12 exposicions entre la carn d’olla i el tortell

14.12.2017

Quan estem ben tips de menges nadalenques, sovint tenim la necessitat de donar un respir al cos. De recuperar certa lleugeresa física. Això podem aconseguir-ho amb un bon passeig. Un passeig que pot acabar, per què no, en un museu. Tot seguit us proposem 12 exposicions que podeu veure als museus de la XML de la Diputació de Barcelona i també en fundacions i museus de Lleida, Girona i Tarragona.

El Ter capturat per Salarich | @ Fons Jaume Salarich

1. Ca l’Arenas. Mataró. Eduard Alcoy. Art i Encanteri

El centre d’art Ca l’Arenas de Mataró inaugura demà un completíssim resseguiment de l’obra del pintor Eduard Alcoy. El barceloní és un dels creadors plàstics que millor ha sabut entrellaçar art i il·lusionisme. La seva és una producció inquietant i suggerent que inclou nombroses al·lusions al presagi, el caos i a l’apocalipsi. L’exposició mostrarà el material fet des dels anys cinquanta, un període iniciàtic en què es vinculà amb els grups Inter-Nos i Dau al Set, fins a l’última etapa pictòrica, aquella on la inspiració li arribarà a través de la ciutat de Torí. La mostra es podrà veure fins al 15 de desembre.

2. Museu d’Art de Sabadell. Magem incandescent

Focus a Magem! El decorador Josep Maria Magem va ser un dels  precursors a Catalunya en treballar la disciplina industrial del disseny. Les seves creacions queden a cavall de l’àmbit domèstic i el mercantil. El gruix del seu treball es concentra en la creació de làmpades. Afegir que també va exercir una classe d’interiorisme comercial ámpliament reconegut. Entre llums incandescents, el Museu d’Art de Sabadell, la seva ciutat, li brinda homenatge l’any en què ens ha deixat.

3. Museu Maricel. Logicofobistes 1936. El surrealisme com a revolució de l’esperit

El 1936, l’extinta Llibre Catalonia de la Ronsa Sant Pere va ser el lloc triat per a muntar l’exposició Logicofobista, el 4 de maig d’aquell mateix any. La voluntat del grup organitzador, logicofobistes tots, era presentar una nova generació de surrealistes més enllà dels puntals que eren Miró o Dalí. Alguns dels artistes exposats foren Esteve Francès, Jaume Sans o Nàdia Sokolova. Doncs bé, el Museu Maricel acull ara una feina de memòria d’aquella exposició. Es tracta del retorn a un grup desconegut que mereix una oportunitat de ser en el magma artístic del país.

“Santiago Rusiñol y Ramón Casas retratant-se”, 1890. Pintura de Casas i Rusiñol

4. Museu Vida Rural. Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro

Rusiñol i Casas, els influencers. “Els instagramers del moment”, dispara Clàudia Rius. Però per què aquesta designació? Rius: “De la mateixa manera que normalment una foto d’Instagram es publica amb la finalitat de ser vista, i no pas per ser catalogada, arxivada o exposada, Casas dibuixava les il·lustracions amb la senzilla voluntat d’amanir el text de Rusiñol”. La col·laboració entre dels dos artistes, resultat d’un viatge que va fer plegats per Catalunya, va fer-se material a La Vanguardia entre els anys 1889 i 1892. Tota una celebració de la contemplació.

5. Museu del Ter. De Manlleu a Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich

El Fons Jaume Salarich de fotografia acumula més de 4.300 imatges de temàtiques molt diverses. Ara bé, de totes aquestes temàtiques, Salarich (1902-1978), sabater de professió i fotògraf entusiasta, en va consentir sobretot una: el paisatge. La fixació en el territori sumada a la seva passió excursionista són l’embrió de tota una exposició que documenta gràficament el camí de Manlleu a la comarca del Collsacabra. Fotografies en un esplendorós blanc i negre que col·loquen el santuari i el cim al centre de l’interès paisatgístic de Salarich.

