10 llibres per recordar les dones de la Guerra Civil

L’Institut Català de les Dones (ICD) ha volgut sumar-se a la commemoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil que impulsa el Memorial Democràtic. El Centre de Documentació ha elaborat la Guia bibliogràfica “Dones a la Guerra Civil”. En destaquem 10 documents imperdibles:

La Guia bibliogràfica “Dones a la Guerra Civil” recull obres sobre la participació cultural, política i social de les dones durant la Guerra Civil Espanyola a Catalunya. Les fonts documentals estan extretes del fons del mateix Institut Català de les Dones, i hi podem trobar assaigs, biografies, relats personals, ficcions narratives, cartells i altres documents gràfics.

El Centre de documentació de l’Institut Català de les Dones tanca a l’agost, però la resta de l’any és un equipament obert a tothom. Els 10 ítems que ressaltem a continuació han estat escollits per Anna Sàenz, bibliotecària del Centre de Documentació de l’ICD.

1. L’exili violeta: escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939

Marta Pessarrodona és l’autora d’aquesta investigació, editat per Meteora el 2010. L’obra explica l’exili republicà des de l’experiència de dones catalanes del món de la cultura i la política com ara Francesca Bonnemaison, Frederica Montseny, Teresa Pàmies o Mercè Rodoreda. L’autora explora la rellevància que van tenir aquestes dones escriptores, artistes i polítiques en finalitzar la Guerra Civil.

2. Memòries de dones

Aquest és un llibre coordinat per Coral Cuadrada i fet entre nou professores i un professor universitaris. Publicat per Arola el 2009, l’obra recull testimonis de dones a través de vídeos, àlbums de fotos, la literatura o la història. Memòries de dones recull experiències femenines durant la Guerra Civil, com ara la de la historiadora britànica Angela Jackson en el capítol Descobrint la veu de la dona: l’altra cara de la Guerra Civil Espanyola.

3. Diari íntim: la vida quotidiana a la rereguarda: Barcelona, 1938 i 1939 

El gener del 1938, la dibuixant i pintora Francisca Rius i Sanuy inicia un diari per al seu fill, que havia estat mobilitzat dins l’Exèrcit Popular Republic. A l’obra, publicada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat el 2009, Rius i Sanuy descriu el dia a dia en el seu entorn familiar. El diari reflecteix l’evolució de l’estat anímic de l’autora i de la societat barcelonina. L’autor d’aquesta edició és Domènec Ribot, historiador i crític.

4. Amb ulls de nena: el dietari de la guerra a la rereguarda

Aquesta obra és l’estremidor dietari que Encarnació Martorell i Gil va escriure en plena Guerra Civil. El llibre, publicat per Ara Llibres el 2008, va ser inèdita fins que l’investigador en pedagogia Salvador Domènech la va treure a la llum. L’Encarnació retrata la vida quotidiana a la rereguarda: la falta de proveïment i l’encariment del menjar, la vergonya d’anar amb la roba estripada i els moments d’eufòria i de pessimisme, entre d’altres.

5.  Cartes entre bombes

Joana Oliveres tenia 19 anys quan va esclatar la guerra. Veïna del barri de Sants, la jove va decidir relatar les seves experiències durant la Guerra Civil, i també els seus tres anys d’exili a França. Les memòries mostren com va canviar el món de Joana, que relata morts, naixements, amors, desamors, satisfaccions i humiliacions.

6. La Guerra quotidiana: testimonis d’una ciutat en guerra (Barcelona, 1936-1939)

Com van afrontar les dones els bombardeigs aeris de la Guerra Civil? Aquesta obra ens ho explica, recollint les opinions de deu barcelonines, totes elles de diferent ideologia i condició social. El capítol del bombardeig l’expliquen concretament vuit dones, però a part d’aquest en podeu llegir molts d’altres que tracten les seves vides anònimes. Una obra editada per Daniel Serra i publicada a Barcelona: Columna, 2003.

7. Les bibliotecàries: diari de la Biblioteca Popular Pere Vila 1933-1939

Aquest volum no només consta de text sinó que també té il·lustracions, i transcriu les notes de les treballadores de la Biblioteca de l’Escola Pere Vila durant la Guerra Civil. Els apunts en qüestió només expliquen les tasques quotidianes de la biblioteca, però serveixen per retratar l’època. Quins llibres es preferien? Com es relacionaven les bibliotecàries amb els usuaris? Tot plegat ho transcriu Sònia Pomares, i compta amb un pròleg de Núria Mulé. L’obra va ser editada per l’Editorial Morsa el 2015.

8. Estem en guerra: escrits 1936-1939

“Estem en guerra” recull una part dels articles periodístics que va escriure Teresa Pàmies (1909-2012). Pàmies formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i creà l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Els articles són candents, poc reposats, emotius. La recopilació que editen Xènia Guirao i David Jané Valls, i que edita Cossetània, també compta amb dues epístoles i una postal de Pàmies a Estats Units durant el Congrés per la Pau.

9. Quan érem capitans: memòries d’aquella guerra

Aquesta també és una obra de Teresa Pàmies. “Quan érem capitans” són les memòries d’aquesta escriptora, que amb només 17 anys ja era dirigient de les JSUC -la branca jove del PSUC-. El llibre retrata la seva militància política, sumada a l’experiència diària de la guerra. Editat per Dopesa el 1974, l’obra es diferencia de l’anterior en el fet d’estar escrita a posteriori, un cop havent reflexionat i tenint perspectiva.

10. Nou dones i una guerra: les dones del 36

L’editorial 62 va publicar el 2005 aquesta obra d’Isabel Olesti que descriu activistes, milicianes, comunistes, dones del POUM o d’Esquerra… En total, 9 supervivents d’una realitat dura i conflictiva que Olesti investiga. L’autora, nascuda a Reus el 1957, es va dedicar a la dansa contemporània fins el 1995, quan va començar a publicar llibres i col·laborar en mitjans de comunicació. L’obra compta amb el pròleg de Teresa Pàmies.