10 sentències de dona a dona

26.02.2018

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), a part de ser una gran novel·lista, dramaturga i assagista catalana, també va ser una destacada activista cultural, antifranquista i feminista. Precisament d’aquest últim vessant tracta l’obra Cartes impertinents de dona a dona, que ara edita Cossetània. Una classe magistral d’estil literari que versa sobre els dilemes que comporta el fet de ser dona, en la qual Capmany es posa en la pell de tot tipus de personatges (una burgesa, una obrera, una intel·lectual, una adúltera…) per tal de transmetre de forma directa i punyent la seva visió del feminisme. Fem un recull de 10 frases que posen el dit a la nafra:

Retrat de Maria Aurèlia Campmany | Foto: P. Aymerich

1. “Ja m’explicarà si hi ha cap cosa important d’aquest món que s’hagi fet amb gràcia corporal, amb moral discreció i amb seny”.

2. “Dia vindrà que les dones podran triar un germen masculí envasat en provetes, i gestar un fill sense haver conegut el propietari d’aquell germen […] Però encara que això es demostri […] home i dona engendraran un fill en un acte de desig”.

3. “Jo soc una burgesa perquè sóc la filla d’un burgès, la mare d’un burgès, la dona d’un burgès. Tu, en canvi, si ets obrera, no ho ets perquè siguis filla d’un obrer, la mare d’un obrer, la dona d’un obrer, sinó perquè tens un contracte de treball amb la fàbrica X”.

4. “T’has pensat que les lleis morals que regeixen la meva classe són les bones […] Com t’has deixat enredar! Mentrestant tu seguiràs amb el teu treball de dona, el teu jornal de dona, la teva obediència de dona. Perquè no vols saber que vas conquerir fa cent anys el dret a ser una obrera”.

5. “Em proposo discutir si la dona intel·lectual està integrada en la societat com a intel·lectual. Dit d’altra manera, si hi ha una diferència essencial entre la intel·lectual i una senyora de sa casa, com hi ha una diferència essencial entre un intel·lectual i un anònim pare de família”.

6. “És molt possible que els seus col·legues mascles la tractin amb deferència […] fins i tot dediquen lloances a les seves facultats, de vegades amb admiració excessiva […] En canvi, amb un oblit de segles, es descuiden d’oferir-li càrrecs, de complicar-li la vida amb responsabilitats. Són comprensius, ells, i saben que vostè té molta feina a casa”.

7. “T’ensenyaran a considerar el teu cos, no com un tot que ets tu mateixa, sinó com si el veiessis des de fora; la visió de tu mateixa et vindrà des dels ulls del mascle que t’observa de fa segles”.

8. “Les conquistes d’aquest món no les faràs amb les cames, sinó amb el cap”.

9. “Ja sé que no em creuràs i que seguiràs canviant d’home com d’indumentària, perquè algú t’ha explicat que en el temps d’esplendor de la masculinitat va existir un personatge que es deia el nom divertit de Juan Tenorio, que posseïa les dones a dojo, i tu, fidel al patró d’aquest món mascle, tractes d’imitar-lo”.

10. “Vostè no obrirà cap camí, no possibilitarà cap promoció; després de vostè les dones continuaran tenint les mateixes dificultats que vostè ha tingut, i si se’ls acut posar-la a vostè com a exemple, els contestaran: <<Oh, la doctora Tal, era una dona d’excepció!>>. I s’hauran de passar la meitat de la vida demostrant que són excepcionals, com ho va ser la doctora Tal”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Estimada i enyorada Maria Aurèlia! Fa uns quants anys que no hi ets, fisicament, vull dir, però no has marxat per no tornar.
    Has deixat molt material escrit i això compta, però també has deixat una preséncia potent en el record de molts i sobretot, de moltes, que t’hem viscut d’aprop. Jo em trobo en aquest grup!
    Si paro l’orella, puc sentir la teva veu potent, amb entonació decidida i contundent segons el tema i també reposada i convincent, segons el tema i les circumstàncies.
    No estàvem sempre d’acord, però per mi era, de molt jove, una novetat poguer discrepar en un marc de llibertat i acolliment de les diferències.
    Vaig aprendre amb tu, que les diferències no sempre es contradiuen, també es complementen i i sobretot, estimulen seguir investigant sobre el tema en litigi, que és com investigar sobre tu mateixa i l’arrel del teu pensament.
    Gràcies per haver pogut compartir tantes coses en un moment important per mi, de descobertes de tota mena. I encara em fas companyia, ben útil per cert!!!! En una situació força caòtica com la que estem vivint actualment, sovint penso que faries, o què diries…
    I si tanco els ulls veig la teva ma dreta aguantant el cigarret i l’esquerra voleiant amb força per donar més empenta a la teva frase preferida per qualificar una situació límit: “Es extraordinari!!!”
    El tó era diferent i prou il.lustratiu per diferenciar-ne la qualitat.
    Però sempre contundent i apassionat.