10 consells als joves escriptors de novel·la negra

Anna M. Villalonga qualificava Andreu Martín com el “millor negrot en actiu” del panorama literari català en un article publicat a Núvol l’any passat. És impossible sentir el nom de Martín i no relacionar-lo amb la novel·la negra, si bé també ha escrit nombroses novel·les per al públic juvenil. Ha publicat més d’un centenar de llibres i ha rebut nombrosos premis i reconeixement per les seves obres, com el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1989), el Premi Hammet, el Memorial Jaume Fuster (2003), el Crims de Tinta (2012), el Ciutat d’Alzira de Novel·la (2013) i el Gaziel (2016).

Ara acaba de publicar Com escric novel·la policíaca, editada per Pagès Editors, on reflexiona sobre els secrets del gènere negre. Aquest assaig s’adreça tant a aquells autors, novells i experimentats que vulguin convertir-se en experts del gènere, com als crítics, periodistes o lectors que vulguin entendre les bases de la novel·la negra. A continuació trobareu deu consells triats a partir del contingut del primer capítol, “Escriure gènere. Què li demana el lector a una novel·la policíaca?”. El llibre compta amb un apèndix en què consten els consells de clàssics com Jorge Luis Borges, Raymond Chandler, Ronald Knox, Elmore Leonard o P. D. James, que ens advertia que per escriure una bona novel·la negra era imprescindible investigar: “Investiga, investiga, investiga”.

10 consells per escriure novel·la negra

1. L’element més important d’aquesta feina, per a mi, sempre serà la història que s’ha de contar, com deixaré ben clar al llarg d’aquest llibre, encara que no puc negar que l’atenció del lector només es pot captar, en primera instància, a partir de la forma.

2. L’estil, la manera de relatar una història, la forma que li donem, té tanta importància com la veu, com el timbre, la impostació, la pronunciació, la capacitat de seducció de l’orador o del rapsode. No obstant això, per a mi, el que realment acaba capturant i apassionant el lector no és com es diu sinó què es diu.

3. L’essència de tota novel·la policíaca rau en el fet que algú viola la llei, principalment la més transcendental de les lleis, la que diu que no mataràs.

4. En tota bona novel·la, hi ha acció. Jardiel Poncela assegurava que ha d’haver-hi acció trepidant fins i tot en el monòleg d’un tetraplègic i puntualitzava que no hem de confondre l’acció amb l’atrafegament. Tal com deia Highsmith, “en les novel·les de suspens l’acció tendirà a ser més violenta”.

5. L’enginy és l’element més seductor de la novel·la policíaca. Hi ha enginy en les trames, com a mecanismes de rellotgeria, on totes les rodes encaixen a la perfecció i fan avançar l’engranatge de sorpresa en sorpresa.

6. En el procés d’escriptura, un secret és un tresor. És la solució de l’enigma, és la curiositat del lector que sap que ho sabem i està desitjant que l’hi expliquem i va devorant pàgines, entregant-nos tota la seva atenció i devoció, l’anhel més fervent de tot narrador. Com deia Raymond Chandler, “el relat és l’aventura d’aquest home a la recerca d’una veritat oculta”.

7. El subtext (és a dir, l’anàlisi o crítica social) hi és, tant si l’autor vol dedicar-hi la seva atenció com si no. Sempre es pot llegir entre línies i anar més enllà, en l’obra més ambiciosa i en aquella que es pretén més trivial, i el lector que més gaudirà d’una lectura serà aquell que sàpiga cercar i trobar aquests tresors amagats.

8. “Les novel·les de misteri han d’estar escrites amb un aire de distanciament; si no ningú, tret d’un psicòpata, les voldria escriure o llegir”, escriu Raymond Chandler. La novel·la negra ha de cercar la distanciació mitjançant l’humor o el cinisme. Jugar a escandalitzar, a materialitzar els temors en històries de ficció, a posar-se del costat dels transgressors.

9. “El Mac Guffin és un revolt, un truc, una complicitat”, apuntava Hitchcock. El Mac Guffin és l’excusa perquè els nostres personatges entrin en acció. ¿Per què persegueixen el protagonista, per què el volen matar, per què es barallen o es menteixen els uns als altres? Pel Mac Guffin: perquè algú vol robar uns papers, uns documents, un secret, perquè algú sap alguna cosa que no ha de saber, perquè algú va fer una foto indiscreta, no res, una cosa breu de contar, buida, una insignificança.

10. L’escriptura d’una novel·la —cal dir-ho?— és un procés intel·ligent al marge de la transcendència que vulgui atorgar-li l’autor.