquista catalana a la postguerra.

Entrada de les divisions franquistes a Barcelona el matí del 26 de gener de 1939.

El segon dossier, situat a la secció de lletres, l’hem dedicat a l’Any Capmany, que s’acaba de tancar. Oriol Pi de Cabanyes explica els records que té de Maria Aurèlia Capmany, des dels moments més reivindicatius i compromesos de l’escriptora fins als darrers dies de la seva vida; Àlex Broch exposa el treball de Capmany com a traductora, que abasta més de trenta títols; Vicenç Llorca comparteix amb nosaltres alguns dels moments i les anècdotes que va viure amb ella.

A fe i pensament, hem volgut dedicar un espai especial per recordar el pare Lluís Duch, que ens va deixar el passat mes de novembre. Ignasi Moreta explica algunes anècdotes personals que va viure amb ell i comenta tot allò que ha deixat per a la història de la nostra cultura i, sobretot, en l’àmbit de l’antropologia.

Xènia Bussé entrevista Vicent Josep Escartí, número 1 de la «Revista Valenciana de Filologia» que la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dirigida per ell mateix, ha recuperat. Una conversa molt interessant sobre l’ús de la llengua al País Valencià, la literatura valenciana dels segles XVII i XVIII vista des de l’actualitat i la seva pròpia producció literària: «en mi sempre han confluït la meva atracció pel món del passat i les ganes de recrear-ne històries, en aquells mons.»

Joan Josep Isern publica les seves habituals efemèrides, aniversaris i commemoracions per a aquest 2019. Per exemple, comenta que fa 425 anys del naixement del bandoler Serrallonga, 375 anys del general austriacista Josep Moragues, 150 del naixement de Caterina Albert, un segle de la primera «Conversa filològica» de Pompeu Fabra, cinquanta anys del primer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (Jordi Rubió i Balaguer) o 25 anys de la inauguració de l’Auditori de Barcelona, per posar-ne tan sols alguns exemples.

I com és habitual, comencem l’any amb tres nous columnistes: Gemma Altell és psicòloga social i professora del Màster de drogodependències i del Màster de Violència Família a la Universitat de Barcelona; Ramon Pinyol i Torrents és professor emèrit de la Universitat de Vic i president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Jordi Sànchez, llicenciat en Ciències Polítiques, fins fa poc president de l’ANC, activista polític i social, escriurà les seves columnes des de Lledoners.

Jaume Fabre escriu sobre els barbarismes toponímics que es van establir a Catalunya arran de la imposició idiomàtica del castellà durant el franquisme: «En no haver-hi una autoritat lingüística reguladora que els mitjans poguessin utilitzar com a guia fonamental, cadascú actuava com més bé li semblava o com li permetia el governador civil de torn.»

Francesc-Marc Álvaro també es fa ressò del «règim de por, delació, violència, fanatisme i arribisme» que començava ara fa vuitanta anys. Reflexiona per què un 22,5% dels enquestats pel CEO el mes de novembre passat opina que la dictadura franquista «va tenir coses positives i negatives».

A la secció d’art d’aquest mes el pare Josep de C. Laplana parla del nou calendari «Serra d’Or» per al 2019, dedicat a l’obra pictòrica més mística i simbòlica de Santiago Rusiñol.

A lletres, Glòria Bordons revisa on som vint anys després de la mort de Joan Brossa. Comenta què s’ha fet sobre l’obra de Brossa en els darrers anys, quin és el coneixement que en tenen les noves generacions i què falta, encara.

Miquel Pujadó ressegueix la trajectòria musical del conegut grup de rock català Els Pets. I, encara que s’hagin fet grans, continuen i «no fan llufa». També, l’autor publica la seva habitual Discografia catalana recent.

A teatre, Jordi Coca parla de la comèdia Afanys d’amor perduts (Love’s Labour’s Lost, de William Shakespeare), que s’estrena aquest 17 de gener a la Sala Petita del TNC, sota la direcció de Pere Planella i traduïda per Salvador Oliva. Coca ens situa en el possible context històric en què es va escriure l’obra i anota les referències a personalitats del moment a les qual sembla que es refereixen alguns dels personatges de l’obra.

Èric Antonell, a cinema, comenta els títols de pel·lícules més transcendents de l’any 2018 publicats amb suport DVD, com Madre!, Blade Runner 2049 i La forma del agua, entre d’altres, malgrat la reducció notable de les vendes dels DVD i Blu-ray.

A televisió, Gabi Stanislavsky parla amb l’exdirector del TNC, l’autor i director teatral Sergi Belbel, de l’interessant procés de creació de la sèrie «Si no t’hagués conegut». Una aposta diferent del que estem acostumats a veure a TV3, que suggereix el tema de la mort «quan no toca» i de la possibilitat d’explorar mons paral·lels per canviar les vivències: «La sèrie t’explica que les vivències tràgiques són difícils de pair, però també ens construeixen i ens modelen a cadascun de nosaltres. […] enfrontant-nos a les adversitats ens fa ser més bons, més vulnerables, més humans.»

Finalment, Anna Ballbona ens proposa la seva «Tria personal», seguida del panorama de literatura religiosa de Francesc Torralba, d’una banda, i del panorama de poesia del 2018 de Miquel-Lluís Muntané, de l’altra, i de les ressenyes i les notes de lectura, i els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas tanquen el número.

Llegiu el primer número de l’any, de gener de 2019, en paper o en digital!