13 artistes catalans defensant la República a l’Europa del 1937

8.11.2017

En un context desolador i inquietant com el que estem vivint a Catalunya per la situació de càstig i presó imposats al govern de la Generalitat, pot ser molt il·lustratiu situar-nos a l’escapçada Segona República Espanyola, en plena Guerra Civil, i conèixer una acció cultural que va contribuir a internacionalitzar la causa republicana.

Joan Magrinyà i Sanromà. | Patrimoni VNG

L’any 1937 el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, de la mà d’en Jaume Miravitlles, va organitzar una “ambaixada cultural” amb l’objectiu d’efectuar una gira per mostrar els valors culturals republicans i cercar la solidaritat arreu d’Europa.

L’expedició era formada pel ballarí Joan Magrinyà, el tenor Emili Vendrell i la Cobla Barcelona -amb els mestres Juncà, Moner, Marvà, Magret, Puig i Roca, entre d’altres-. El mes de febrer del 1937 van marxar de Barcelona a París, tot fent una primera parada a Figueres per acomiadar-se de Catalunya.

Iniciaren les actuacions a París que aleshores era la capital del món, ja que s’hi celebrava l’Exposició Internacional -on s’hi ubicava el Pavelló Espanyol de la República- i també a altres ciutats franceses. Continuaren per Bèlgica, Luxemburg, Alsàcia, Lorena i Txecoslovàquia.

Al llarg d’aquests mesos, la cobla interpretava les sardanes més destacades de Toldrà, Joaquim Serra, Morera, Garreta, Borgunyó i d’altres. En Vendrell cantava obres dels compositors Millet, Vives, Pujol, Toldrà, Alió, Zamacois, Lamotte, Pérez Moya. Magrinyà ballava obres d’Albéniz, Pons, Falla, Blancafort. Isidre Marvà, de la cobla, acompanyava al piano tant el cantant com el ballarí i a més executava peces de Granados, Turina i Falla. El final de l’actuació del grup sempre anava a càrrec de la cobla amb La santa espina i Els segadors.

El mes de novembre del mateix any 1937, nou mesos després, els 13 artistes tornaren a casa, cansats però molt satisfets pel ressò obtingut a Europa.

80 anys després recuperem aquest episodi enmig de la difícil realitat que estem suportant sota la intransigència i la repressió de l’Estat Espanyol, impròpies d’una democràcia europea del segle XXI.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Aquella república estava contra Catalunya.
    Azanya: Azaña:
    “Nunca he sido patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderíamos nosotros, o nuestros hijos o quien fuere. Pero esos hombres son inaguantables.”

    Paulino Gomez, responsable de “orden público” volia posar a la presó tota la Generalitat.

  2. I per aquesta fira i al final de la Guerra Civil, tots aquests artistes van tenir un Consell de Guerra. Els artistes només van actuar en favor de l’estat republicà legal d’aquell moment i que lluitava contra les forces militars rebels que estaven encapçalades pel colpista General Franco.

    En al cas del tenor Emili Vendrell i Ibars va tenir un judici sumaríssim amb el resultat d’una condemna de Pena de Mort acusat de ser: «rojo», «propagandista», «masón» i «separatista». Va estar al Castell de Montjuic, fins que el van commutar la Pena de Mort per un desterrament a València (5 anys) i la prohibició de poder cantar. Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Vendrell_i_Ibars#Consell_de_guerra

    Els judicis van ser anul·lats pel Parlament de Catalunya a la LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

    Vull agrair en Jaume Enric Zamora el recordatori dels fets de l’any 1937 i amb aquest repàs de la Història, com molt d’altres, demostra que l’estat espanyol no ha canviat massa en el seu tarannà.

    Pilar Díaz Bacariza (nora) i nets d’Emili Vendrell i Ibars.