10 consells per a poetes joves

La vida d’un poeta no es compta per síl·labes ni sempre rima a la perfecció

La vida d’un poeta no es compta per síl·labes ni sempre rima a la perfecció: és una vida més, que surt de qualsevol exactitud mètrica i té tantes assonàncies i consonàncies com una vida qualsevol. Quan el jove Franz Xaver Kappus va demanar consell al reconegut Rainer Maria Rilke, es pensava que situaria les seves obres entre dicotomies tradicionals, bo-dolent, profund-superficial, canviaria adjectius o perfeccionaria metàfores. Cartes a un poeta jove (Angle Editorial, traducció de Ramon Farrés) és el recull epistolar de textos que es van intercanviar i que no parlen de res d’això: Rilke situa la poesia més enllà dels jocs semàntics i la posa dins de cadascú. Per això, sembla que comenci parlant d’un jove poeta, però acabarà parlant de tu i de la vida. Es tracta d’una tria de reflexions que Rilke feia en aquestes cartes entre 1903 i 1908, amb alguns dels consells que també va escriure el poeta Max Jacob (Consejos a un joven poeta, José J. De Olañeta, Editor) i que comencen així: “Obriré una escola de vida interior i a la porta hi escriure: escola d’art.

Cartes a un poeta jove

1. Entra dintre teu

Rilke: “(…) Ningú no el pot aconsellar i ajudar. Hi ha tan sols un únic mitjà. Entri dintre seu. Investigui el fonament que l’impulsa a escriure; esbrini si les seves arrels arriben fins a l’indret més profund del seu cor, confessis a si mateix si es moriria en cas que li impedissin d’escriure. (…) Pregunti’s: he d’escriure? (…) I si fos una resposta afirmativa, construeixi la seva vida damunt d’aquesta necessitat.”

Jacob: “Si vostè no està ferit per l’exterior (…), fins el patiment, no té vida interior i, si no té vida interior, la seva poesia és vana.”

2. L’amor i les coses quotidianes

Rilke: “No escrigui poemes d’amor; eviti d’entrada aquelles formes que són massa corrents i habituals: (…) refugiï’s en els temes que li ofereixi la seva pròpia vida quotidiana, descrigui les seves tristeses i els seus desigs, els pensaments passatgers i la fe en alguna mena de bellesa; Si la seva vida quotidiana li sembla pobra, no la blasmi; blasmi’s vostè mateix com a poeta per invocar-ne les riqueses, perquè per al creador no hi ha cap pobresa ni cap lloc pobre, indiferent.”

Rilke: “Si es fixa en la natura, en les coses senzilles, petites, que gairebé ningú no veu, i que d’aquesta manera es poden convertir de sobte en grans i incommensurables;”

Jacob: “Estimar les paraules. Estimar una paraula. Repetir-la, degustar-la. Igual que un pintor estima una línia, una forma, un color. (MOLT IMPORTANT)”

3. La crítica

Rilke: “Llegeixi tan poc com pugui textos de crítica estètica. (…) Doni’s sempre la raó a vostè mateix i a la seva intuïció davant de cada una d’aquestes anàlisis, ressenyes o introduccions; i suposant que no tingui raó, el creixement natural de la seva vida interior ja el durà a poc a poc, amb el temps, a altres conclusions. (…) Tot és gestar i després engendrar.”

4. La soledat

Rilke: “Si nota que la soledat és gran, alegri-se’n; perquè, què seria una soledat si no tingués grandesa? Només hi ha una soledat, i és gran i no gens fàcil de portar, i a tothom li arriben els moments en què de bon grat la cedirien a canvi d’alguna mena de companyia, per banal i barata que fos (…) però potser aquests són justament els moments en què la soledat creix. (…) El que cal és només això: la soledat, una gran soledat interior.”

Rilke: “Estigui atent a allò que s’alça dintre seu, i posi-ho per damunt de tot el que percebi al seu voltant. La seva vivència interior és digna de tot el seu amor, és en ella que ha de treballar d’alguna manera i no perdre massa temps ni massa coratge aclarint la seva posició entre homes.”

Jacob: “Treballar significa soledat”

5. Les dificultats

Rilke: “Ens hem d’atenir a la dificultat (…) que una cosa sigui difícil ha de ser per a nosaltres un motiu més per fer-la. Estimar també és bo: perquè l’amor és difícil. Estimar de persona a persona: això és potser el més difícil que se’ns ha encomanat, (…) el treball per al qual tot altre treball és només una preparació. Per això els joves, que són principiants en tot, encara no saben estimar: n’han d’aprendre.”

6. Les relacions humanes

Rilke: “Perquè no és tan sols la inèrcia el que fa que les relacions humanes es repeteixin d’un cas a l’altre de manera tan inefablement monòtona i sense renovació, és la por de qualsevol experiència nova i imprevisible, per a la qual no ens creiem preparats. Però només qui està disposat a tot, qui no descarta res, ni tan sols les coses més misterioses, viurà la relació amb una altre com una cosa viva i exhaurirà el seu propi ésser.”

7. La tristor

Rilke: “Ha de pensar que passa alguna cosa dintre seu, que la vida no l’ha oblidat, que la sosté amb la seva mà i no el deixarà caure. Per què vol excloure de la seva vida qualsevol inquietud, qualsevol dolor, qualsevol melangia, si no sap qui treball fan amb vostès aquests estats? (…) No cregui que aquell que intenta consolar-lo viu sense penes i treballs enmig de les paraules senzilles i serens que de vegades li fan bé a vostè. La seva vida té moltes dificultats i tristors i queda molt per darrere de vostè. Si fos altrament, mai no haurà pogut trobar aquelles paraules.”

8. Els sentiments

Rilke: “Són purs tots els sentiments que el resumeixen i l’eleven, és impur el sentiment que només abasta una part del seu ésser i per tant el deforma. Tot el que pot pensar en relació amb la seva infantesa és bo. Tot allò que el fa ser més del que era fins ara en els seus millors moments és positiu. Qualsevol intensificació és bona si es troba en tota la seva sant, si no és deliri, ni terbolesa, sinó alegria de la qual es pot viure en el fons.”

9. El Dubte

Rilke: “Pregunti-li, cada vegada que el dubte vulgui espatllar-li alguna cosa, per quin motiu és lleig allò, demani-li proves, examini`l, i potser el trobarà perplex i cohibit, potser també rebel. Però vostè no cedeixi, exigeixi arguments i actuï cada vegada d’aquesta manera, amb atenció i coherència, i arribarà el dia que, de ser un destructor, el dubte es convertirà en un dels seus millors treballadors, potser el més llest de tots els que ajuden a construir la seva vida.”

10. Les preguntes

Rilke: “Vostè és tan jove, està tan al començament de tot (…) que jo vull demanar-li que tingui paciència davant de tot allò que hi ha de no resolt en el seu cor, i que intenti estimar les preguntes mateixes com cambres tancades i com llibres escrits en una llengua molt estranya. No cerqui ara les respostes que no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I es tracta de viure-ho tot. Visqui ara les preguntes.”

Rilke: “L’art és tan sols una manera de viure, i un s’hi pot preparar, sense saber-ho, simplement vivint.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació