2018, Any Pompeu Fabra

23.11.2017

La Direcció General de Política Lingüística, que forma part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va presentar ahir les línies generals de l’Any Pompeu Fabra 2018, una de les commemoracions oficials que té programades la Generalitat. Jordi Ginebra, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili i comissari de l’Any Fabra, convida a utilitzar la cita per “reflexionar col·lectivament sobre el futur de la nostra comunitat”.

Pompeu Fabra en una imatge d’arxiu

L’any 2018 estarà dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya l’agost passat per celebrar el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre. El Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística i el Departament de la Presidència de la Generalitat, va començar la preparació de l’Any Pompeu Fabra amb el disseny de les primeres accions i el nomenament Ginebra com a responsable. Des d’ahir, tenim més detalls de com serà aquest període commemoratiu.

L’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, dirigit per Xavier Albertí, tindrà lloc el dia 21 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona, ciutat on Fabra va viure els anys de més intensitat professional. Serà un enfocament dramàtic basat en els textos que altres autors han escrit sobre el “seny ordenador” de la llengua catalana.

Al llarg de l’any s’organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. La celebració farà especial incidència en la seva aportació a la llengua, i també farà valdre el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya. La intenció del Govern és que sigui una celebració col·lectiva, per això s’ha convidat a participar-hi a institucions, ens locals i entitats de tota l’àrea de la llengua catalana.  Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, valora de “molt positiva, en general” la resposta a aquesta invitació.

La cooperació serà especialment estreta amb l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció Filològica del qual Fabra va ser president i va assumir la tasca de codificació de la llengua catalana. Un dels projectes més remarcables, presentat pel president de l’IEC, Joandomènec Ros, és el Portal Pompeu Fabra, que inclou la digitalització de l’Obra Completa del Mestre. Una abocada digital que impulsa la Càtedra Pompeu Fabra.

La figura de Fabra i el seu llegat -una llengua endreçada, modernitzada i apta per als diversos estils i funcions- seran centrals en les activitats previstes. De moment, hi ha assegurats un centenar d’actes tot i que durant l’any l’agenda de la commemoració s’anirà omplint gràcies la bona correspondència que hi està havent entre les entitats (250) i l’administració. La commemoració incidirà especialment en la seva aportació al català, i també subratllarà el valor social de la seva obra arreu de Catalunya. Serà, per exemple, a través de conferències que s’explicaran aquests punts. N’hi ha una trentena de programades.

Versions fabrianes

Celebrarem Fabra en diverses formes. Per exemple, en estructura expositiva. Per donar a conèixer la figura de Fabra i la seva projecció en la llengua catalana, hi ha prevista per aquesta tardor una gran exposició -a Barcelona- amb caràcter divulgatiu, interactiu i participatiu. Abans, però, arribarà una mostra itinerant, més petita aquesta, que viatjarà per tot el territori: aterrarà en espais públics, centres de normalització lingüística, biblioteques i entitats. També itinerarà fora de Catalunya, especialment amb la col∙laboració de l’Institut Ramon Llull.

Hi haurà un destacat desplegament de Fabra en paper. A banda de la comentada digitalització de l’Obra Completa, que serà consultable al març (10.000 pàgines), l’IEC culminarà la publicació de la magna obra fabriana amb el darrer volum, el desè (Índexs). Tal publicació va començar a fer-se efectiva el 2005, sota el control de Joan Solà i Jordi Mir. Més: Dalmau Editors editarà la novel∙la gràfica Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, d’Oriol Garcia i Gemma Pauné i hi ha anunciada la reedició de la Petita història de Pompeu Fabra, amb il∙lustracions de Pilarín Bayés.

Finalment, recorrerem les carreteres fabrianes. La Ruta Pompeu Fabra ajudarà a conèixer amb més profunditat la vida del lingüista fora de les fronteres de Catalunya. L’itinerari ofereix enguany sortides a Prada de Conflent i Bilbao. A Prada va viure-hi exiliat i, de fet, hi morí i a Bilbao va traslladar-s’hi per feina (va ensenyar-hi química entre 1902 i 1911). Durant tota la vida, Fabra va treballar sobre el principi de la perseverança. “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”, havia dit el 1947 durant la Setmana d’Estudis Catalans a Perpinyà. En aquest sentit, Ginebra resumeix el missatge que ha de brotar de l’Any Fabra: “Cal treballar per la llengua en els moments bons, i en els dolents”.