100 anys de la cartografia catalana

19.02.2016

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Diputació de Barcelona van presentar el mes passat El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014), un llibre de Carme Montaner que commemora el centenari dels serveis cartogràfics i que recull el contingut de l’exposició que es va poder veure l’any passat amb motiu de la creació del Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya, embrió de l’actual Institut.

RM.243844

Divisió eclesiàstica actual de Catalunya en bisbats i arxiprestats. Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya (Mancomunitat de Catalunya), 1919 | Cartoteca ICGC

L’1 de febrer del 2014 va néixer l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que substituïa l’Institut Cartogràfic (ICC) i l’Institut Geològic (IGC), que fins aleshores actuaven de manera independent. El director de la institució, Jaume Miranda; el diputat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Bracelona, Josep Ramon Mut; i el coordinador general de l’entitat municipalista, Francesc Xavier Forcadell, van presentar, el passat 27 de gener, El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014).

La seva autora, Carme Montaner, és la cap de la Cartoteca de l’ICC (ara ICGC) des de l’any 2001 i ha publicat i organitzat diversos llibres i exposicions relacionats amb la cartografia —catalana, espanyola i internacional. Ens explica que El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014) consta de dues parts; una primera que està sustentada en un capítol de la seva tesi sobre les exploracions cartogràfiques entre la segona meitat del segle XIX i la Guerra Civil espanyola, i una segona que, amb el contingut de l’exposició que es va poder veure l’any passat per conmemorar la creació del Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya, s’enfoca a la recuperació de text i la incorporació de la part geològica.

RM.243846

Projecte de divisió administrativa de Catalunya per agrupacions de les comarques naturals. Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya (Mancomunitat de Catalunya), 1919 | Cartoteca ICGC

Segons Montaner, la tasca inicial de la Mancomunitat va ser “fonamental, no tant en els recursos, perquè n’hi havia molts pocs”, sinó en la “necessitat de tenir un mapa com a eina de govern”. Des d’aleshores, els processos de treball de la cartografia han anat evolucionant fins als nostres dies, amb la incorporació de la digitalització, que “canvia totalment la manera de fer mapes, des de la captura de dades fins als processos d’edició”. Montaner destaca, entre altres sistemes moderns, la càmeres fotogràfiques aèries, els aparells de mesura o la impressió en Offset. Tot plegat, contribueix a tenir una “actualització més freqüent i detallada” de les dades i els mapes. Sobre el futur del mapa en paper davant el pes digital, Montaner confia que el segon no acabi desplaçant completament el primer, que “té una amplitud de mires, quan es consulta, que el digital no té”.

El Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya fou el primer organisme oficial (i públic) que es va encarregar de cartografiar el territori català, i va confeccionar el mapa escala 1:100:000 en les seves versions geogràfica, geològica i agronòmica. El 1919 va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya (que com hem dit va ser clau per la introducció del servei), després d’haver format part de la Diputació de Barcelona. Tres anys abans, el 1916, va néixer el Servei Geològic, que duia a terme els treballs de camp indispensables per a l’elaboració del futur mapa de Catalunya.

Quan, el 1925, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja va suprimir la Mancomunitat, tant el Servei del Mapa Geogràfic com el Servei Geològic van passar per la Generalitat i la Diputació de Barcelona fins que, l’any 1982, es va crear l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que actualment s’ha ajuntat amb el Geològic i han format l’ICGC.