10 espectacles imprescindibles per Nadal

22.12.2015

Un any més, arriba Nadal. Els carrers s’il·luminen, els nens comencen a fer la carta als Reis i els centres comercials es freguen les mans. Si, com nosaltres, preferiu fer i rebre regals (més) culturals i teniu la necessitat gairebé vital de fugir de les sobretaules plenes de polvorons i mantecados, aquí teniu els 10 espectacles que no ens volem perdre per Nadal.

RHUM_©David+Ruano

El Público: Un imprescindible per a qualsevol mitòman de Federico García Lorca. L’obra, escrita després d’una forta crisi amorosa i professional, explica la història d’un director d’escena que, després de fer teatre per agradar al públic, decideix fer un “teatro bajo la arena”. En el seu moment, el poeta la va qualificar d’irrepresentable i, si bé és cert que és la peça més hermètica de Lorca, Àlex Rigola (com Pasqual en el seu moment) demostra que es pot fer, es pot muntar i ens pot fer somiar. La clau? Deixar-se endur per la poesia. El Público no és Yerma, no és Mariana Pineda i no és La casa de Bernarda Alba. El Público és una de les obres més lucides del XX i, alhora, una gran reflexió sobre el teatre, el públic (Lorca creia que un dels grans problemes per a la renovació del teatre era el públic burgès i convencional) i l’amor homosexual. On? Al Teatre Nacional. 

La máquina de la soledad: És un dels millors espectacles que he vist en els darrers anys, un d’aquells muntatges que et sacsegen, et remouen i t’emportes a casa. Teatre d’objectes, poesia visual i arqueologia íntima. Una petita joia creada per Jomi Oligor i Shaday Larios que ens transporta al Mèxic de principis de segle XX. La máquina de la soledad ens explica història de Manuel i Elisa, de la seva relació epistolar i dels objectes que l’envoltaven. No us en penedireu. On? Al Mercat de les Flors. 

Data: Sol, en una illa deserta, dominada per una totèmica roca metàl·lica, un home s’embarca en una exploració profunda dels territoris del cos. Data és un espectacle de dansa de la companyia Manuel Roque inspirat en el Réquiem de Gabriel Fauré. Un muntatge d’una fisicalitat virtuosa i una humanitat espatarrant que no deixarà a ningú indiferent. Se us acut una millor manera de començar l’any nou? On? A la Sala Hiroshima. 

Ragazzo: Gènova, any 2001. Les fronteres estan tancades, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera. I enmig de tot això un noi. Un noi que decideix quedar-se a la Columna dels Desobedients. Ragazzo, diuen, és un crit a la vida. També és un espectacle dels que no deixen a ningú indiferent, dels que et remouen per dins i tornes a casa amb un nus a la gola. Esteu preparats? On? A l’Eòlia Teatre. 

Rhum: Us agrada el circ? Aneu a veure Rhum. Teniu canalla? Aneu a veure Rhum. Voleu riure, xalar i emocionar-vos com quan tenieu 10 anys? Aneu a veure Rhum. Martí Torras, amb el material que va deixar el gran Joan Montanyès (Monti) i una bona dosi de talent, ha parit un espectacle rodó sobre una troupe de pallassos sense feina. Una reflexió sobre l’ofici de fer riure que voldreu veure una vegada i una altra. On? Al Teatre Lliure.

CorRoc:  Vet aquí un altre espectacle de circ, però totalment diferent a Rhum. CorRoc (la majúscula és més important del que sembla), d’Escarlata Circus, planteja un univers dominat per les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, però, prenen forma de cor. Un misteri inexplicable per tothom, menys pels dos protagonistes, hàbils en l’exercici ‘geocardioteatralcircense’. I a partir d’aquí, no llegiu més. Deixeu-vos endur per la poètica i la humanitat d’Escarlata Circus! On? A la Sala Hiroshima. 

El llarg dinar de Nadal: Ras i curt: El llarg dinar de Nadal és una petita joia. Una intel·ligent i sensible adaptació de l’obra de Thornton Wilder que explica la història d’una família americana a partir de 90 dinars de Nadal. Una peça carregada d’humanitat, humor i tendresa. Us emocionareu, plorareu i sortireu del teatre amb ganes d’abraçar la vostre mare. I, per cert, ja podeu córrer perquè un cop més estan exhaurint totes les entrades! On? Al Maldà. 

Trilogia Mozart: No sabeu com apropar l’òpera als nens? Trilogia Mozart és la resposta. La companyia Dei Furbi presenta una reinterpretació de la trilogia més famosa de la història de l’òpera: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte. Si vau veure la versió a cappella de La flauta màgica no cal que us digui que acabareu rendits davant els Dei Furbi i el seu món únic de veu i gest, dansa i mim. Un espectacle que farà les delícies de nens i adults. Qui diu que l’òpera no pot ser divertida? On? A La Seca Espai Brossa. 

Sugar: Si Con faldas y a lo loco és una de les vostres pel·lícules de capçalera i somieu amb tocar el saxo al costat de Jack Lemmon no us podeu perdre Sugar. Un musical basat en la pel·lícula de Billy Wilder i estrenat a Broadway l’any 1972. El muntatge, aquí adaptat a petit format, segueix fil per randa el guió del film i, per tant, aconsegueix fer-nos riure pels descossits. Tot, és clar, a ritme de jazz! On? Al Teatre Gaudí. 

Impulso: CaboSanRoque i Rocío Molina. Impulso és una trobada entre aquests dos artistassos, una conversa entre el llenguatge coreogràfic de Rocío i els espais sonors dels músics-enginyers-arquitectes catalans. L’objectiu? Construir un punt d’unió entre el moviment humà i el mecànic. No l’he vist, però us puc assegurar que encara que plogui o nevi, el dia 4 de gener seré al Mercat de les Flors. 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Hi afegiria HAMLET a la sala Atrium de BCN, la vaig veure ara fa 1 any i em va agradar moolt. Adaptació a l´espai de la sala i el públic a tocar dels actors.