10 espectacles per regalar aquestes festes

26.12.2018

Pijames estampats, mitjons divertits, jerseis impossibles, espelmes aromàtiques, sabons de colors, perfums embriagadors… Al  podi dels regals que rebrem (i farem) durant aquestes festes trobem, principalment, elements provinents dels rams del tèxtil i la cosmètica. Però què hi ha millor que regalar una experiència? Sortir de casa, plantar-se a un teatre, socialitzar amb altres éssers humans i assistir a un espectacle en viu és quelcom, no m’ho negareu, imbatible. Aquí teniu deu propostes per regalar o demanar a la carta als Reis. Per sortir de casa, apagar la tele i gaudir de valent amb propostes teatrals. I el millor de tot… l’experiència es gaudeix, es conserva a la nostra memòria i no necessita espai a les nostres prestatgeries. L’antídot definitiu a l’objecte decoratiu inservible, altrament conegut com un “on ho poso?”.

Ivan Benet, Mireia Aixalà i Alba Florejachs a ‘L’habitació del costat’. © Felipe Mena

 

Life spoiler (Sala Flyhard)

Què passaria si el Facebook ens avisés del nostre futur més immediat? Aquesta és la premissa de Life spoiler: una aplicació d’aquesta xarxa social permet desvelar el destí dels ciutadans a set anys vista. I partir d’aquí, cada personatge assumeix el nou paradigma a la seva manera. Això ho saben fer molt bé a la Sala FlyHard: sorprendre i fer reflexionar a través de la trama, de forma natural. I això últim s’agraeix en un moment en el que, malauradament, és habitual trobar-se obres que anuncien amb bombos i platerets els moments més filosòfics i de pensament, com advertint-nos amb llums de neó: “Atenció, ara haureu de pensar i fer-vos preguntes”. Bruna Cusí, Vicky Luengo i Sergio Matamala protagonitzen aquest text de Marc Angelet i Alejo Levis. A la Sala Flyhard, a Sants.

Vicky Luengo, Bruna Cusí i Sergio Matamala protagonitzen ‘Life Spoiler’. Foto: Roser Blanch.

 

Udul (Mercat de les Flors)

Aquests dies a la plaça Margarida Xirgu està instal·lada la iurta de la companyia Los Galindos, una tenda dels pobles nòmades mongols d’estructura circular recoberta amb feltre. La companyia de Bet Garrell i Marcel Escolano és especialista en el circ de proximitat, que uneix amb destresa i amor el treball amb objectes, la perxa o l’acrobàcia més delicada, fugint sempre de l’exhibicionisme gratuït i amb un sentit de l’humor i del tempo a prova de bombes. L’espectacle conté alguns números de gran bellesa, com el de la bicicleta o el de la perxa xinesa, i tot està cuidat fins a l’últim detall: des de la manera com ens fan entrar a la iurta, fins a l’espai sonor o el vestuari.

 

 

El llarg dinar de Nadal (Maldà)

Noranta anys de la vida d’una nissaga narrada en 60 minuts. El llarg dinar de Nadal, del nord-americà Thornton Wilder, torna al Maldà per cinquena vegada. Tovalles blanques, vaixella de gal·la, copes de cristall i coberts elegants per a servir el gall d’indi i la salsa de gerds. La companyia La Ruta 40 és l’encarregada de portar-nos de nou – i ja en fa cinc- aquesta peça d’orfebreria que es mastega amb delicadesa, assaborint cada gest, cada mirada, cada paraula. Aquesta íntima peça sobre la condició humana i sobre l’inexorable pas del temps en diferents generacions d’una mateixa família ha guanyat premis i se n’han fet més de 100 representacions. Aquesta és l’última oportunitat per veure-la, al petit teatre del Barri Gòtic, fins al 13 de gener.

‘El llarg dinar de nadal’, un espectacle de La Ruta 40. Foto: Roser Blanch.

 

4D Òptic (Biblioteca de Catalunya)

La Perla 29 ha realitzat l’arriscada operació de recuperar aquest muntatge escrit i dirigit per Javier Daulte, i l’experiment ha sigut tot un èxit. Repeteixen, amb quinze anys d’experiència a les seves espatlles, els mateixos intèrprets, amb la incorporació d’Albert Triola en el paper del desaparegut Quim Dalmau, a qui la companyia dedica la funció. Però de què va, 4D Òptic? Científics, òptiques revolucionàries, pesquers japonesos, realitats augmentades, universos paral·lels, cantants de pop melòdic i bandes de delinqüència organitzada. Un espectacle ple d’humor, ràpid i espectacular (en el bon sentit de la paraula), on els seus intèrprets gaudeixen de valent. I això, amics, no passa sempre, al teatre. I aquí es nota.

Alguns dels actors de ‘4D Òptic’, de Javier Daulte, a la Biblioteca de Catalunya. Foto: Pep Daudé.

 

TOP MAGIC (Escenari Joan Brossa)

TOP MAGIC és un menú de deu plats d’autor, un solo executat amb la complicitat del públic que només cal que hi posi la gana. El mag Hausson, guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2018 executa un solo amb 10 plats del seu repertori i una propina, diferent en cada funció. Una tria confeccionada amb cura i diversa, tant pel ritme com per l’ordre d’execució i pel gènere dels números. Una selecció personal que fa de TOP MAGIC una proposta elegant, sorprenent, amable; i, filada amb l’aparició en escena d’un regidor-ajudant –Carles Arquimbau— esdevingut un personatge estrambòtic: una aparició que, com un lleuger toc de vareta, accentua l’espectacle de teatralitat.

