1968, l’any clau

5.05.2018

Els ’68. Quan la paraula es va fer acció és el títol del programa commemoratiu del cinquanta aniversari dels esclats de 1968. El Comissionat de Programes de Memòria organitza un cicle de cinema, conferències, diàlegs i taules rodones que tindrà lloc del 5 de maig al 8 de juny.

© Xavier Miserachs. París. Maig del 68

 

Cal destacar que 1968 és un any clau, en el qual es desenvolupen pensaments i accions per a la construcció de societats que es presenten com a més lliures, justes i igualitàries. És l’any de l’explosió d’una diversitat d’alternatives en construcció, i per l’extensió geogràfica dels esdeveniments: París aquell maig, però també als Estats Units, a Alemanya, a Itàlia, a Mèxic, a Txecoslovàquia, a casa nostra. Són més que una dècada. Aquesta data és un moment clau en un període més ampli que podríem situar entre començaments dels seixanta i finals dels setanta. Els 68’s és un d’aquells moments de la història en què el món pot estar a prop d’un canvi radical, dels seus propis fonaments.

El programa, que tindrà lloc a la Sala Moragues, comença coincidint amb el 50è aniversari de l’assassinat de Martin Luther King Jr. tot fent presents les lluites en què va participar i proposant pensar en la seva vigència. També serà el torn per fer-se diverses preguntes que acompanyaran tot el programa: són els 68 un procés revolucionari de democratització?; què poden aportar els 68 als tipus de societat que volem assolir?

Cicle de debats i conferències, diàlegs i taules rodones buscaran analitzar i reflexionar sobre els esdeveniments i qüestions més rellevants d’aquell període. Més enllà d’això, el Born Centre de Cultura i Memòria també proposa un cicle de cinema que tindrà la seva sessió inaugural el 5 de maig amb la pel·lícula El joven Karl Marx del director Raoul Peck. La resta de sessions es projectaran als cinemes Girona.

A més, hi podreu veure l’exposició fotogràfica de Josef Koudelka sobre l’ocupació soviètica a Praga a La Model Espai Memorial. Finalment, un congrés Acadèmic organitzat pel Comissionat, el CEDID de la UAB i la Université La Sorbonne-Nanterre, que es celebrarà al BCCM al mes de novembre, tancarà el conjunt del programa.

©Xavier_Miserachs._Paris,_maig_de_1968_

Les rebel·lions del 68, la necessitat de ser radical

Els actes i revoltes del 1968 van commoure el món,  a París, a Praga o a Ciutat de Mèxic. Expressaven el malestar d’una dècada convulsa i plena de violència en què les colònies s’alçaven contra les metròpolis intransigents, els joves nord-americans desertaven de la guerra del Vietnam, les dones alçaven la veu per obtenir cotes més altes d’igualtat, i el moviment de drets civils avançava malgrat la violència contra els seus dirigents com Rosa Parks o Martin Luther King; mentre a Alemanya la generació de postguerra escrivia a les parets un missatge als seus pares: “On eres entre 1939 i 45, què vas fer?”, i la tensió entre blocs impedia els processos de democratització a l’Est i a l’Oest. El 1968 es va expressar un alçament per negar aquell estat de les coses i promoure un canvi radical global.

Les diverses expressions de l’art, i en particular la fotografia i el cinema, acompanyaven la denúncia d’aquell ordre, i també les propostes emergents amb nous models de producció externs als circuits comercials, tot exposant un principi: la necessitat de ser radical, és a dir d’anar a la rel dels motius que generen desigualtats i supremacies. 1968 és la metàfora de la radicalitat.

Consulteu tot el programa d’activitats aquí.