6. Museu d’Art de Girona. Olga Sacharoff: pintura, poesia, emancipació

Cinquanta anys després de la seva mort, Girona es lliura a l’obra d’aquesta pintora georgiana fortament arrelada a Catalunya. Formada en art al seu país d’orígen, Sacharoff visqué un temps a París abans d’instal·lar-se a Barcelona, refugiant-se de la guerra. El Museu d’Art de Girona proposa un íntegre itinerari pel seu trajecte vital i artístic. Coralí Pagès ens encoratja a passar una estona amb les teles de Sacharoff: “Coneixereu una artista que abriga, darrera la seva aparent innocència i tendresa, delicioses dosis de sarcasme i lucidesa”.

7. Museu de Granollers. La llum que et va tocar

El pintor Lluís Estopiñan torna novament al born. I el seu born és Granollers, on el 1995 va debutar amb la mostra Diàlegs Biomòrfics. Ara hi retorna amb aquesta exposició que reuneix diverses sèries de pintures on l’artista “fa aflorar en imatges allò que resisteix a ser mostrat”, segons llegim al full de sala. Parlem del pas del temps. De les obres, que van unides a textos de la periodista Eva Vázquez, en brota una esclaridora reflexió sobre la memòria i la identitat. L’exposició s’inaugura avui mateix i restarà visitable fins al 25 de febrer.

Els bustos de Clarà | Foto: Isaac Cos

8. Museu de la Garrotxa. Al taller de Josep Clarà: guixos d’un escultor irrepetible

El Museu de la Garrotxa ha assegurat el retorn a casa d’un dels grans escultors catalans del segle XX. La col·lecció presenta 55 peces de guix de Clarà, juntament amb aquells materials necessaris per al procés creatiu, com ara dibuixos preparatoris o eines de treball. L’exposició és “una contribució imprescindible per a mantenir viu el record d’un escultor genial que convé no oblidar”,  en paraules d’Isaac Cos.

9. Museu Comarcal de Manresa. Viladomat i la tècnica

Aquesta és una invitació a exercir gairebé de conservadors de pinacoteca. L’exposició que ens ocupa planteja una indagació sobre els materials i la tècnica pictòrica d’Antoni Viladomat (1678-1755), un dels pintors més representatius del barroc català. Implacablement productiu, la seva obra suma més de tres-centes obres. El minuciós acostament a la disciplina de Viladomat es fa a través de tres de les seves teles més representatives: Mare de Déu de la MercèTransverberació de Santa Teresa i Rapte de Sant Ignasi a l’hospital de Manresa.

10. L’Harmonia, Museu de l’Hospitalet. Temps de cartells 

Josep Guinovart no va practicar solament la pintura i l’escultura. La seva obra també inclou gravats i cartells (i encara altres manifestacions). Per a encetar l’Any Guinovart, s’ha considerat una bon preludi recuperar l’exposició Cartells d’un temps, l’últim muntatge que va comptar amb l’autor viu. Aquesta d’ara, però, és una proposta un pèl diferent de la del 2007: els cartells exposats són els originals. Cartells com el que va crear per a la Marisa Rosa de John Strasberg.

11. Museu d’Art de Cerdanyola. Del vell al nou, del nou al vell

Qüestionar-se les funcions del patrimoni. Aquest és l’objectiu de la mostra que el Museu d’Art de Cerdanyola i el marejador Arts Santa Mònica han encavalcat. Se’ns presenten una dotzena de treballs de diferents artistes que, a partir de la seva creativitat, “plantegen una mirada diferent al patrimoni que ens arriba del passat i que va configurant la nostra memòria i la nostra identitat”. Cinc textos que ens ajudaran a repensar la mirada del futur completen la mostra.  Xavier Antich, Mercè Alsina i Bernat Puigdollers són alguns dels autors escollits.

12. Fundació Sorigué. Óscar Muñoz: des/materializaciones

La sala lleidatana d’art contemporani rep al colombià Óscar Muñoz després d’un temps d’aturada temporal. L’última artista convidada va ser la japonesa Chiharu Shiota el 2016. Amb Muñoz arriba una exploració del cicle vital de la imatge. O dit d’una altra manera, “una insistència en els moments anteriors i posteriors a la fixació de la imatge en un suport”. A Ponent també hi tenen cabuda les expressions avantguardistes.