El mag Hausson en una imatge promocional de ‘TOP MAGIC’, a l’Escenari Joan Brossa.

 

Pluja (Sala Beckett)

Clara Peya i Guillem Albà són amics, i han decidit unir els seus talents per oferir-nos un petit four, una delicatessenPluja és una petita peça d’orfebreria de només quaranta-cinc minuts, un tast als sentits, amb un punt de màgia, sobre la vulnerabilitat i sobre com podem vèncer-la. Ella hi posa la música –com a pianista i compositora- i ell el seu món interdisciplinari (titelles, gest, mim i teatre visual). Sota la dramatúrgia de Marc Angelet, tots dos artistes canten, ballen i juguen en una aventura lírica plena d’imaginació que ens transporta a moltes dimensions. Una proposta minimalista, sense artificis, i a penes orfe de paraules, on l’espectador només cal que es deixi impregnar dels molts llenguatges que hi ha a escena.

 

 

Nu (Ateneu Popular 9 Barris)

L’artista de circ i fundador de la companyia Animal Religion, Quim Girón, presenta aquest nadal l’espectacle del ja tradicional Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris, que arriba a la vint-i-tresena edició. Nu és un espectacle de circ que vol parlar amb senzillesa i transparència de les relacions humanes a partir d’objectes quotidians. I és que són precisament aquests objectes quotidians, de colors llampants, que en contacte amb els cossos dels personatges crearan situacions absurdes, plenes d’humor, màgia i poesia. “Sabem que els nens són els primers que gaudeixin amb les coses bèsties”, conclou, rient, el director de l’espectacle. Aquesta iniciativa va sorgir l’any 1996 a l’Ateneu Popular 9 Barris amb la intenció de fomentar la creació de companyies estables professionals relacionades amb el circ i d’oferir propostes inèdites i de qualitat adreçades a tota mena de públic a través d’una convocatòria pública. Èxits com Circus Klezmer o Garbuix han demostrat que la producció de circ feta a Barcelona pot tenir projecció internacional.

 

 

La niña gorda (TNC)

Santiago Rusiñol, provocador i crític amb tot allò que el rodejava, va respondre, amb La niña gorda, a La ben plantada d’Eugeni d’Ors, la gran novel·la catalana de principis de segle. Les desventures d’aquesta pobra criatura, víctima d’una societat (pares, representants, ciutadans de peu) que sols la veu com una atracció de fira, però també víctima d’un idealisme provocat pels fulletons romàntics que devora i que la converteix en una tòtila consumada a la recerca del marit romàntic. Jordi Oriol es vesteix de narrador i torna a mostrar el seu virtuosisme en el noble art de narrador d’històries. L’obra es podria seguir i entendre gairebé amb les seves mans. Oriol és un tipus de clown, quiet, que tant amb la seva veu (modulació, dicció, múltiples accents…), el ritme amb què parla i els múltiples gestos amb els quals reforça la intenció de cada paraula, dota cada text d’una comicitat plena de matisos i subtileses.

Jordi Oriol és l’únic protagonista de ‘La niña gorda’ al TNC. © May Zircus

 

Les coses excepcionals (Club Capitol)

És probable que mentre t’acomodes a la butaca, aparegui el Pau Roca i t’entregui un paper amb un número i un missatge escrit. Et demana quasi a cau d’orella que quan ell digui el número llegeixis el missatge amb veu alta i clara. I si no saps de què va la cosa, ràpidament ho entens a l’inici del monòleg. Les coses excepcionals és una llista d’aquelles coses, petites, grans, necessàries, fútils, que fan que la vida sigui quelcom meravellós. La llista, però, no és quelcom gratuït. L’actor explica la història d’una vida, d’un infant que amb set anys pateix l’intent fallit de suïcidi de la seva mare. Des de llavors la seva vida girarà al voltant d’una mare depressiva. Pau Roca se sent molt còmode en aquest paper de contacontes, on parteix d’ell mateix per connectar amb la seva audiència. La seva capacitat per comunicar de manera directa funciona i és vital per fer arribar la comèdia i l’emoció al públic.

Pau Roca és el protagonista del muntatge ‘Les coses excepcionals’. Foto: Sixto Paz.

 

L’habitació del costat (La Villarroel)

Quan Virginia Woolf va escriure que la dona no tindria les mateixes oportunitats que l’home fins que no tingués independència econòmica i una habitació pròpia, es va deixar d’esmentar el vibrador. L’habitació del costat és un d’aquells espectacles ideals per regalar durant les festes nadalenques: va més enllà d’una comèdia de saló, i tots i cadascun dels seus intèrprets estan fantàstics. Menció especial per a Carlota Olcina, Mireia Aixalà i Alba Florejachs. Podríem afirmar que la dramaturga Sarah Ruhl ha escrit una “Comèdia de saló, electricitat i vibrador”. I aquest és, també, un espectacle ideal per anar-hi amb tota la família, i generar un interessantíssim debat intergeneracional a la sortida del teatre. “Àvia, parla’m dels teus orgasmes”.